15. TREBALL FINAL. "La platja"
Per posar un punt i final a quest curs de dibuix, i el trimestre dedicat al dibuix tècnic, vam fer un treball final oh s'hi veurien reflectides totes les tècniques i tot allò que hem après. Es tractava d'un treball totalment lliure on s'hi demostraria la nostra evolució; havíem de fer un làmina al nostre gust, encara que hi constaven alguns pautes referides a la utilització d'alguns dels conceptes treballats. La Berta ens les va penjar al seu blog i nosaltres a partir d'això, ens vam posar a treballar durant tres classes en en nostre treball final, que serviria per pujar o baixar la nota del tercer trimestre.
Encara que al principi no tenia gens clar el dibuix per representar, vaig ser molt original i al mirar damunt de la meva taula per agafar idees, vaig veure el material tècnic i el compàs i vaig pensar el fer un dibuix tècnic sobre el dibuix tècnic, amb la presència d'un compàs i regles però m'ho vaig tornar a pensar i finalment vaig canviar d'idea.
Vaig decidir representar una escena molt reconeguda per tothom degut a la seva explosió de tranquil·litat, pau i benestar. És a dir, vaig dibuixar una platja del mar Pacífic, amb dues palmeres i entre elles una hamaca per relaxar-se a veure la sortida de l'alba.
Primer vaig fer uns petits esbossos sobre el meu treball.
També m'hi vaig inspirar en paisatges reals d'internet, com ara:
I després d'un cop pensant vaig posar-me de debò.
Abans de tot, vaig col·locar la làmina en posició horitzontal i dibuixant marges a 10 mm.
La primera part, va ser dibuixar d'esquerra a dreta, per tant, vaig començar a dibuixar la primera palmera. Aquesta em va resultar una mica complicada per començar ja que, el tronc i la seva base eren fàcils però en canvi, les seves branques no ho eren pas. Estaven fetes a partir de la utilització de molts angles: 7,5, 15, 30, 45, 52,5, 60, 75, 82,5 i 90 graus.
Una vegada això fet, vaig seguir cap a la dreta, fent l'hamaca. Em va costar una mica més, ja que no sabia un acabar les cordes d'adalt al no tenir encara dibuixada la segona palmera.
Quan vaig acabar-la, vaig fer seguint les pautes d'on acabava l'hamaca, la segona palmera.
Al acabar-la, vaig començar a fer la base del dibuix, és a dir, la sorra de la platja. Aquesta era senzilla, però vaig haver de fer un parell d'esbossos per a que em quedés bé.
A partir de la sorra, vaig traçar el mar una mica més a dalt. Aquest també em va costar ja que volia produir un efecte de moviment dibuixant diferents mides d'arcs de circumferència per poder representar per onades i també vaig haver de fer varis esbossos.
Ara, havent fet ja totes les parts més importants i indispensables del paisatge, vaig començar a fer les minories encara que tampoc me les podia deixar si volia complir amb el guió que Berta ens va posar com a requisits que hauria de tenir la làmina.
Vaig dibuixar a la superfície de la sorra, un tresor mitjançant un quadrat, una pilota de platja utilitzant un baricentre, una paella amb un triangle rectangle i un circumcentre, i una foguera amb varis incentres.
Al finalitzar aquestes petites cosetes, vaig dibuixar un peix nedant en el mar, del qual només es podia observar mig cos degut a les onades. Per fer-lo, vaig necessitar un rombe.
I per acabar, vaig dibuixar un sol ponent-se sobre la platja amb la utilització de triangles isòsceles i una circumferència.
Crec que aquest treball ha sigut un treball perfecte per finalitzar aquesta etapa d'introducció al dibuix tècnic sense dubte.
Al principi he de reconèixer que me vaig espantar una mica al sentir parlar d'això a la Berta ja que era un treball molt important i volia fer-lo el millor possible però en canvi ens trobàvem en els últims dies de curs i per tant, no teniem massa estona per poder dedicar-nos a altres coses que no fossin dedicades a l'institut. En canvi, al sentir parlar del treball com un examen final, em vaig posar les piles i va ser quan m'ho vaig prendre en serio.
No sabia ben bé de què fer-ho, moltes idees em venien al cap però cap d'elles considerava que fos massa bona com per jugàr-me-la. Al cap de molt pensar i de varis esbossos, vaig saber que aquella era la perfecta, la que em donaria molt marge per poder dibuixar i la que millor podria quedar finalment. Un paisatge sobre la platja amb tot de decorats.
Crec que aquest treball ha sigut tot un repte ja que ha sigut el moment de posar la mà sobre el foc i de expressar en una sola làmina, tots allò que hem après en un trimestres de curs, ja que els altres dos ens hem dedicat a fer dibuix artístic. Sense dubte, com bona arquitecta que pretenc i que aspiro a ser dintre d'uns anys, m'ha encantat fer dibuix tècnic i aprendre coses sobre aquest, ja que així ho vaig demanar a les optatives de tercer.
