Yayoi Kusuma - Trastorn Obsessiu i compulsiu, depressió i al·lucinacions
“El meu art es una expressió de la meva vida, més concretament de la meva malaltia mental”
En l’entrada d’avui us parlaré sobre Yayoi Kusuma, una artista japonesa nascuda l’any 1929. Aquesta artista ha tocat diferents sectors artístics com es el cas de la pintura, el collage, l’escultura i el art de performance.
Se la caracteritza per unes obres que busquen una imatge psicodèlica, la repetició i els patrons. Kusuma es la precursora de moviments com el pop art, el minimalisme i l’art feminista, en gran part influenciada per artistes com Andy Warhol i Claes Oldenbrug.
Yayoi va entrar en contacte amb el mon de l’art quan només tenia 10 anys. Des de ven petita va mostrar un gran interès pel món de les pigues ( polka dot ). Aquest estil es basa en l’ús de punts per a tal de realitzar les diferents obres i ,gràcies a ell, va començar a realitzar obres de fantasia i de la realitat dels entorns en el que res és el que sembla.
Ella patia d’un trastorn obsessiu i compulsiu juntament amb unes dures al·lucinacions. Utilitzava el art com a forma d’escapar de les dures neurosis que li causades tant per el seu entorn mes proper, com es el cas de la seva pròpia família, com dels fets que va ocórrer durant la segona guerra mundial. Les seves obres, el que pretenen, es reflectir les seves al·lucinacions mes inquietants que la seva ment li produïa.
Trobo molt curiós el fet de pensar que una de les artistes contemporànies mes fascinants dels últims temps, basa les seves obres en els seus malsons i les al·lucinacions que mai l’han abandonat durant la seva vida.
Al començament dels anys setanta, l’artista va decidir per voluntat pròpia ingressar en una institució mental japonesa, ja que ella era molt conscient del que tenia. La depressió, les al·lucinacions i el trastorn obsessiu i compulsiu feien que ella es distreies del que per a ella era una via d’escapament i de sanament mental personal, l’art.
Els primers vint anys de reclusió els va passar creant obres i escrivint poemes, completament aïllada del mon exterior. No va ser fins l’any 1993 que la seva obra es va disparar, quan li van oferir representar al seu país e el Bienal de Venecia. A partir d’aquell instant el món del art va començar a reconèixer el seu talent i les seves obres van augmentar el seu valor exponencialment. Cal a comentar que en els anys anteriors a aquest fet, Yayoi pràcticament no guanyava diners per les seves obres ja que per culpa de la seva reclusió poc a poc la gent li va anar perdent la pista.
El fet de ser dona també li va posar moltes pedres al seu camí, com va ser en el temps que va estar vivint a Nova York, on es va trobar amb discriminació molt gran cap a la seva persona, no solament racista, sinó també masclista. Un exemple molt clar d’aquest fet va ser el cas de Warhol. Ells dos es coneixien i moltes vegades quedaven per a discutir sobre art. Amb el pas del temps Warhol va acabar copiant l’estil de Yayoi i les seves idees, de fet es va fer famós per la repetició i l’acumulació, estil clarament basat en el de Kusuma
Ella sempre ha treballat sense descans, de fet ha estat hospitalitzada en diverses ocasions degut al esgotament que li produïa aquesta carrega de treball que ella s’autoexigia.
En una entrevista va donar a conèixer el millor consell que mai li van donar quan estava començant la seva aventura a la ciutat de Nova York: “ SI vens, porta sempre un quadre sota el braç i dona moltes voltes per ella.
Escrit per - Arnau Ciutat
pixelskylines
ellievsbear
germansingergirl
yousharknotpass
gracieabrams