Episodis d’amor propi: Capítol 5
Hola,
te'n recordes del primer capítol? La meva història d'amor-odi amb l'escriptura... doncs últimament hem passat per l'etapa “odi”. Ha sigut una etapa prou llarga, crec que és moment de fer les paus, i aquí estic. Amb un altre capítol. Sincerament no sé com començar això, sembla que tota la meva fluidesa lingüística m'hagi abandonat completament. Anem a provar:
“Dubtar” és un dels verbs més intrínsecs a l'èsser humà que se m'acuden. L'avenç de la societat durant la història sembla haver suposat la multiplicació de les variables que hem de tenir en compte a l'hora de triar. Suposo que en bona part és perquè hem anat guanyant llibertats i això comporta inevitablmement haver de fer front a moltíssimes decisions cada dia. Abans no havíem d'escollir tant, simplement perquè no teníem opcions per escollir. Així de simple. Suposo que podem estar agraïts de ser uns cagadubtes, perquè això siginifica que som molt més lliures que les generacions que ens precedeixen. Això no treu que ens estressi màximament haver de decidir. Al cap i a la fi, ens agraden molt les coses ja definides, que ens ho posin fàcil. No haver de fer l'esforç d'analitzar tots els factors, és utòpic. Desgraciadament no passa. I seguim sent uns cagadubtes irremeiables. I si ja ens és extremadament difícil decidir sobre coses materials (m'hauries de veure triant el berenar), fer-ho quan hi ha més persones implicades emocionalment és un trencaclosques titànic.
Has de ser capaç d'esbrinar què li pot passar pel cap a l'altra persona. Quan tens més o menys clar que el panorama mental que t'has creat no és una pel·lícula de Spielberg, cosa que mai no està del tot segura, pots passar a investigar què merdes has de fer tu per ser coherent amb els teus principis i sentiments però alhora ser respectuosa amb el que TU creus que l'altra persona pensa i sent. Sortirà bé el pla? Molt probablement no, perquè si hi ha una cosa que no es pot predir és el comportament humà. Així que Nyx del futur, si algun dia et tornes a trobar en la situació en què estàs ara i llegeixes això, només tinc tres paraules per dir-te. No hi pensis. Malgrat siguis addicta a reflexionar fins l'últim detall de les coses que et passen, intenta sortir de tu mateixa almenys durant uns dies. No t'anirà pas malament.
