Arriba divendres i fem un passeig molt curt, sospito que anirem a algun lloc (o això o l'Òscar i la Lali s'han tornat vagos...). La meva sospita es converteix en realitat quan veig que carreguen les bicis i em posen l'arnès per anar en cotxe, com encara fa caloreta a aquestes hores aprofito per clapar una bona estona.. zzzzzzz...
Després d'una bona migdiada, arribem a un lloc on recordo haver estat quan feia fred... Osseja! Surto del cotxe com una bala, pipi, caca i a córrer com una boja! Quin jardí! Mentres l'Òscar i la Lali carreguen coses jo vaig esnifant tot el jardí, i després la casa, sniiiiiiiiiiiiifffs!
Juguem una estona al jardí, amb pinyes, pals i una pilota que he robat de l'habitació de la caldera.
Arriba l'hora de sopar, em cruspeixo el pinso i tot i que no estic massa cansada ja veig que és hora de descansar i dormir.
A les 6 ens llevem, jo amb moltes ganes de pipi i els humans amb molta cara de son. Fem una mica de passeig pel jardí (amb aquestes dimensions no cal sortir fora per passejar!) i després em toca esmorzar. Després em deixen a la galeria, no m'agrada gaire la idea i al principi ploro una mica a veure si cola... però res de res, els humans han anat a fer una triatló i jo m'he de quedar descansant, què injust! Com a mínim espero que la facin rapidet i tornin aviat.
3 hores després sento el pany de la porta i... sorpresa! jo ja havia sortit de la galeria, obrir la porta ha sigut fàcil, jisjisjis. Total, que tampoc he fet res, excepte esperar que tornéssin, em poso molt contenta en veure'ls i encara més contenta de poder sortir un altre cop... al jardí! Juguem un altre cop una bona estona i continuo esnifant les parts del jardí pendents.
Després una mica més de migdiada mentres els humans dinen, mmmm, que bé s'està aquí on no fa tanta calor! A la tarda sortim a passejar pel llac d'Osseja, i ara que ja sóc una experta en el tema banys (quan vaig venir a l'hivern no estava tan decidida... amb aquell fred!!) no trigo ni 15 segons en anar directe i saltar en plan booooooooooooooomba va! Mmmm quin gust fer una mica de natació!
Com no m'han deixat fer la triatló, aprofito per fer la meva: natació, salts i running! (veure fotografies)
Ja més relaxada tornem cap a casa fent un passeig, arribem a casa i segueixo corrent pel jardí... fins que trobo una cosa que no havia vist mai! Com sóc una mica cagada el que faig és bordar a veure si l'Òscar o la Lali vénen a veure el que he trobat i em diuen què hem de fer! Al final apareix la Lali i veig la seva cara de sorpresa... diu que són eriçons bebé! (vaja, que jo em quedo igual, però no posa cara de que siguin perillosos, per si de cas bordo una mica més...).
Crida a l'Òscar per a que vingui, al final em fan apartar-me perquè no paro de bordar als bebés, jo que només els hi volia dir que el jardí és gran, que hi ha un llac, i que si volien jugar a pilota... però em sembla que no m'acaben d'entendre perquè els veig ben acollonits!
Es fa fosc i tornem a entrar a casa per sopar, quina gana! Mirem tots una estona la TV i a dormir un altre cop.
A les 6.30 de diumenge jo ja pensava que podríem sortir, com el dia abans, però res... els humans volíen dormir una mica més i em fan esperar fins les 7.45h per poder sortir i esmorzar. Avui fa més fred i el temps no és gaire bo, així que decideixen anar recollint per tornar cap a BCN abans de dinar. Jo aprofito al màxim les meves hores de llibertat pel jardí i... torno a veure un eriçó! Ara bé, o els petits es fan gran molt ràpid o aquest se'ls ha menjat a tots, què gran! Torno a bordar com una boja, a veure si ens podem comunicar... fins que ve l'Òscar i torna a posar cara de sorpresa mentres crida a la Lali. Intentem donar-li fruits secs, però la mamà eriçó només vol una cosa... sortir d'allà i amagar-se! em deu haver malinterpretat...
Cap a les 11h sortim en direcció BCN, una bona clapada al cotxe com de costum i quan obro els ulls ja som a l'entrada del parking, està plovent molt i em fan sortir ràpid i esperar-me a la porteria (no m'agrada gaire mullar-me, si no és que decideixo banyar-me jo és clar!).
A la tarda surto amb l'Òscar per Collserola per estirar les potes, fins que torna a ploure i anem cap al parc del costat de casa per rematar el passeig.
El meu resum del que més m'agrada d'Osseja:
El llac que hi ha aprop on puc banyar-me
Les tanques del costat del llac on puc saltar
Els eriçons (tot i que ells a mi em tenen una mica de por...)
Poder esnifar tots els racons de la casa
