"El hundimiento" d'Albert Rivera.
M'havia proposat no parlar gaire de política, però com que és l'Albert Rivera tampoc no trencaré aquest principi. Vull dir que em referiré a la seva faceta com a tuitaire i crític de cinema. I és que l'altre dia va encetar un cinefòrum amb aquest tweet*: “En estos momentos emiten 'El hundimiento' en la Sexta 3. Gran película.Cuando el nacionalismo llegó a la barbarie.Aprendamos de la historia.” https://twitter.com/Albert_Rivera/status/352178942511296514
Molt bé. Assumim, doncs, que té raó. Que el cas de Catalunya pot ser que acabi, realment, com la pel·lícula “El hundimiento” sobre Adolf Hitler. Podria passar, com tot a la vida. El primer que hauria de succeïr, això sí, és que Catalunya envaís alguna cosa. Podria ser França, Espanya o Andorra que (com diuen en futbol) és un rival més assequible. Per això cal un exèrcit. I segons diuen, Catalunya ni en té ni té cap intenció. Això ens dificulta la invasió. ¿Com ho fem? ¿Envaïm amb confetti? ¿Amb calçots? ¿Amb garrapinyades i ratafia? És possible que un exèrcit de gralles fos igualment temible, però no està comprovat que resisteixi un atac nuclear. També hi podriem enviar una legió d'ukeleles (una lluita més subtil, més silenciosa, més d'anar calant el desànim a poc a poc en les defenses rivals) o fins i tot enviar-hi el Dr. Estivill, el Kilian Jornet o el Josmar. D'acord. Assumim ara que un exèrcit d'ukeleles comandat pel Josmar, en un gest d'heroïcitat bèl·lica que deixaria en ridícul al pobre Rafael de Casanovas i amb el qual podríem escriure 50 Victus, fos capaç d'envair França. ¿Com ho mantenim? Si no podem mantenir ni la corresponsalia del Pere Codonyat a Perpinyà. ¿Hauríem de creure que una hipotètica independència de Catalunya no sols fos viable econòmicament sino que podria crèixer i amparar nous territoris? Això aniria en contra del que diu l'Albert Rivera i el seu partit. Però no hi fa res, continuarem pensant que és possible que Catalunya acabi com a “El hundimiento”.
Jo he vist la pel·lícula i, tret que em quedés adormit una estona (no és la meva pel·lícula preferida, ja ho he dit) no vaig veure que comencés amb una consulta popular no vinculant. Tampoc amb un concert d'un cantant jubilat com el Lluis Llach, una cadena humana, o ningú fent la onada com al futbol. ¿És possible que l'Albert Rivera es confongués amb un muntatge on Hitler s'assabenta que el Sergio Ramos ha de tirar un penal? Però a la pel·lícula no hi surt, això. Jo l'he vist i no surt ni tan sols el Mourinho (ai, a veure si em cauran 6000 euros per dir això...).
Una altra possibilitat és que es referís a que els independentistes acabin tractant els no-independentistes com els jueus de la pel·lícula. Ah. Però aquesta idea d'extermini sembla una mica contradictòria amb el fet de mantenir la nacionalitat espanyola pels qui ho vulguin i el castellà com idioma oficial. També podria ser una tàctica sibil·lina per fer el contrari. Que els castellanoparlants es confiïn i, quan es despistin, zas, els posin a fer treballs forçats. ¿Però com ho faríem això els catalans, si som uns bledes? Si quan pugem a un taxi i el taxista parla en castellà canviem l'idioma, esporuguits. Els nazis (els bons, els de veritat) s'avergonyirien de nosaltres. Podria ser també que a l'Albert el confongués que al Concert per la Llibertat sortís un senyor cridant “Visca Palestina”. Però aquest senyor també era obertament gay (i si no ho és, demano disculpes un altre cop) i això potser l'induïria a pensar que volem ficar tots els heterosexuals en cambres de gas. I tenint en compte que l'Oriol Junqueras (EP, NO EM VOLDRIA PRECIPITAR) sembla ser heterosexual, significaria eliminar el principal valedor de la independència només aconseguir-la. La tàctica de la mantis-religiosa.
Potser el que ha passat aquí és que hem exagerat una mica, ja ho té això el twitter. I no em refereixo a que “El hundimiento” sigui una GRAN pel·lícula (no està malament). Ara bé, celebro que els polítics ens animin a veure pel·lícules sempre que no ens les facin empassar. (Cal distingir entre realitat i ficció: si no, aviat no distingirem entre un cop d'estat i un referèndum). De fet, li proposo un nom pel seu cinefòrum: Ciudadano's Kane. Amb pel·lícules com “Qué he hecho yo para merecer esto” sobre el ministeri de Wert o “Lo que el viento se llevó” sobre els drets socials en temps de crisi. Un lloc amb pel·lícules de tots els gèneres, menys de cinema independent és clar. I no passa res. Que hi ha gustos per tothom, es pot defensar qualsevol tipus de cinema sense dir mentides ni caure en l'exageració.
Per cert, si li agraden les pel·lícules de genocidis li recomano Hotel Ruanda (una pel·lícula similar al que passa a Birmània). Ni que sigui per, de tant en tant, canviar la metàfora dels nazis, que ja cansa.
*Només per poder veure l'Albert Rivera discutint d'història amb el Bernat Desclot ja dono gràcies a Déu per la invenció de Twitter.











