25 de maig, Sessió especial: I després del màster?
Avui hem tingut una xerrada a la Sala d’actes de la FIB en la que s’han tractat diferents temes i hi ha hagut diversos ponents:
- ESCOLA NOVA 21. Eduard Vallory i Subirà, Director Escola Nova 21
Eduard, només començar, ens ha plantejat que, potser, el que cal fer abans d’innovar, és actualitzar-nos (referint-se al sistema educatiu), suposant això un dels majors reptes de la innovació educativa. Les preguntes que proposava han estat, quin és el proposit de l'escola? Perquè existeix un sistema educatiu? Serveix només per afegir contingut dins del cap dels nostres alumnes? És la manera de la que ensenyem la correcta, o en realitat no es té en compte el coneixement?
Se’ns ha explicat també, per fer-nos pensar, les aules del passat. Són diferents de les de l’actualitat? No. Seguim tenint el mateix tipus d’aula tot i que les maneres d’ensenyamen i aprenentatge són diferents. No és això una contradicció? És a dir, si tenim diferents maneres d’ensenyar i aprendre, perquè no podem tenir espais adaptats a les necessitats que se’ns presenten? 20 tipologies, requereixen 20 espais diferents: independent study, peer tutoring, team collavorative work, lecture formal, student presentation, art-based learning, storytelling, design-based… Si l'espai d'aprenentatge sempre és com les aules convencionals moltes d'aquestes modalitats d'aprenentatge no existirien.
"L'escola s'ha estacionat i encasellat en el se dogmatisme i s'ha fet anormal pel seu divorci absolut entre ella i la ciència del noi en constant progrés, i entre ella i les necessitats socials" (R. Sensat, 1933)
L’actual sistema educatiu no està centrat en el que s'ha d'ensenyar sinó en com s'ensenyarà. S'han de trobar maneres d'articular el com.
Es comparar el model d’escola perfecta amb un forat negre. Veiem coses diferents de les que esperem al nostre voltant, als centres a les aules... Però del que per nosaltres és la normalitat. Aquest forat negre ens porta a situar-nos en contra posició. I crear un nou pol d’atracció… Fet que ens fa tornar endarrere.
Rethinking Education: http://eur-lex.europa.eu/resource.html?uri=cellar:dd6fddb9-95b5-4828-b8d4-d71d4c00d48f.0005.03/DOC_1&format=PDF
"No havia estat mai tant urgent replantejar el propòsit de l'educació i l'organització de l'aprenentatge". Però llavors, quina és l’educació de qualitat? Serà la que afavoreix la creativitat i l’adquisició de nous coneixements...
En la pressió pel canvi intervenen dos fets diferents, l'entorn educatiu i el sòcio-econòmic. Els alumnes volen saber que faran després amb la seva vida gràcies als seus estudis, per aquesta raó és necessària una innovació global.
"Como aprende a enseñar el docente": http://economia.elpais.com/economia/2016/11/13/actualidad/1479067433_100991.html
A més, hem de pensar en l’ensenyament i l’aprenentatge, és a dir, en l’educació, com a empoderament. Aquest article: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/son-classe-inferior-nostra-5777879, se’ns ha mostrat per fer-nos reflexionar no només sobre l’aprenentatge competencial (a través de l'experiència s'adquireixen les competències i habilitats) no només influeix en les nostres habilitats indiviuals, sinó també socials. Crear models d'avaluació molt més complexos ens treuen de la seguretat, de la nota numèrica, que crea una falsa sensació. El context actual no és fàcil. Les persones 1985, 1ª generació que com a adults no hauran viscut a un món sense permanent connexió. Conseqüències molt grans: quins valors tenim amb la nostra vida, i la valoració que fem de nosaltres. Gent pobre que menja dels containers. Canvi climàtic: plàstic.. Grans incendis, plantaments de palma, borneo… Impacte biodiversitat. Catàstrofes, moviments de gent (immigració), conflicte de Síria, xoc cultural (burkini)… No sabem on són ni quins són els nostres valors. Més xenofòbia i racisme. Violència de gènere, verbal i física. Violacions i assassinats… Tot això és un atac a l’educaió.
L'era d'internet, de la big data, suposa una quarta revolució industrial. Què fem nosaltres amb tota aquesta informació? En relació amb l’ensenyament, s’explica que Google AlphaGo, un programa informàtic d’intel·ligència artificial té la capacitat d'aprendre d'ell mateix.
Hem de deixar de pensar que estem educant a persones per fer una mateixa cosa durant tota la seva vida. El món està canviant, i també canviaran els llocs de treball i les tasques que s’hagin de desenvolupar, per això és tan necessari crear individus que tinguin la capacitat de desenvolupar-se, creixer... De ser persones autònomes i que com a ciutadans puguin donar respostes als reptes i necessitats que se’ls presenten dia a dia. Canvia l'escenari educatiu, canvia els entorns d'on podem, canvia el què i el com mesurem. El coneixement s'investiga, s'explora, s'experimenta i es crea... Hem de començar a aprendre per nosaltres mateixos. No estem preparats pels canvis tecnològics, o sí?
Cal generar una connexió entre educació i societat. L'educació no és un servei que dones a algú, sinó que tot aquell que no tingui les competències ens impactarà negativament en la resta de la societat i en nosaltres mateixos.
No ens podem permetre que l'ensenyament sigui un espai on s'obvia el coneixement. L'escola ha d'articular la vida en comunitat.
