MIQUEL LLOR

  Miquel Llor i Forcada

[miquel-llor]

Adéu

La meva vida arriba a la seva fi l’any 1966 degut a l’arterioesclerosi. Ja diuen que tot lo bo s’acaba.

[miquel-llor]

Feina

El meu treball no només consistia en escriure, també vaig traduir a persones com Alberto Moravia, Giovanni Verga, Martin Maurice i André Gide. I em van influenciar molts dels que vaig traduir, però els referets més notables van ser James Joyce, Marcel Proust, Svevo, Dostoievski i, per sobre de tots, el gran Sigmund Freud.

[miquel-llor]

Els meus contemporanis són gent ben important com Carles Soldevila, Francesc trabal, Llorenç Villalonga, Josep Ma de Sagarra, Joan Puig i Ferrater i Marcè Rodoreda. Aquesta si que va estar una bona generació d’escriptors.

[miquel-llor]

Obres

Vaig cultivar la novel·la amb Història grisa, Tàntal, Laura a la ciutat dels sants, El premi de la virtut, Un idil·li a la plaça Sant Just i El somriure dels sants.

També vaig escriure narrativa curta com L’endemà del dolor i L’oreig al desert.

I no només em vaig quedar aqui, també vaig escriure teatre com la meva obra: Pas de núvols.

[miquel-llor]

La meva obra més important, la vaig ambientar a Vic.

[miquel-llor]

La família

Vaig ser el germà mitjà, de tres germans, d’una família benestant. Però malauradament em vaig quedar orfe aviat. Això em va fer estar molt unit a la meva germana Esperança. I tant jo com el meu germà vam patir arterioesclerosi, però gràcies a axiò em vaig lliurar del servei militar.

[miquel-llor]

Vaig deixar l'escola després dels estudis primaris, però més endavant vaig assistir a cursos de literatura catalana i vaig estudiar llengües pel meu compte.

El 1923 em vaig inscriure a la Secció de Literatura de l'Ateneu Barcelonès i cinc anys més tard vaig començar a treballar a la secció de cultura de l'Ajuntament de Barcelona.

Però el meu ofici sempre ha estat escriure i traduir.

[miquel-llor]

La ciutat on vaig nèixer, Barcelona, el 3 de maig 1894.