KIROKAZE
noise dept.
Color Me Curious
đ
Doug Jones
untitled
Misplaced Lens Cap
𩵠avery cochrane đŠľ
let's talk about Bridgerton tea, my ask is open

No title available
Interview Vampire Daily
d e v o n
Noah Kahan
One Nice Bug Per Day

if i look back, i am lost
Not today Justin
Keni

No title available

pixel skylines
YOU ARE THE REASON

seen from United States
seen from United States
seen from Malaysia

seen from United States
seen from United States

seen from United States
seen from Thailand

seen from United States
seen from Ecuador

seen from TĂźrkiye
seen from United States
seen from United States
seen from Russia
seen from Venezuela
seen from United States
seen from Vietnam
seen from Ecuador

seen from Malaysia
seen from Germany

seen from Germany
@papitotibor
Diferents visions dâun mateix paisatge. Sempre el mateix però sempre diferent. La natura regala aquestes coses sense que li demanem i hem dâestar agraĂŻts per poder gaudir-les.
Bon estiu!
Aquests paisatges marins mâagraden perquè em donen pau i tranquil.litat.
La mare natura sempre estarĂ per sobre de la ma de lâhome que nomĂŠs pensa en guanyar diners i poder sense pensar en les conseqĂźencies dels seus actes. Nosaltres deixarem de ser però la natura romandrĂ sempre. No importa si lâastre Sol acaba el seu combustible. La resta de lâUnivers continuarĂ existint i acabarem sent pols dâestrelles
El fi dâun nou dia permet una estona de reflexiĂł de com ha anat tot plegat. Carreguem bateries pel nou sol ixent que trobarem demĂ
Light and Shadows.
Llums i ombres.
De llums i ombres estem fets, de vegades amb grissos pel mig, de vegades amb molts contrasts.
Es inherent a la naturalesa humana.
Tindria 3 o 4 anys que els meus avis em dugueren a veure Mary Poppins al Poliorama de Barcelona.
âDes de llavors he vist coses que vosaltres els humans no us creurieu mai de la vida ... He vist com atacaven naus incendiades mĂŠs enllĂ d'OriĂł ... He vist raigs C que brillen en la foscor de la Porta de Tannhäuser ... Tots aquests... moments segur que es perdran... en el temps... com ... llĂ grimes... en la pluja ...â
El cinemĂ mâha obert la porta a veure ânous mĂłns i noves civilitzacions... per arribar on no ha anat mai ningĂşâ
Llarga vida i prosperitat
De vegades trobo que he perdut el camĂ o que mâhe entretingut en futileses deixant de banda el que ĂŠs realment important: la famĂlia i el que estimem de debò.
De vegades sento una buidor extranya al cor i em recomforta veure la pluja per la finestra ni que sigui sentint com cau mentre intento llegir un llibre i escolto, a la vegada, una melodia de Miles Davis.
El cinema mâha ajudat força temps a evadir-me o a trobar nous mons i ara que Eastwood ha arribat als 90 vull fer-li un senzill homenatge.