Els Sants Innocents... de 2014
[David Fernàndez]
Ens volen culpables però no som innocents, deia una vella proclama de carrer. Es cridava, anys enrere, quan a tort i a dret plovien els garrots de Julia Garcia Valdecasas –delegada de ferro del PP– sota la primera aznaritat. Corria l’any 1996 i la Princesa no era pas cap Cristina en dificultats, sinó una cinema farcit d’esperances i utopies al bell mig de la Via Laietana, que el poder prou que es va encarregar de desallotjar amb baptismes de foc.
Ens volen culpables –sí–, però ja som menys innocents, menys ingenus i més descreguts. Un repàs a l’hemeroteca d’aquest any que clou, conclou algunes veritats nòmades. Nòmades, classistes i desiguals, en uns Països Catalans amb 18.000 persones preses, privades de llibertat en el marc d’un regressiu populisme punitiu que rutinàriament castiga i empresona la pobresa. Ho cantava Evaristo, a la presó “els rics mai entren i els pobres mai surten”. 2014 ho confirma. Un cop més.
Read More
