Una nit amb la Mercè
En aquesta nit vaig sopar al meu apartament amb la Mercè, companya de Facultat de la universitat. La Mercè em es va confiar de conflicte amb el seu nòvio. "Sento que en Ferran sigui poc fiable." La Mercè va dir. Vaig respondre. "En Ferran és tendre i honorat. Penso que és bona persona pel nòvio." La Mercè va dir. "Sento que és feble i innocent. Sempre és incert. Dubto que pensi el futur." Vaig respondre. "El nivell de les exigències de vostè és molt alt. No hi ha així home perfecte." La Mercè era tan seriosa que exigia moltes condicions. La Mercè va respondre. "No exigeixo el nòvio perfecte. Però no em satisfaig amb qualsevol nòvio. Potser només em molesti l'amor." Vaig respondre. "Penso que vostè hagi contemporitzar amb el seu nòvio." La Mercè va respondre. "Contemporització. Em molesta aquesta."
Mitjanit va passar. Vaig allotjar a la Mercè al meu apartament. Encara que no vaig tenir un pijama de reserva, la Mercè es va anar al llit sense canviar de vestit. Perquè la Mercè portava una armilla i uns pantalons texans, no es va preocupar. Ens vam anar al meu llit junts. La Mercè em va preguntar. "Com està l'amor de vostè?" Vaig respondre. "Tinc res. L'amor no em vol." La Mercè va dir. "Vostè exigeix el nivell alt per l'amor, no?" "Exigeixo res. Només no m'exigeixen." Vaig respondre a la Mercè.
següent
















