Història Contemporània

Quadern de bitàcola de la Laura.

[socials201718]

Treball sobre el NO-DO

Observeu la capçalera. Què s’hi veu? Quins símbol apareixen? Com és la banda sonora?

A la capçalera es veu, en blanc i negre, el títol sencer del NO-DO (Noticiario y documentales cinematográficos) junt amb un “presenta:”, per que el públic sapigués allò que estaven veient. De fons hi poden haver moltes coses, però una de les més prominents és la bandera espanyola de l’època, amb l’àliga imperial com a representació del franquisme de l’època. La banda sonora intenta captivar el públic i glorificar les ètiques pobres de l’Espanya de l’època.

    2.  Estructura: com està dividit el noticiari? Té seccions? Anoteu les notícies que hi apareixen i la seva durada.

Cada NO-DO és diferent, però la majoria d’ells segueix una estructura bastant marcada. Primer es fa la introducció, i després es passa als diferents apartats. Es dóna ènfasi i durada a notícies de poca importància per que el poble es centri en aquestes i que no pensi en coses més importants, com el feixisme que hi havia a Espanya. Les notícies més destacades eren les dels esports, toros, festes…

   3.   Comenteu la veu en off. Valoreu el to, l’estil i el vocabulari utilitzat.

Aquesta veu en off és una d’home que parla amb emoció sobre la seva pàtria espanyola. Té un to amb l’intenció d’adoctrinar a les persones que veuen el NO-DO amb el que ell diu. Té un estil emocionat i més aviat arcaic, a l’igual que el seu vocabulari. Utilitza paraules que ara només s’utilitzarien en broma, com “camarada”.

   4.   Analitzeu el pes dels següents temes: esports, toros, festes i folklore, exèrcit i desfilades militars.

Tots aquests són temes als que se’ls dóna molta importància. Això és perquè són part de la cultura espanyola retrògrada, allò que el franquisme pretén exaltar. Ho fan, parlant molt i molt bé de tots aquests temes. Evadeixen els que realment importen, com ara els assassinats i la opressió causats pel franquisme.

   5.   Per què creieu que tenien tant d’espai les notícies curioses?

Perquè així passaven l’estona sense parlar ni informar sobre els temes que urgien més, com la política o l’estat del país. Es parlava molt sobre les curiositats perquè allò més rellevant havia de ser ofuscat o el poble sabria massa i no viuria en la mentida.

   6.   Com tracten els NO-DOs estudiats la figura del dictador, Francisco Franco? Què es diu d’ell? Com apareix, qui l’acompanya habitualment? Quina imatge se’ns transmet d’ell?

Franco és tractat com a un home no només decent sinó que també venerable, aquell qui ha de salvar Espanya i presidir-la per dur-la a la dignitat. És exaltat a l’igual que els costums espanyols. De vegades anava acompanyat de gent quasi de la seva importància de cara a Espanya, com membres de la seva família. Se’ns fa pensar que és perfecte i genial, quan la realitat dista completament d’això.

    7.   Quina visió donen de l’Espanya d’aquells anys?

Donen una visió d’Espanya com si fos venerable i perfecte. L’exalten a més no poder, fent-la l’ideal de nació. Part del poble, de tant veure-ho i escoltar-ho, s’ho va acabar creient, encara que en realitat no era més que una nació retrògrada i sense cap tipus d’ètica.

   8.   Què en penseu del lema del noticiari: El mundo entero al alcance de los españoles? Penseu que les persones que miraven el NO-DO se n’assabentaven del que passava al món?

Em penso que és una manera de posar-ho molt generosa, ja que només s’ensenyava el món que volien ensenyar. Ja que el No-Do era moderat per la dictadura franquista, les persones que el miraven només s’assabentaven d’allò que la dictadura volia que s’assabentessin. És a dir, tenien una versió completament tergiversada d’allò que realment estava passant.

   9.    Quines diferències i similituds hi veieu en els telenotícies d’avui?

D’una manera o altre, són similars. Les diferències pesen més, ja que els telenotícies d’avui donen una visió menys alterada dels fets. Tot es segueix retransmetent de la manera en què la cadena vol, però molt més lleugerament de com es feia a les èpoques del franquisme. Hi ha quelcom practicat tant al No-Do com als telenotícies actuals que és emprar notícies sense importància per tapar allò que realment importa. Al No-Do es practicava molt més, però avui dia segueix passant.

   10.   Finalment, pregunteu als vostres avis sobre el No-Do: Quin record en tenen? Quina importància creuen que tenia des del punt de vista informatiu?

He fet aquesta pregunta a la meva àvia materna. S’ha de tenir en compte que, en les seves èpoques, era de la falange, així que les seves respostes són d’un caire afí (mínimament) a aquesta.

Opina que, encara que el NO-DO estigués a favor del règim, tenia un valor informatiu important, ja que en aquelles èpoques no hi havia televisió i només era a través d’allà que es podien enterar de l’actualitat mundial. Només hi havia notícies bones i això li agradava, cosa que m’ha impactat. Respon que així no s’amargaven la vida amb les desgràcies de la gent, que ja en tenien suficient amb les seves pròpies. Opina que el NO-DO era bo i tenia un impacte positiu a la societat.

