Ous de dinosaure

No sabia com explicar què eren aquestes roques. "Vaig anar al bosc perquè volia viure deliberadament" .- H.D. Thoreau

[ousdedinosaure]

El que veieu no és un arbre, ceci n'est pas un arbre, en són tres. O més! Fa molt temps durant una tempesta van passar molta por, mol-ta-por, i es van abraçar.

Aquests tres o més arbres es van abraçar tant fort i amb tant d'anhel... aquests tres o més arbres es van sentir tant a gust en aquella abraçada, van ser tots tan un sol arbre, que així van decidir existir per sempre.

Els pots admirar. O pots passar de llarg. Però si t'atreveixes a acaricia'ls-hi l'abraçada t'expliquen la seva història. Des que me l'han explicat, tinc ganes d'abraçar jo també a tres o més persones.

~ originalment vaig publicar aquest molt petit quasi relat a Instagram, inspirat durant una passejada farà dos anys entre El Corral i el Pollastre (paraules que a Arenys de Munt signifiquen mas i turonet, respectivament). Avui l'he retocat una miqueta. Si me'l remiro més potser el seguiré retocant, seria per mantenir-lo viu com els arbres. Sento dir que malgrat les ganes no he pogut abraçar bé a tres persones (només a alguna) però sí he abraçat una roca, ja us ho explicaré.

[ousdedinosaure]

Un dia vaig sortir a caminar més enllà d'on anava de costum i vaig tenir aquesta aparició. Aquí no hi vaig arribar-hi jo, se'm va aparèixer el lloc.

Va anar així: venia de caminar entre un grapat de pins després d'una pujadeta dubtant del camí, pensant que feia molt temps que aquest pins eren aquí perquè llueixen un tronc ben gruixut. Pensava alhora unes quantes coses -mal fet-, que si el pi és una espècie forana, des de quan ho és? perquè aquells duen unes quantes dècades allà... També pensava si de debò havia arribat al cim del Turó del Mig perquè és un cim suau al que s'hi arriba quasi sense voler mentre vas cap a una altra banda, un cim eclipsat per les pujades abruptes cap al Montalt. I alhora també pensava en el vermut quan arribés a casa, sempre la cirereta de les caminades llargues.

Es veu clar, no? No estava del tot allà, sempre analitzant, sempre pensant en el després, sempre qüestionant com hi arribo.

Segur que va ser per això. Segur que van confluir l'energia calmada, fresca, innocent i poderosa del bosc humit d'alzines amb el crit desesperat de la meva ànima que li deia a la ment que callés d'una vegada. Segur que es va produir en un esclat de vida que aquesta reunió d'alzines, boles de granit, molsa, heures, insectes, ocellets, raigs de llum i boix grèvol es van esdevenir davant del meus ulls interrompent-me la respiració per un segon.

Em vaig aturar. Em va aturar. Una alegria efervescent pujava des del meu estómac fins al clatell, estava presenciant un tresor.

Abans una mica ja ho feia, però des de llavors no podré deixar de fer-ho: defensaré tan com pugui la permanencia de tot allò que fa que aquell indret pugui existir.

~ amb això també vull dir que aquest bloc canvia d'etapa i entra en una altra època 💚🌱

[ousdedinosaure]

"Todas las desgracias del mundo provienen del olvido y el desprecio que hasta hoy se ha hecho de los derechos naturales e imprescriptibles del ser mujer". Flora Tristán, 1803-1844

[ousdedinosaure]

Hi stranger!

