1-O
Avui, diumenge 1 d’octubre de 2017 s’ha dut a terme el Referèndum d’autodeterminació de Catalunya.
Jo he votat. He votat per la democràcia, pel dret del poble a decidir pel seu propi futur, per la llibertat, pels drets que se'ns han volgut treure durant els darrers dies, per la repressió que ha patit la meva terra, perquè el poble ho estava demanant a crits, ben alt i ben clar, i l’Estat no l’ha escoltat. Votar és un dret fonamental i és la màxima expressió de la democràcia.
He votat que sí, que si vull que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de República. He votat perquè ja no em sento representada per l’Estat espanyol. Un estat que s'autodenomina democràtic, però que reprimeix el dret a vot, un estat que ens ha tret el dret a decidir, que insisteix en el fet de que aquest Referèndum no té cap validesa política; i que, no obstant, ha decidit enviar avui a la Guàrdia Civil i als agents antidisturbis per què utilitzin la violència. Res no justifica aquesta decisió del Govern, res no justifica l’ús de la violència.
Des de primera hora del matí hi ha hagut requisament d’urnes i paperetes de les diferents meses electorals de tot el territori català i, a mesura que anava avançant el dia, també han custodiat urnes plenes de paperetes amb vots. Centenars de persones s’han passat, fins i tot la nit anterior, davant l’entrada de les escoles per intentar aturar-ho. I amb quines imatges ens em trobat? Nens, persones grans, homes i dones, arrastrats, empuxats, tirats pels cabells, ensangrentats, rebent cops de puny i de peu, amb ferides a diverses parts del cos per bales de goma que els hi han disparat o els cops de la porra. El recompte hores d’ara marca que hi ha un total de més de 800 persones ferides, i més d’una en estat greu. Que han fet totes aquest per merèixer haver estat agredides? Han decidit anar a votar. Només estaven exercint el seu dret, mantenint una postura pacífica.
Sento vergonya d’encara pertànyer a un Estat així. El més greu de tot és que penso que tot aquest caos i desgràcia és podria haver evitat. Era tan fàcil com cedir una mica, quan una part del conjunt s’en vol anar perquè ja no és trobo conforme amb les condicions amb que es troba, se l’ha d’escoltar. S’ha d’escoltar el que ha dir, les raons per les quals se’n vol anar i arribar a un acord. Aquesta hauria estat la postura d’un govern intel·ligent. Però no, el nostre govern no ho és i simplement es negava a seure, a pactar, a dialogar, i que s’aferrava a la Constitució i declarava il·legal quasevol intent de Referèndum, deixant de costat la opinió del poble. El poble s’ha cansat d’això. I la situació a arribat a tal punt (sobretot durant aquest setmana, després de la repressió viscuda els darrers dies a Catalunya) que ja ha quedat de banda si és vol la Indepedència o no, l’únic que preteníem era poder decidir, ‘volem votar per ser lliures’.
Tot i això, he dir, i repetint el que he dit abans, ja no em sento pas representada pel Govern espanyol; i amb això no vull dir que vulgui a Puigdemont com a president de la República. He votat per la independència de Catalunya, sí; però també, he votat que sí perquè crec i estic convençuda que aquest és la única via per viure a un estat millor. He perdut tota esperança en Espanya i en el seu govern, no el vull ni per mi ni pels meus fills, pels dirigents d’estat que hi ha (que dubto que algun dia hi renunciïn), pels polítics corruptes, pels diners que ens roben i ens robat tots aquests anys sense que ningú faci res per evitar-ho, per la monarquia i pels títols nobiliaris que ja no tinc paraules per qualificar, i, per últim, per tots els ideals i els valors que tot el conjunt ens vol impartir.
He votat que sí perquè somio amb un estat nou, que deixi enrere tot això, el que ha fet que ens en volguéssim separar. Una República on es fomenti més el treball pels joves, augmenti el salari mínim, hi hagi menys atur, es paguin menys impostos, disminueixin les retallades en Sanitat i Educació, es destinin més diners a Beques menjador i Beques pels estudis post-obligatoris; per un estat feminista, on arribem per fi a la igualtat de gèneres, …
He votat sí, perquè vull viure en un estat millor.