Discoholic 🪩
PR's Tumblrdome
JVL
Stranger Things
#extradirty
todays bird
Janaina Medeiros
No title available
RMH
Monterey Bay Aquarium
$LAYYYTER
tumblr dot com
Jules of Nature
Andulka
cherry valley forever
AnasAbdin
Xuebing Du
NASA
Love Begins
Cosimo Galluzzi
seen from United States
seen from Spain
seen from T1
seen from Türkiye
seen from Bolivia
seen from Bolivia
seen from Bolivia
seen from United States
seen from United States
seen from United States
seen from United States
seen from United States
seen from United States
seen from United States
seen from United States
seen from United States
seen from United States
seen from United States
seen from United States
seen from Oman
@eltempsinvertit-blog
Recital Supterrani.
Amb la col·laboració de : Blai Marginedas, Anna Dot, Caterina Almirall, Raquel Vila, Palma Lombardo, Quim Packard, Glòria Guso, Daniel Moreno i Marina Vives.
Pues si! tota aquesta gent i tot aquest temps esperant han estat per aquest recital. O com fer algo sense fer res, només anuncinat la seva possibilitat de fer-se.
Obres Narrades: Mireia Sallarès.
No sé per què vaig titular aquestes trobades com a ''obres narrades''. En realitat en cap moment anavem amb la intenció d'explicar una obra d'art.
La Mireia sap explicar històries perquè també les sap escoltar. Saber com posar atenció a les situacions i personatges que formen part d'un procés que sobrepassa els projectes; viure. La memòria és també poder editar allò viscut, explicar i fer-ho circular.
Perquè no es tracta del que has viscut, - això seria injust- si no de què fas amb allò que t'ha tocat viure.
Obres narrades: Men in Galabeya, amb Ro Caminal.
Una tarda explicant anècdotes al voltant de fotografies fetes durant una residència de dos mesos a el Caire. Algunes imatges ens parlaven de festes d'aniversari, amics o ligues, algunes fotos eren dels barris perifèrics i altres de les zones turístiques. ( amagatalls on fer-se petons sense que els homes en Galabeya et vinguin a recriminar.)
La part del procés que no passa dins els estudis o espais d'art.
Coses que es troben; una tipògrafa; Jessica Hische, que ha fet un esquema bastant encertat plantejant la pregunta: Hauria de treballar gratis?!
Aquesta pregunta, en segons quin àmbit sonaria molt friki:
- Treballo en una empresa. - I et paguen?
En canvi, en el sector artístic, és molt normal:- Faré una expo a la galeria x. -Et paguen? - No, tia, però em donen visibilitat i em regalaran catàlegs.
( consti que òbviament, gràcies a la merda de sistema gore neolliberal infra humà, que ja no sé ni com nombrar, ara el treball s'ha convertit en un puto malson, tant si el tens com si no.)
Però en fi, un sector tan esquizo com l'art ( per un costat, sembla un pasatemps per a gent rica, d'altra banda ens coneixem la precarietat amb la que malvivim la majoría) no està de més que es reflexioni de tant en tant sobre en quantes ocasions es fan feines gratis.
Us faig spoiler per si no voleu obrir el PDF ( tot i que ho recomano de llegir): Segons la Jessica Hische, l'única raó per la qual treballar gratis es legítim, és si t'ho demana LA TEVA MARE. Totes les altres raons, et conduiran a situacions de pena.
Avui estic molt linkadora ( compartir dóna gustet). Aqui va també el blog de Jessica Hische, amb consells per a no abusar amb la procrastinació, estrategies per a no morir sepultada sota la bandeja d'entrada dels emails, recursos per a disseny web, tipografies...etc, etc. Bàsicament, algú, que com moltes de nosaltres, es passa hores davant l'ordinador. Algo de profit n'haurem de treure.
Blogazo de Jessica Hische: http://jessicahische.is/thinkingthoughts
I hey, que amb això de ser més productives, no vull entrar en una espiral neolliberal, de coacher guay que es passa la vida a tope de curro i feina i s'enfronta a la vida amb un somriure congelat a la cara. Simplement no crec en aquestes persones. Però si que passa, a vegades, que la mania de deixar-ho tot per al final, estressa, i com les males borraxeres, sempre acabes dient: aquesta és l'úlitma vegada!
El Pressentiment a Can Felipa.
Doncs van venir, i junts, van llegir pressentiments; la Marina, Katharina, l' Urbana i en Pepe, que cantava, fent versions de Strange Fruit de Billie Holiday amb en Matias a la guitarra.
Si no coneixeu el projecte El Pressentiment, del col·lectiu filosòfic Espai en Blanc, podeu descarregar, copiar i difondre, o tan sols llegir tot el que han publicat aquí: http://elpressentiment.net/
I per si us quedeu amb ganes de lectures: Espai en Blanc.
He de dir, que com sempre, les millors estones passen quan ens oblidem de que estem fent una activitat programada. Quan la gent s'anima a parlar, discutir i explicar les seves opinions, idees o experiències. He de confessar que aquests moments, solen passar desprès, quan ja sortim de l'espai delimitat com a context.
Moltes gràcies a tothom que va venir aquella tarda, a llegir i escoltar, i també a sortir una mica més sovint del nostre context.
GATS SUPTERRANIS
Supterranis vindran a fer un recital (o similar) a la expo de Can Felipa (o almenys mentres l'estiguem desmuntant) Per ara els hi he demanat material sobre un dels forats negres de la distracció a internet i a la vida real: els gats.
Com ser cutre i cute en un sol post. Temes sorgits del guacamole mental d'internet.
Remix viral, aportació de Glory Guso.
Regalets de (en ordre d'aparició): Quim Packard,Anna Dot i Palma Lombardo.
Glory Guso.
Cúrcuma per les ferides, la darrera activitat del projecte Brace for impact, d'Estel Boada i Francesc Ruiz a El Temps invertit a Can Felipa. En què va consistir? Doncs en que vingués la mare de l'artista - som així de punkis- a explicar propietats d'algunes espècies com la cúrcuma. En parlar de ferides, receptes, malalties i cures en una sala on es projecten vídeos d'estels i viatges en auto-estop. També vam menjar bombons i escoltar un concert d'arpa de boca per Skype.
Playlist de Gelen Jeleton para dejar lo que tengas que hacer para mañana
Pues si, con Gelen estuvimos hablando hace tiempo de la expo en Can Felipa, de cómo darle un tono fanzinero, también de contenidos y posibilidades. Ella me pasó dibujos, entre otros los de las pegatinas que regalamos a todas las personas que visitan la expo y que por cierto, son también un diseño textil para Degénero Ediciones.
Y entre otras propuestas surgió esta lista de canciones, en las que se habla de aburrirse, pasar el rato y decidir no hacer nada.