[ousdedinosaure]

[ousdedinosaure]

Hem anat prenent consciència que les paraules poden ser extraordinaris instruments de violència, de discriminació i d’exclusió. En principi, aquesta sensibilitat a mi no em sembla malament perquè posa en relleu que, de vegades, la violència no és només un exercici físic sobre un cos.

http://www.elcritic.cat/entrevistes/xavier-antich-les-paraules-poden-ser-instruments-de-violencia-i-discriminacio-extraordinaris-13640

[viperslang]

They ask me, How did you get here? Can’t you see it on my body? The Libyan Desert red with immigrant bodies, the Gulf of Aden bloated, the city of Rome with no jacket. I hope the journey meant more than miles, because all my children are in the water. I thought the sea was safer than the land. I want to make love, but my hair smells of war and running and running. I want to lie down, but these countries are like uncles who touch you when you’re young and asleep. Look at all these borders foaming at the mouth with bodies broken and desperate. I’m the color of hot sun on my face; my mother’s remains were never buried. I spent days and nights in the stomach of the truck; I did not come out the same. Sometimes, it feels like someone else is wearing my body

Warsan Shire, Conversations about Home (at the Deportation Center)

Look at all these borders, foaming at the mouth with bodies broken and desperate.

[ousdedinosaure]

Sistema món modern colonial capitalista patriarcal sexista racista blanc militar cristianocèntric occcidentalocèntric. Sirin Aldbi a Soy Cámara CCCB https://youtu.be/2jd3BqKv5XU Modern world system capitalist patriarchal sexist racist white colonial military christian-centric Western-centric.

[arenysdemuntcroniquesretro]

La llum elèctrica arriba a les cases d’Arenys de Munt. Juny de 1897

A finals del segle XIX August Maria de Borràs i Jalpí va fer arribar l’electricitat a Arenys de Munt i a altres poblacions veïnes. Fins llavors, els carrers s’havien il·luminat amb fanals de gas i les cases amb espelmes i quinqués. Malgrat els esforços per a no perdre clients la companyia de gas, Hereus de D. Joseph Piñol i Cia., tenia els dies comptats.

La Costa de Llevant, (30 maig 1897), p. 11

[ousdedinosaure]

"Que qui estigui a les fosques sigui perquè hi troba gust"... 220 anys després els Il·lustres Senyors d'avui, d'ahir i de sempre, n'han fet una primera necessitat no universalment coberta.

[ousdedinosaure]

...pasé por varios juristas y psicólogos que ni comprendieron ni creyeron mi historia, como tampoco la creyó, finalmente, la jueza del caso. Me acribillaron a preguntas que no buscaban esclarecer los hechos, sino convencerme de que era yo la culpable. TW: @mujeresdeguate

[goguexx]

[ousdedinosaure]

Ho és

[ousdedinosaure]

[mpdrolet]

[ousdedinosaure]

- Idò què fas!?

- Un descans

Feliç divendres vespre

[ousdedinosaure]

(...) No es tarea fácil la asunción de nuestra propia forma de ser. No nos enseñan a ser nosotros mismos, sino a serlo según mamá o papá, según la familia, según los modelos sociales, según la tradición, según la religión, según… Cuando realmente somos como queremos se produce la paradoja de que nos sabe mal. Asumir nuestra propia esencia es una tarea de por vida, que queda abortada cada vez que lamentamos ser como somos. ¿Y qué es lo que somos? Seres en proceso, que aprenden de sí mismos. Si nos sabe mal ser como somos, eso es lo que aprenderemos. (...) Xavier Guix a El Pais Semanal 22/03/2015

http://elpais.com/elpais/2015/03/19/eps/1426791907_327287.html

[ousdedinosaure]

De malucs i espatlles

Hi havia una vegada una dona que tenia una il·lusió per la vida tant profunda, tant generosa, tant més enllà d’ella mateixa, que la seva llevadora va aturar la mà al metge quan anava a obrir-li el ventre i li va dir: però és que no veus com empeny!?

Hi havia una vegada unes dones tant savies, tant humils i tant íntegres, que durant generacions es van tirar a les espatlles tot el pes dels prejudicis i les arrogàncies i els van suportar fins que va arribar el moment que tot*s vam estar preparat*s per entendre què era un prejudici i una arrogància. Eren injustícies.

Hi havia una vegada un món que es va adonar que hi havia altres maneres de mirar-se a ell mateix i va abraçar aquells malucs i aquelles espatlles per caminar amb més il·lusió, més generositat, més humilitat, més integritat. Més vida.