- Erasmus + i més: Projectes europeus per a docents. Antoni Hernández. Professor del màster de secundària
En aquesta part de la xerrada se’ns presenta què és Erasmus+, per si no ho coneixem, quins són els seus objectius... I altres programes europeus (dels que desconeixia l’existència).
La idea d’aquesta xerrada, també, és donar-nos a conèixer programes europeus per col·laborar del que alguns exemples serien:
Programa scientix: la comunitat per a l’ensenyament de les ciències en Europa.
FP Future Classroom Lab: espais moderns per fer classes de manera diferent.
Ens podrem permetre ensenyar sense obrir-nos al context europeu/global? Quin suport cal donar des dels centres educatius a aquesta formació? No calen grans ajudes però tampoc cal que només trobem dificultats i tot sigui més complicat.
Més tard es mostren projectes a nivell global, que suposo seria el que més m’ha cridat l’atenció, com Stem Barcelona, que és una extraescolar dirigida per estudiants de doctorat de manera voluntaria,sense cap tipus de cost econòmic (pel que està dirigida a col·lectius desfavorits). La idea és que deixi de ser només de primària i s’adapti a cicles formatius també. La Vibria: learning by doing, també em sembla molt interessant... Aquesta associació ofereix als joves d’entre 17 i 30 anys l’oportunitat de fer un voluntariat en un país estranger, per a que aprenguin mitjançant l’educació no formal. I... M’ho vaig a mirar més perquè potser faig això. :)
Qüestions reflexió finals
• Ens podrem permetre ensenyar sense obrir-nos al context europeu/global?
No, no ens podem permetre ensenyar sense obrir-nos al món. El món en el que vivim és un món globalitzat, i això afecta directament a l’educació i a tot lo relacionat amb l’entorn laboral. L’educació és un procés continu i, per mi, educar-se també significa mirar més enllà. No podem fer això si restringim l’espai on ens eduquem i la manera en la que ho fem.
Cal que actualitzem l’educació per afiançar-nos com a un país capaç de competir amb la resta del món i per participar en tot el que ens envolta; no quedar-nos enrere.
• Quin suport cal donar des dels centres educatius?
Cal recolzar els alumnes en tots els aspectes i, més, si prenen una decisió com la que és marxar fora. També s’hauria de poder donar facilitats, tot i que no sempre serà possible.
• Quina formació creus et caldrà per a ensenyar en el context global? La tens actualment?
Bueno, és el que deia... D’actualitzar-nos. En un futur no sé què em caldrà per ensenyar a un context global, però actualment... Crec que lo indispensable serien els idiomes, com a mínim l’anglès (si ja sapiguès xinès molaria encara més), i després coneixement o, més bé, propietat d’uns valors que transmetre a qualsevol estudiant, a més del coneixement i domini de les TIC, que cada dia utilitzem més i a més parts i espais de les nostres vides. Aquesta pregunta em fa pensar en el que nomenàvem a la primera xerrada, d’habilitats per la vida, d’habilitats socials... De com l’educació ens fa relacionar-nos amb el nostre voltant. Penso que és imprescindible educar en el respecte, el companyerisme, la solidaritat, la col·laboració, l’igualtat... Per poder entendre, de veritat, un món globalitzat i horitzontal (molt idílic això, no?).
Sí, actualment... Podria donar classes en anglès (dijous 8 faré el C2!), crec que tinc bastant domini de les TIC i dels programes necessaris per impartir, en concret, les assignatures que em corresponen, i... Lo dels valors no ho tinc tan clar, però perquè més enllà de les pràctiques mai no m’he enfrentat a una classe d’alumnes.
LA GLOBALIZACIÓN DE LA EDUCACIÓN / Miguel Melendro Estefanía (article d’opinió)
- La Borsa de Treball del personal docent (Departament d’Ensenyament) Xavier Vilalta Piferrer Responsable del Servei de Personal Docent (Serveis Territorials al Baix Llobregat)
A Xavier se li han fet sobretot preguntes durant la seva intervenció relacionades amb la Borsa...
- Taula rodona: Del màster a la docència. Ex-estudiants del Màster, docents en actiu: Esther Rodríguez, Lucas Pardo i Margarita Castañón
Aquesta part de la xerrada ha estat força bé. Al ser el final, era una part més relaxada, i a més... Està molt bé veure gent que ha fet el mateix màster que nosaltres i treballa actualment. Ens han explicat les seves experiències personals, una mica com són els seus centres... I també han estat contestant certes preguntes dels que estem cursant el màster actualment.
Crec que la part més interessant, per mi, d’aquesta jornada, ha estat la xerrada sobre l’Erasmus i la mobilitat (ja que sempre és el que he volgut fer i no he pogut!) i també les experiències dels antics estudiants del màster. La primera conferència plantejava qüestions molt importants i que ens han fet reflexionar, però potser se’m ha fet una mica més llarga que la resta i per tant, més complicada de seguir tota l’estona.
En quant al meu projecte de futur com a docent, he de dir que després d’haver-me inscrit a la borsa i no haver estat acceptada, el que estic fent per aconseguir entrar-hi és preparar-me un examen de valencià que em serveix com acreditació de la llengua catalana (que faig aquest mateix cap de setmana). A més, la meva idea és continuar fins l’estiu treballant com a voluntària amb gent del barri de Poble Sec, fer altres voluntariats relacionats amb l’educació i, de cara a l’any vinent, buscar feina com a professora. A més, si puc acabar aquest curs d’anglès i aconseguir el títol, també podré exercir com a professora d’anglès, pel que m’encantaria poder treballar a un centre bilingüe o de parla anglesa.
