#dc comics#dc#batman#tim drake#batfam#dick grayson#dc fanart#bruce wayne#batfamily
seen from China
seen from Canada
seen from Canada
seen from United States
seen from United Kingdom
seen from United Kingdom
seen from Canada
seen from Russia
seen from China
seen from Germany
seen from United States
seen from United States
seen from Italy
seen from Brazil
seen from Switzerland
seen from Congo - Kinshasa
seen from United States
seen from United States
seen from United States
seen from Hong Kong SAR China
Desinhibits
La conversa, la conversa franca i desinhibida. Segurament el més esplèndid exercici de l’esperit nostre. I potser també el més natural, ara que hi ha tants amants de la naturalesa. En aquest sentit, Montaigne afirmà que per aquest mateix motiu, si s’hagués vist obligat a triar, li hauria plagut molt més perdre la vista que no pas l’oïda o la veu. No ens hauria de sorprendre ni alarmar cap…
View On WordPress
En temps de contes i llibres ... ORALITAT
En temps de contes i llibres … ORALITAT
Aquesta foto esta presa del blog "Aligra Dolls"
Vivim en companyia de 3 velletes : L’oïda, la memòria i la veu
La oïda –el sentit que ens connecta amb el món.
Sinó haguéssim escoltat no tindríem memòria.
Escoltem- Escoltar amb el ulls i veure amb les oïdes.
Oïda amb la mirada.
L’oïda escolta però no tot queda a la memòria.
Memòria-Només queda registrat el que impacta.
Aquest impacte no sabem si…
View On WordPress
#Aburriment #TreballDeSíntesi #Sentits #Oïda #Tarda #Dilluns #10/06 #Anju&Lídia #3ESO #IPSE #Eixample #17:15 #PulseraDeEstrellas #FiDeCurs #UltimaSemana #1998 #2013 #YinYang
EL EMIGRANTE
Com a músic, he desenvolupat la memòria auditiva més que altres persones que mai no han treballat l'oïda. Molts sons em provoquen sensacions, i sóc capaç de recordar moltes tonadetes i associar-les a alguna cosa concreta.
El meu iaio Paco no era massa musical. Mai no l'he escoltat cantar, ni l'he vist posar-se la música a la ràdio (l'ona curta sí, a tota hora i amb poqueta veu, per si algú ho escoltava...). Però un dia, parlant-me de música, em va dir que, per a ell, el Juanito Valderrama era el millor cantant del món, que no hi havia ningú que cantara com ell. I dit i fet, eixe moment, i el mateix iaio meu, van quedar associats per sempre a aquesta cançó. L'emoció que em provoca sempre entra dins del misteri de la irracionalitat dels sentiments i del descontrol amb què es desboquen.
Per què aquesta? Perquè el meu iaio, com molts, va haver de buscar-se les garrofes lluny de la seua terra en acabar la guerra... i la seua desgràcia va ser la meua sort, perquè gràcies a convertir-se ell en emigrant he pogut jo tenir la sort de nàixer al País Valencià. Malgrat tot, "ací em pariren i ací estic".