S’ha acabat la mirada androcèntrica. Cap canvi serà de debò transformador sense feminismes. Sense les dones no hi ha revolució.

Drap de la pols, escombra, espolsadors Drap de la pols, escombra, espolsadors, plomall, raspall, fregall d’espart, camussa, sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra, i sabó en pols, blauet, netol, galleda. Cossi, cubell, i picamatalassos, esponja, pala de plegar escombraries, gibrell i cendra, salfumant, capçanes. Surt el guerrer vers al camp de batalla.              __ MARIA-MERCÈ MARÇAL, 1998

Per seguir  (o per començar), aquí unes pinzellades, propostes, perspectives, introduccions diverses,...:

Heliadones - suport a les dones afectades per la violència masclista  http://www.heliadones.org/la-revolucio-sera-feminista-o-no-sera/

Alerta feminista - seguit de dones, activistes feministes, que treballen entorn la construcció de la radicalitat democràtica des dels feminismes. https://alertafeminista.wordpress.com/

Mujeres con ciencia - perquè les dones no gaudeixen de les mateixes oportunitats que els homes per desenvolupar, tampoc, una professió científica ni per progressar en ella http://mujeresconciencia.com/

Clasicasymodernas – associació per a la igualtat de gènere en la cultura http://www.clasicasymodernas.org/

Dona, enfronat’t al fantasma, Najat El Hachmi contra els tòpics: les males mares: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/les-males-mares-3825926 i no alletar: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/nou-lactancia-3938238

@Barbijaputa 50 ombres de Paqui http://www.eldiario.es/zonacritica/Barbijaputa-machismo-feminismo-50_sombras_grey_6_357374305.html  Maquillar l’assetjament i el control sota un llaç vermell que diu: “amor veritable” ...és perquè no sé sotmetre’m adequadament?! Uff! ...i més  coses sobre l’amor romàntic, per exemple: http://www.scribd.com/doc/99789284/Violencia-masclista-en-la-parella-desmuntem-mites

Ara, unes imperdibles gotes de Maria-Mercè Marçal http://viulapoesia.com/pagina_2.php?itinerari=50&tipus=1&subtipus=2&idpoema=919 , un xarrup de Judith Butler https://www.youtube.com/watch?v=Q50nQUGiI3s i un aperitiu de Susan Sontag http://www.debatefeminista.com/busqueda.php?buscador=Susan%20Sontag&opcion_busqueda=temas

... i totes les mirades i inspiracions que m’estic deixant i que t’agraïré que m’indiquis ;)

8 de març de 2015, un dia més el dia de les dones.

[ousdedinosaure]

Incertesa, podem conciliar les dues visions del món? "La realitat és una trama de moltes evolucions possibles on coexisteix llei i atzar"

[llumsitaquigrafs-blog]

[DOCS] Mayo: "Un de cada quatre euros a Catalunya s'escapa del control fiscal"

Extracte de les principals aportacions de la compareixença de Miguel Angel Mayo, inspector d’Hisenda i coordinador del Sindicat de Tècnics del Ministeri d’Hisenda –Gestha, realitzada  l’ú de desembre de 2014 al Parlament de Catalunya. Tota la seqüència del debat en vídeo la podeu consultar aquí.

[VOLUM DEL FRAU FISCAL] "Anualmente, se pagan cerca de un millón de dólares en sobornos en todo el mundo; son datos de un informe publicado del bienio 2001 a 2002 por el Banco Mundial. Hace poco, el año pasado, Bruselas cifró la cifra de corrupción en 120.000 millones de euros. (…) Ni el Parlamento español ni el Parlamento catalán tiene cifras del coste de la corrupción. (…) Además del coste económico de la corrupción, haremos referencia al coste moral de la corrupción. Es evidente que la corrupción supone una degradación de la sociedad"

Read More

[ousdedinosaure]

Defraudador: ambiciós, impune, autojustificat, cap sentit de justícia social