Ideal no, arregladet
"Avui, les inquietuds polítiques semblen manifestar-se en forma d'indignació; per anar bé, s'hauran d'anar canalitzant cap a la suplència" llegeixo de Miquel Puig al seu article "A les AMPA se'ls ha girat molta feina" del Diari ARA de 06/04/2013
...molt d'acord.
Ara, què bé que estaria, trobo jo, si aquesta idea de suplir la professionalitat per l’amateurisme es transmetés d’una manera més positiva i constructiva. No dic que Aragay (citat per Puig en l'article) i Puig no valorin aquesta “vocació de suplència”, al contrari; però sí diuen que no és un bon suplent. Val, d'acord (mal que em dolgui l'orgull en reconèixer-ho).
Però també m’agradaria que s’acompanyés d’un vot de confiança als que entomen el problema oferint-se a fer un cop de mà. El món de les AMPA, que crec que aquí s'usa sobretot d'exemple de la tesi però que en trobaríem d'altres, ja està prou ple de crítiques acompanyades de poc esperit de col·laboració (prou ple, no, saturat!). I això, a part de no arreglar aquest problema de fons, fa la única solució possible més difícil de tirar endavant.
Tant de bo la situació no fos la que es dibuixa, tant de bo tot fossin grans professionals i experts els que es dediquen a coses tant importants. Comparteixo el que diu Aragay: “el millor premi que podrien rebre les AMPA seria ‘que un dia fossin menys necessàries’ ” Però ja que no és així, hi ha una altra solució millor que la de la corresponsabilitat i la cooperació? ...doncs agafem-nos-ho amb més ganes i més confiança, home! Bé perquè ens ho creguem (ideal), bé perquè no ens queda una altra (interessat, però efectiu).
I en tot cas un altre dia parlem de com es garantia, quan hi havia diners, que en les coses importants hi haguessin grans professionals; i de la relació que això tindria amb com hem arribat fins aquí; i de si és cert o no que la feina ben feta està necessàriament lligada a la professionalitat remunerada; i de si ens creiem més valents quan critiquem feines desinteressades.
I de si partint d’una sabata i una espardenya, amb la confiança i predisposició de tots, podem acabar tenint un món no ideal; però força arregladet.
- - - - -
P.S.: Fa 3 anys que formo part de l'AMPA de l'escola de les meves filles (sí, d'aquí la susceptibilitat pel tema). Allà hi faig el que puc, com tothom, i comprovo cada vegada que sempre es pot fer millor; però que Déu n'hi do les coses que fem i les moltes que es quedarien per fer si no hi fóssim.
No em vaig posar a l'AMPA pensant que suplia res, no m'agrada la idea; m'hi vaig posar perquè volia ser part activa en una cosa tant important en la vida de les meves filles. Certament cada any comprovo amb més claredat que no ens convé que les AMPA siguin opcionals; però per això cal que algú s'hi posi. Podem posar-nos-hi i ajudar, també s'hi val a través dels ànims i la confiança.