Encara ens preguntem si estàs aquí. Encara li pregunto als meus peus si jo segueixo allà.
Mirar-la a ella és mirar un dels projectes que teniem i que encara segueix viu, de fet, l’únic encara viu. Si l’aroma a vida salvatge no hagués aparegut nose si seguiríem tant aprop. Però a la vida, ens hauriem d’estar qüestionant masses vegades “i si... què haguès passat?”
Aquí, lluny però alhora no tant lluny, envío un petard a l’aire de color verd, si el veus recorda respondre.
Si s’arriba a temps, la màgia mai desapareix.











