#provincianisme

[miquisteps]

😜 #meme #pixapins #camacus #provincianisme (at Catalunya) https://www.instagram.com/p/CTxuTSDoIUj/?utm_medium=tumblr

[miquisteps]

🗣 Aquesta setmana té lloc a Barcelona la Biennal de Pensament, un esdeveniment celebrat a diversos indrets de la ciutat que aplega intel·lectuals d’arreu d’occident en taules rodones, converses i tallers per debatre al voltant de quatre eixos: ciutat, democràcia, tecnologia i futurs. A ningú se li escapa que la biennal és un esdeveniment per promocionar l’estratègia programàtica del govern de Barcelona en Comú. Això planteja el dubte de si una cultura promoguda per una institució és una cultura que veu limitat el seu potencial transformador. En l’itinerari d’activitats sobre democràcia, no n’hi ha cap que esmenti el moviment independentista català, que ha aconseguit mobilitzar un terç de la població catalana en les manifestacions més massives que ha viscut Catalunya en la darrera dècada. Unes mobilitzacions tan o més multitudinàries que el 15M, les Primaveres Àrabs o Occupy Wall Street, formes de protesta que sí que apareixen a la programació. Tampoc hi té un lloc destacat l’embat repressiu de l’estat espanyol, que ha causat la intervenció del Parlament i la Generalitat, ha destituït dos presidents catalans i ha propiciat l’existència de presos polítics, exiliats i milers d’encausats. De què serveix parlar de democràcia, si no es tracten els fets que, en els darrers tres anys, han contribuït a la seva pràctica desaparició a Catalunya? Podrem fer front a l’autoritarisme, com planteja una conferència, si no tenim en compte que prop de la meitat de la població catalana no ha pogut escollir els seus representants al Parlament català, a l’europeu i al congrés espanyol? Quin missatge de fraternitat –tema d’una altra xerrada– es pot defensar si els organitzadors de la Biennal ni s’han dignat a donar un espai per reflexionar sobre què implica que a qui pensa diferent se li hagi negat el dret a vot i se l’hagi empresonat? De què serveix celebrar una taula rodona sobre antirracisme, si a l’hora de la veritat el vot d’un deportador de gitanos s’accepta per assolir l’alcaldia?... La Biennal i l’analfabetisme il·lustrat (Marta Roqueta) 🔗ja.cat/XP1pK #Barcelona #Catalunya #provincianisme #AdaColau #Comuns #analfabetismeillustrat #esquerrateletubbie #esquerracaviar (at Barcelona) https://www.instagram.com/p/CGcNEQVB-lY/?igshid=1ke4lwxkw9g29

[belbosck]

#Girona Provinciana es mira el melic i balla la sardana

Un any més, l'Ajuntament de ‪#‎Girona‬ deixa fora de la convocatòria de les beques KREAS els i les artistes de Salt i Sarrià de Ter, demostrant, un cop més el seu provincianisme recalcitrant. 

És més "artista gironí/na" una persona que té un pis al seu nom a #Girona però viu a Londres, o una persona que viu a #Salt o #Sarrià, que treballa a #Girona i que estudia art, per exemple, a l'EMA?

La pregunta, en tot cas, és fins i tot absurda.

Què coi t'acredita com a "artista" i, encara més, què coi t'acredita com a "gironí"?

Els saltencs i sarrianencs hem de pagar la p̶u̶t̶a̶ col·lecció Santos Torroella (vegeu això) però no podem ni presentar projectes per obtenir una beca. Ep, dic "presentar-los", no que ens els hagin de donar. Però en tot cas, si ens els han de denegar que sigui per la idiosincràsia mateixa del projecte, no per un suposat certificat de naturalitat.

Si el problema rau en què els ajuntaments de la conurbació social, econòmica i de serveis que conformen els municipis de Girona, Salt i Sarrià s’han de posar d'acord, potser que comencin a fer-ho i es deixin de xovinismes.

