Worksop de materials biodegradables
Ahir 15/12/18 vaig assistir a un workshop al FabLab Terrassa impartit per la Zoe Powell sobre materials biodegradables. En colaboració amb Materiom (https://materiom.org), la seva línea d'investigació cerca desenvolupar materials biodegradables que es puguin fabricar de forma local i distribuïda. És a dir, provant d'eliminar el gran impacte ambiental que té el transport en el cicle de vida dels productes.
En la sessió ens va presentar Materiom i ens va mostrar tot un recull de mostres realitzades per ella i altres components de l'equip.
Els referents més interessants que ens va presentar són:
Laia Mogas Soldevila: ús de bioplàstic en impressió 3D - https://www.youtube.com/watch?v=ZuPeog0vxxI
Hyposurface dECOI / MIT: https://www.youtube.com/watch?v=ANXQRJ2zksI&t=71s
Ellen Mc Arthur Foundation: Economia circular - https://www.ellenmacarthurfoundation.org/
Química Bio-friendly - Mark Dorfman, Biomimicry Institute - https://biomimicry.net/bios/mark-dorfman/
Mapa d’Ecoregions: mapes de fronteres naturals ("ecosistèmiques") que ens permeten saber de què podem disposar en el nostre ecosistema local - https://ecoregions2017.appspot.com/
Materiom recull un catàleg de receptes obertes al públic. Són receptes que han aportat usuaris registrats a la web i que han estat revisades abans de publicar-se. El cercador és molt útil, ja que pots filtrar les receptes per ingrdients o per processos, i les receptes estan molt ben explicades.
M’ha semblat molt interessant la recepta 42, en la que es fa créixer un fong a partir de tè i sucre: https://materiom.org/recipe/42.
El vocabulari que s’utilitza és culinari ja que tots els procediments es poden fer amb utillatges de cuina. En general, la fabricació consisteix en cuinar conjuntament una sèrie d’ingredients que acabaran formant un gel que al refredar-se i assecar-se acabarà tenint una consistència sòlida. Així doncs, es barregen els ingredients, s’escalfen i finalment es vessa la mescla en un motllo, que pot ser de silicona, de plàstic, de filaflex, tetrabrick, etc.
Pro-TIP: No es recomana sobre Teflon, ja que en algun cas el gel pot arrencar-lo de la paella (!?).
Els ingrdients es poden adquirir online (d’Amazon, per exemple) o de subministradors de productes químics, com Químics Dalmau.
Allà mateix hem fet diverses proves:
Prova 1 - Recepta #24 (https://materiom.org/recipe/24)
Agar agar x1 (15 ml)
Glycerol x1,5 (22,5 ml)
Aigua 500 ml
Gelatina 20g, però s’ha posat 21 ml
S’escalfa fins a 80ºC
Prova 2 - Recepta #32 (https://materiom.org/recipe/32)
Gelatina: 22 ml
Aigua: 120 ml
Red ocre 10ml
Glycerol 5 ml
Es bull fins que comença a espessar
Prova 3 - Recepta improvitzada
Caraginat: 30 ml
Aigua: 300 ml
Bicarbonat: 45 ml
Spirulina: 5 ml.
L’hem escalfat una estona, sense controlar massa ni temps ni temperatura
En aquest cas hem provat de fer reaccionar el bicarbonat amb algun àcid, per veure si podíem aconseguir una escuma. Ho hem provat amb Schweppes de llimona (l'únic àcid que hem trobat per allí), i tot i que la mescla amb el bicarbonat sol sí que feia sortir bombolles, tampoc hem obtingut cap resultat al barrejar-ho tot conjuntament.
Totes les mostres fabricades s’han quedat al FabLab (excepte una que em van regalar!), ja que cal unes 24h o més perquè tot acabi d’agafar la consistència esperada.
En resum, ha estat molt interessant i m’ha fet venir ganes d’investigar una mica més en diversos aspectes d’aquests materials:
Podem fer materials més resistents? Aprofitar closques de musclo com a càrrega en un compost està bé, però podríem crear closques de musclo de zero?
Podem polimeritzar o “crosslinkar” tots aquests polímers que ja ens dóna fets la natura de forma que puguem realitzar materials semblants a resines?
Quines aplicacions podem trobar per aquests materials? Poden suposar la substitució dels plàstics convencionals?
Es podrien fer escumes cuinades com si fos un pastis?