Abillament del cavaller medieval vora el 1250.

seen from United Kingdom

seen from Netherlands

seen from Netherlands

seen from Netherlands
seen from Australia
seen from United States
seen from United States

seen from United Kingdom
seen from United States

seen from United Kingdom
seen from Australia
seen from United Kingdom
seen from Russia
seen from United States
seen from United Kingdom

seen from Australia
seen from Türkiye
seen from Malaysia
seen from China
seen from Türkiye
Abillament del cavaller medieval vora el 1250.
El castell de Finstergrün (Burg Finstergrün, en alemany) és una fortalesa medieval de l'estat de Salzburg, Àustria. Fou erigit vora l'any 1296 per Rudolf von Fohnsdorf, amb l'intenció que vigilés la frontera entre l'arquebisbat de Salzburg i el ducat d'Estíria.
Després d'esser destruït per un incendi el 1841, el comte Sándor Szapáry el comprà, l'any 1899, i el remodelà en estil neo-romànic.
Gravat que apareix al volum 14è del Costumari català, de Joan Amades, i que reprodueix la representació del mes d'octubre del calendari de pedra de la portalada romànica del monestir de Ripoll, del segle XII.
Mapa de les possessions tolosanes i catalanes durant la Croada albigesa, abans de la batalla de Muret.
Flamenca, d'autor anònim. Un romanç occità del segle XIII de caire feminista, vitalista i hedonista. Un crit atemporal a la llibertat, a la joia de viure, a trencar les cadenes que els humans ens imposem.
(In English under the cut)
Pere el Gran (1240 - 11 de novembre de 1285), fill de Jaume I i Violant d’Hongria, va ser rei de la Corona d’Aragó durant 9 anys (del 1276 fins a la seva mort). El seu regnat va estar marcat per la guerra amb França (amb qui es disputava el Mediterrani occidental) i la conquesta de Sicília.
Aquest retrat, tot i que és en gran part una interpretació pròpia, està en certa manera basat en la reconstrucció facial que es va fer amb motiu de la investigació i estudi del seu sepulcre a Santes Creus el 2010.
A la ciutat dels homes
"A l'entrant d'aquella ciutat s'esdevenc que estaven folles fembres de bordell, e en presència dels missatgers pecaven ab los hòmens. Molt se meravellaven los missatgers, con ho veeren; e lo Lleopard dix a son companyó estes paraules: — Un burgès havia una dona de muller, que molt amava. Aquel burgès llogava un hostal, que era prop son alberg, a una folla fembra. La muller del burgès veia sovén entrar los folls hòmens a aquella folla fembra, e près-li volentat que usàs de luxúria. Aquella dona fo llongament en pecat de luxúria. Un dia s'esdevenc que son marit la trobà ab un hom qui pecava ab ella. Molt fo irat lo burgès del falliment de sa muller; e sa muller dix a son marit estes paraules: «Una vegada s'esdevenc que en una pradera se combatien dos bous salvatges, e per los grans colps que es donaven eixia'ls sang del front. Aquella sang casia en la bella herba que era en aquella plaça on se combatien; una volp llepava aquella sang. Esdevenc-se que los dos bous s'aürtaren e trobaren en lo mig la volp, e feriren aquella per los dos costats. Tan gran fo lo colp que donaren a la volp, que la volp ne morí; e dementre moria, dix que ella era ocasió de sa mort»".
—Llull, R., Llibre de les bèsties; Barcelona: 62, 1984, p.36.