LA TARONJA
Una fruita curiosa si més no, no creieu? El color es diu per la fruita, o la fruita es diu així pel color? Potser molta gent pensarà que no és la que està més bona ni de bon tros, però segur que són els mateixos que es mengen lletres al pronunciar-la... Potser tan dolenta no és...
A casa en diem tronja, per tant és així com l’anomenaré en aquest petit homenatge. Perquè enteneu tota la història us he de presentar els noiets de la foto. Dos bessons vestits iguals, molt original no? Aquests som el meu germà i jo el diumenge de Rams de fa uns quants anys (més dels que voldria potser). Des de ben petits hem relacionat la tronja amb fortalesa i esperit. Cada matí la “mama” pelava dues tronges perquè els prínceps de la casa anessin amb forces cap a l’escola. Aquestes venien de l’hort de l’avi, que cada dilluns al matí en portava un sac ple, per començar la setmana amb energia.
És curiós quan ara que no ens preparen la tronja al matí, i quan el nostre avi ja no hi és, és quan gaudim més d’aquesta fruita. Davant d’un dia difícil ple d’exàmens o presentacions importants, sabem que les tronges ens donaran força pel que ens faci falta. Segons el meu avi, la dita “fer uns ulls com unes taronges”, es va inventar quan van veure les nostres cares el dilluns al matí, moment en què arribava el sac de tronges de l’avi. És per això que el meu homenatge i la meva fotografia va destinada al record de les taronges i del meu avi, que segur que des d’allà on sigui està orgullós que no haguem perdut el costum de menjar la fruita que el feia tant feliç.
Realment no sé si el feia feliç la tronja, o veure com ens la menjàvem ben contents, però estic segur que per ell valia la pena carregar el sac poble avall de bon matí només per veure’ns com gaudíem del seu esmorzar. Potser era ell el que posava els ulls com unes tronges...
