Amb el PAS «se hace camino al andar»
Va ser a principis d'abril quan un equip de la Facultat va participar en la Trailwalker, cursa que cada any organitza Intermón Oxfam per lluitar contra la pobresa. Però si ho recordeu bé, al piscolabis de desembre, l'equip ja demanava la nostra col·laboració finançera. Com que les inscripcions tornen a ser obertes, hem parlat amb ells per recordar l'experiència en primera persona: Cristina Feixas, Miquel García, Noemí Soteras i Lali Mirapeix —els històrics, per dir-ho d'alguna manera—, acompanyats per Jordi Roigé i Lourdes Baleyto, l'equip de suport.
En entrevista exclusiva amb el Full Informatiu, Soteras va confessar que tot plegat va ser culpa de la Feixes: "La Cristina tenia moltes ganes de participar-hi des de feia uns anys, i com que som bons companys, i ja hi havíem participat en l'edició del 2014, vam decidir fer-li costat i acompanyar-la i no deixar-la sola en l'intent."
Què és el que més et va agradar?
És un repte d'equip, i a la vegada personal, ja que fa que en la mesura possible et cuidis i et preparis físicament, i això sempre és bo. Et sents un privilegiat en el món en què, perquè nosaltres caminem 100 km per plaer, i tant a la sortida com a l'arribada ens aplaudiran, ens donaran l'enhorabona i tot seran bones paraules que ens reconfortaran. No perdem de vista que el motiu principal d'aquesta caminada és aconseguir que amb els donatius recaptats milers i milers de persones d'aquest planeta no hagin de caminar 100 km per anar a buscar aigua per a la família, o fugir de la fam, ni hagin de caminar 100 km per temptar la sort i provar de trobar una nova vida. Ni recórrer 100 km perquè els nens puguin anar a l'escola. Mentre camines comparteixes espai amb molts equips de persones que valoren tot això i hi donen sentit, i és molt emotiu.
Què cal per a participar-hi?
Per a participar-hi cal aprofitar un dia d'aquells que no penses en què fas i... patapam!, va i t'hi inscrius!, ja que un cop inscrits i com més s'acosta la data t'adones d'on t'has ficat: anar d'Olot a Sant Feliu de Guíxols a peu! Cal només trobar un equip d'amics, coneguts, companys o família, confiar que t'aguantaran durant unes 24 h contínues (en els teus millors i pitjors moments). Has de formar un equip de sis persones, quatre de les quals caminaran juntes i dues, les de l'equip de suport, vetllaran perquè no et falti de res en tot moment (ni menjar, ni ànims, t'ho proporcionen tot!). A partir de la inscripció comença la feina de recaptar un mínim de 1.500 € com a donatius per a Oxfam Intermón. Una setmana abans de la cursa has d'haver aconseguit aquest primer repte econòmic.
De fet, aquesta part és la que menys gràcia feia al Miquel: "Jo no ho veia gens clar, i si no arriba a ser per l'entusiasme de la resta de l'equip, jo ni ho hagués intentat," va declarar. Per la seva banda, Cristina Feixas reconeix que un punt molt positiu de l'experiència va ser poder compartir amb els estudiants i professorat voluntaris de Blanquerna Salut que, en dos dels controls, "reconfortaven tots els participants de la Trail, ja sigui amb els massatges i estiraments a les cames dels nostres físios com amb cures d'infermeria".
Però no tot és positiu. Hi ha patiment físic i, com apunta Cristina, "en aquesta edició els peus ens van respectar força." Ara que arriba l'estiu, la Noe recorda: "Quan arribi l'estiu i tingui ganes de posar-me sandàlies, pensaré en quins peus més lletjos m'han quedat amb tantes hores de camí, entre llagues i ungles morades; caldrà una bona dosi d'esmalt i compeeds; però, vaja!, tot sigui això!”.
Els 100 km s'han de recórrer en un màxim de 32 hores. És molta estona per a estar amb gent de la feina! Però, ves per on, l'experiència genera complicitat: "Sempre hi ha algú que tira més quan un altre comença a punxar... Per tant, són necessaris moments de distensió, de bromes, per a poder fer més suportable l'esforç i el cansament físic.
Miquel s'ho repensa: “Ja trobo a faltar tornar a caminar!”