Salvador Dalí: “Si fos menys intel·ligent, pintaria millor”
Salvador Dalí presenta el seu nou llibre ‘Carta a Salvador Dalí’, un diàleg amb ell mateix
L’artista surrealista parla de la pintura, escriure i la influència del seu gran amor, Gala
Icona del surrealisme i l’extravagància, Salvador Dalí és un dels grans genis de la pintura, probablement un dels millors de la història. Nascut a Figueres el 1904, és un enamorat de les terres empordaneses, sobretot de Cadaqués, on hi viu. Des de ben jove que es veia que el seu nom seria recordat a la història per les seves obres d’art. Amb disset anys ja escrivia i pintava amb un estil personal i recognoscible, amb una complexitat no pròpia d’un noi tant jove. Quadres seus com ‘La persistència de la memòria’, ‘Construcció tova amb mongetes bullides’, ‘Somni causat pel vol d'una abella al voltant d'una magrana un segon abans de despertar”, entre d’altres, desprenen un misticisme i un misteri molt atractiu, i a la vegada, complex. Les seva personalitat, tant surrealista com els seus quadres, amb les seves fòbies, la seva homosexualitat no reconeguda, la seva faceta com a voyeur i obsessió per les orgies, el seu estrany interès pels excrements, el plaer de torturar animals i aquesta fam de cridar l’atenció, construeixen un caràcter difícil de comprendre, però molt atractiu i especial. Acaba de publicar el seu nou llibre ‘Carta a Salvador Dalí’, es creu millor escriptor que pintor? El meu pare, que era notari i tenia afició per l’art, em deia que era millor escrivint que pintant. Segurament tenia raó.
Així que pintar és més fàcil? Els pintors som molt burros en general, els escriptors són més intel·ligents. Si fos menys intel·ligent pintaria molt millor.
El llibre és un diàleg amb sí mateix. Hi ha un abisme entre el Dalí surrealista i el Dalí d’avui? Sóc la mateixa persona, però amb un avançament ideològic. En aquell moment la pintura era realista, però avui, eureka! He trobat la meva pintura, la pintura de l’hiperrealisme metafísic.
Gala continua sent la seva model i inspiració a l’hora de pintar? Sí. Gala em va portar a l’èxit mundial i és l’alimentadora d’aquest nou corrent en la meva vida.
Com la va conèixer? Vaig obrir la porta de casa meva i vaig trobar-me Gala despullada a la platja. Des de llavors que va ser un amor complet, intens i durador. Quan em vaig casar amb ella em vaig quedar amb unes ganes boges de tornar-me a casar, em va agradar molt.
Creu que amb la fotografia la pintura està en perill? Al contrari, l’està reforçant.
Com? A la televisió de Nova York em van preguntar que si hi ha una bona foto d’un personatge, si Velázquez la copiés, quina diferència hi hauria. I jo vaig dir: sis milions. La fotografia no val res i un quadre pot costar aquesta quantitat de diners, que és un fet molt important.
Per vostè els diners són importants? Cada vegada més.
I els amics, no són més importants? No en tinc d’amics. Tota la meva passió està en l’amor que tinc per Gala, no tinc lloc per res més. Tinc persones a qui aprecio i inclús els hi faig regals, però no puc anomenar amistat a això. Gala substitueix totes les meves passions.