(a la imatge, jo mateixa en una pel·lícula de la Rosa Brugat que va comptar amb una ajuda KREAS l’any 2014. La Rosa va néixer a La Jonquera i des de fa anys està empadronada a Girona. Si a La Jonquera fessin una convocatòria del mateix estil amb unes bases similars ella, que és una artista ja reconeguda, no podria optar-hi).

ACTUALITZACIONS:

5 de març de 2015

Un cop publicat l’article el vaig moure per xarxes socials per demanar opinió i posicionament sobre aquest tema.

En Roger Casero, regidor de Sarrià de Ter pel PSC, em va contestar per twitter: «La ciutat real és (…) a vegades, limitada per l'administrativa, i aquest en pot ser perfectament, tristament, un cas…».

En Jordi Navarro, regidor de la CUP a l’Ajuntament de Girona, també per twitter, em va dir el següent: «Em sembla q teniu raó. En parlarem».

El perfil corresponent a Arts Girona de l’Ajuntament de Girona es va limitar a «aclarir» el que anomenarem «el punt número 3» (del qual parlarem més endavant en aquest mateix article) i a redirigir-me a una adreça d’email per si tinc més «dubtes». Aquí podeu seguir la conversa, que no ha tingut continuïtat.

Via twitter, també vaig demanar l’opinió a la Maria Mercè Roca, però encara no m’ha contestat, suposo que no ha vist el tuit però avui mateix li he tornat a demanar perquè penso que té moltes possibilitats de ser alcaldessa de #Girona i per tant és més que pertinent que s’expliqui.

Arran d’una publicació d’aquest article a la pàgina de Facebook anomenada ‘Bòlit. Dia Internacional de l’Art’ vaig tenir un petit debat amb la Clara Oliveras, representant del Consell de les Arts (implicat en la redacció d’aquestes bases), única persona implicada en el tema que ha donat la cara i que ha mostrat empatia i sensibilitat per la reclamació. Vegeu-la aquí (heu d'estar connectades). És el més interessant de tot.

Tot i que els meus arguments són visibles en aquestes publicacions, aquí en faig un resum. Abans, però, vull aclarir que si més no aquest any no tinc cap intenció de presentar cap projecte a les Beques KREAS i que amb aquesta reclamació pública probablement hi perdo més que no pas hi guanyo (ja sabeu de quina manera es tracta aquí la dissidència). 

També vull explicar que en tota aquesta reclamació, que sembla que ha acabat amb un cert nivell de compromís per part si més no d’un dels actors, almenys d’una de les persones que hi tenen un pes específic, m’he sentit molt sola: sembla que l’única persona del món afectada per unes clàusules tan injustes sóc jo i que a la gran majoria ja li van bé les coses tal i com estan.

Segurament, els arbres del pragmatisme no ens deixen veure el bosc de la desigualtat. I això és molt preocupant.

Arguments sobre aquestes 3 condicions possibles per tenir dret a demanar una beca KREAS:

La clàusula tercera, la que contempla la possibilitat de demanar beca sense tenir padró o contracte de lloguer a Girona, és un greuge comparatiu en relació a la necessitat de treball en fase d’avantprojecte que hauria de fer una persona que tingui qualsevol dels papers de les clàusules 1 o 2.

He proposat que es demani com a documentació un contracte de treball o un resguard de matrícula de qualsevol centre públic o privat d’ensenyament, tot i que també penso que hi hauria d’haver una tercera possibilitat, que és presentar qualsevol document (i per mi la paraula document té un sentit molt ampli) que a criteri de la persona sol·licitant demostri aquesta vinculació amb Girona i que, en tot cas, sigui el mateix jurat de les KREAS el qui decideixi si aquesta vinculació queda demostrada o no.

