Destrucció, dins d’El curs de l’imperi, de Thomas Cole. Oli en tela, 100 x 161′2 cm. 1836.
seen from China
seen from United States
seen from Malaysia
seen from South Africa
seen from United States
seen from United States
seen from Lithuania
seen from Canada
seen from United States
seen from Germany
seen from China
seen from South Korea
seen from United States

seen from Singapore

seen from United States

seen from United States
seen from China
seen from China
seen from United States
seen from Latvia
Destrucció, dins d’El curs de l’imperi, de Thomas Cole. Oli en tela, 100 x 161′2 cm. 1836.
Estar ben adaptat a una societat profundament malalta no és signe de salut
Comunicat del Diari
Davant dels recents comentaris i preocupacions expressades per alguns veïns del barri sobre la publicació d’entrevistes i declaracions de certs grups polítics, ens veiem en l’obligació de fer les següents consideracions per tal d’aclarir la nostra posició: En primer lloc, volem subratllar que el nostre mitjà de comunicació té com a missió principal el dret a informar i oferir una pluralitat…
Listen to La sociedad espiritista de Londres by Sarah Penner on Audible. https://www.audible.es/pd/B0CN9G8NWB?source_code=ASSORAP0511160007
Try Audible free for 30 days! Start listening to best-selling audiobooks, exclusive Originals, and free podcasts with the Audible app.
Listen to La sociedad espiritista de Londres by Sarah Penner on Audible. https://www.audible.es/pd/B0CN9G8NWB?source_code=ASSORAP0511160007
Try Audible free for 30 days! Start listening to best-selling audiobooks, exclusive Originals, and free podcasts with the Audible app.
Listen to La sociedad espiritista de Londres by Sarah Penner on Audible. https://www.audible.es/pd/B0CN9G8NWB?source_code=ASSORAP0511160007
Try Audible free for 30 days! Start listening to best-selling audiobooks, exclusive Originals, and free podcasts with the Audible app.
Nascut per a l'esoterisme, de natural, introvertit. Forçat a socialitzar i a moure's entre mediocres.
Ens persegueixen les prenocions socials!
Avui marxem a dormir parlant d'un concepte que no havia escoltat mai, però que està molt present a les nostres vides: les prenocions. Entenem el concepte de prenocions, com les idees preconcebudes que té la gent. Així doncs, quan parlem de prenocions socials ens referim a les idees que tenim les persones sobre les coses socials i hem format aquestes idees pel simple fet de viure en una determinada societat. Això és molt interessant perquè aquest sol ser un primer generador de desigualtat. El racisme que observem al carrer moltes vegades és causat per, tal com defineix Émile Durkheim, les nocions generals anteriors a tota reflexió o estudi que procedeixen de les experiències socials. Aquestes nocions estan profundament arrelades i són categoritzades com a "hechos sociales". Observem, doncs, per exemple en aquesta taula, la confusió a la que està submergida la societat pel que respecta al treball sociològic.
La societat recau moltíssimes vegades en aquestes prenocions i sovint, quan hi penso, crec realment que estem a gust en aquesta posició, que no volem canviar i conèixer la realitat. Estem en una postura molt còmoda, que encara que estiguem equivocats, sembla que no ens importi. Així doncs, el coneixement sociològic implica una ruptura amb aquestes prenocions. Només deixant les prenocions de cantó podrem crear coneixement. Aquesta idea la podria relacionar amb l'assignatura que vaig realitzar a primer de carrera, Antropología Social i Cultural, quan el professor em va parlar del treball de camp i de la visió èmic i ètic. Si nosaltres no aconseguim deixar de cantó les idees preconcebudes no podrem dur a terme un bon treball de camp des d'una visió èmica. Això és perfectament aplicable a les aules amb la població immigrant o d'ètnies minoritàries. Si pel simple fet de pertànyer a una classe social pensem que no arribarà a finalitzar els seus estudis i no el motivem a fer-ho "perquè no val la pena", "total pa qué, si no se lo va a sacar" –frases que estem cansades d'escoltar– no aconseguirem reduïr el fracàs escolar.