A la Clara Oliveras li ha semblat bé la part «paper» però no s’ha pronunciat sobre la part «qualsevol document», que probablement és molt més subjectiva. Però pensem per exemple en una persona que està a l’atur (no té contracte de treball, doncs) i que en aquests moments no està fent cap formació (per la raó que sigui, potser perquè vol dedicar el temps a fer un projecte artístic), com podrien aquestes clàusules integrar un cas com aquest?

Fins l’any 2014 aquestes clàusules eren molt més obertes.

Cal analitzar:

Per què es varen tancar a la «gent de fora»? Se’ls havia col·lat algun projecte d’una persona gens gironina? Si no és així, per què no rectifiquen i tornen a les bases anteriors a 2014? Per què tanta «ansietat legal» i tanta aversió als «de fora»?

Fa un any, quan per primer cop es varen publicar les bases modificades perquè no hi entrés «gent forània» vaig fer una queixa via formulari a l’Ajuntament de Girona que mai ha rebut resposta.

No em pensava que això passaria, que no contestarien (la web de l’Ajuntament no em va facilitar cap resguard ni número relacionat per si havia de tornar a «preguntar») i no en vaig guardar cap prova, però els responsables oportuns poden buscar-ho a la seva base de dades-paperera, allà on van totes aquelles comunicacions ciutadanes que no els interessa contestar.

Al cap i a la fi era una queixa feta per «una persona de fora».

Probablement, aquest és el problema, que a l’Ajuntament de Girona no li agradem els que «som de fora».

6 de Març de 2015

L’alcaldable d’ERC a #Girona, Maria Mercè Roca, diu «Nosaltres contemplem l'àrea urbana com un tot, sobretot pel que fa a la creació contemporània».

11 de Març de 2015

En Jordi Navarro, regidor de la CUP, em comenta per missatge privat que ha portat la pregunta al Ple Municipal i que l’alcalde (recordem-ho: figura que concentra a més de la màxima autoritat municipal, també la de regidor de Cultura) diu que nasti de plasti de canviar aquest requisit, cosa que em fa pensar que aquesta clàusula discriminatòria va ser una imposició seva i/o del seu partit.

Podeu veure la resposta literal al minut 6:01:21 del llarguíssim vídeo de l’últim ple municipal, on l’alcalde diu que ja fa tres anys que s’ha canviat la clàusula per «protegir la creació autòctona» i que els artistes de les «comarques gironines» els ha d’ajudar la Diputació. 

En primer lloc, la clàusula es va canviar en les bases de l’any 2014. Fins al 2013 encara t’hi podies presentar sense acreditar empadronament ni lloguer, cosa que confirma la Clara Oliveras en aquesta conversa de Facebook (hauràs de connectar-te a Facebook per seguir-la sencera) i que queda reproduïda en aquesta captura de pantalla.

En segon lloc, «comarques gironines»? Hi ha molts artistes que contribueixen a l’art i la cultura de la ciutat de #Girona i que viuen a Salt o a Sarrià (sí, comarques gironines, però molts direm que som més de Girona que no pas de «comarques»). Negar aquesta evidència és negar la realitat. Però encara diria més, és insultar persones que per la seva vinculació amb la ciutat se senten i es manifesten com a artistes gironins i gironines.

També diu «cal que el seu treball el facin aquí». Que no el fa «aquí» aquella persona que s’està formant a l’EMA? Aquella persona que hi està fent classes? Aquella persona que estudia a la Universitat de Girona (però viu a Salt o a Sarrià, perquè a Girona els pisos són massa cars)? Aquella persona que hi treballa? Que no hi fa despesa? 

A part d’utilitzar les botigues d’internet, on poden anar els artistes de Salt i Sarrià a comprar material artístic o que utilitzem per fer peces artístiques?

El comentari positiu, que tampoc el compromet a res és que «Si hem d’operar un petit canvi li farem». Tot i que ja deixa clar que primer són els de casa.

A què em sona aquest discurs?