Després, he preguntat a la meva àvia i avi paterns. Ells eren de Catalunya i no estaven a favor del règim, així que les seves idees són diferents. Encara que la meva àvia el veia com a útil perquè els explicaven coses, també té clar que era propaganda del règim i de la dictadura, així que s’havia de saber interpretar la informació de manera adequada. El meu avi el veia com a negatiu, ja que era només adoctrinament en el franquisme i la dictadura. Només es parlava d’aquests, i mai no  es deien les coses dolentes - és a dir, tergiversaven allò que importava per mostrar allò que volien mostrar. Pensa que era positiu per a la gent inculta, ja que no tenia els coneixements suficients per posar-s’hi en contra, i negatiu per la gent culta, que s’adonava que no duia res de bo.

[socials201718]

Oposició al franquisme

Després de la guerra, la repressió de la dictadura va continuar amb la mateixa ferocitat contra l'oposició, de manera que aquesta amb prou feines es va poder deixar sentir: molts opositors van ser perseguits, assassinats, empresonats o obligats a anar-se'n a l'exili.

Els anomenats maquis (guerrilla antifranquista formada per excombatents republicans, especialment comunistes i anarquistes) van romandre amagats en llocs de difícil accés. Sense armes pesades, les seves accions no van suposar una veritable amenaça i es van perllongar fins a mitjans de la dècada dels anys cinquanta (1953), quan l'ONU i altres estats (USA, Vaticà, ...) tornen a restablir les relacions amb el règim.

Quan la dictadura s'estabilitza a mitjans dels 50, comprenen que ja no podran acabar amb Franco per les armes, se'n van a l'exili i procuren reorganitzar i mantenir les institucions republicanes a Mèxic, rebent generosa col·laboració del president mexicà D. Lázaro Cárdenas .

Per millorar la seva imatge de cara a l'exterior, el règim va promoure el retorn dels alguns intel·lectuals exiliats i la renovació de la universitat. A mitjans dels 50 (1956) els estudiants es van manifestar contra la rigidesa del sistema i es van produir alguns incidents de carrer, El ministre d'Educació, Joaquín Ruiz Giménez (catòlic), va ser destituït i jugarà un important paper en l'oposició democràtica.

La universitat va ser un focus important d'oposició al règim. Els estudiants universitaris van promoure aturades i manifestacions. Els professors Aranguren i Tierno Galván, entre d'altres, van ser expulsat de la seva càtedra i el govern decret algunes facultats i mesures repressives per desactivar les protestes.

L'oposició es va a reorganitzar a l'exili. El desarticulat PSOE deixarà de ser la força hegemònica de l'esquerra, sent substituït pel Partit Comunista d'Espanya (PCE) que és capaç de renovar-(Eurocomunismo), de reorganitzar-amb gran disciplina i de coordinar les diverses lluites ciutadanes (estudiantils, obreres, veïnals, ...).

A partir dels anys 60, l'oposició al règim es va a anar ampliant, encara que la força primordial serà el PCE. El 1962 es va a celebrar una Reunió a Munic (Contubernio de Munich, li va cridar el règim) amb membres de l'oposició de l'interior i de l'exterior per exigir una democràcia.

Els catòlics, influïts per l'esperit del Concili Vaticà I !, van ser allunyant-se del règim i van dur a terme una important tasca de conscienciació social als barris i sectors més desfavorits pel desenvolupisme. A la província de Las Palmas la tasca d'aquesta Església de Base va ser molt important. Els sindicats de classe (UGT, sorgeix CC. OO.) Van organitzar vagues i protestes obreres amb reivindicacions laborals i polítiques, de vegades aprofitant les escletxes que permetia el Sindicat Vertical.

El 1959 va néixer ETA com una escissió del clandestí Partit Nacionalista Basc (PNB) i va adoptar com a estratègia principal el terrorisme, igual que altres grups (FRAP, GRAPO, ...).

Al final del franquisme va ser capaç d'organitzar-se en una plataforma unitària: Coordinació Democràtica.  

Aquí s’explica sobre l’oposició necessària en una època com aquella.

[socials201718]

Creixement econòmic i demogràfic a Catalunya del 1960

En la dècada de 1960, la població espanyola va experimentar la taxa de creixement anual més important de tot el segle XX, passant de 30,4 milions d’habitants el 1960 a 33,8 el 1970. Aquest creixement general s’explica pel descens de la mortalitat, especialment l’infantil (del 6,6 per mil el 1950 al 1,9 per mil el 1975), i per una natalitat elevada com a resultat de la millora de les condicions de vida i les polítiques natalistes promogudes pel règim franquista (la taxa de fecunditat va situar-se en 2,8 fills per dona). De la mateixa manera, en el conjunt d’Espanya va produir-se un augment de l’esperança de vida: entre 1960 i 1975 va passar de 67 a 70 anys en el cas dels homes i de 72 a 76 anys per a les dones.

En conseqüència, l’any 1957 el règim va haver de liberalitzar definitivament els moviments de població pel territori i cap a l’exterior –França, Suïssa, Alemanya, Bèlgica, etc.–. El nou fenomen demogràfic va prendre importància a partir de 1959, inserint-se dins d’un corrent que, fins el 1965, portaria cap els països industrialitzats de l’Europa occidental a més d’un milió de ciutadans espanyols, la desena part dels actius demogràfics, atrets per la seva eufòria econòmica expansiva. L’emigració sortida de Catalunya cap a l’estranger va suposar el 5,17% del conjunt d’Espanya.

Però les migracions interiors van ser encara més espectaculars: entre 1962 i 1973 quatre milions de persones van canviar de residència. Així, procedents de les regions agrícoles, els immigrants van instal·lar-se en les zones de més dinamisme econòmic de l’Estat: Madrid, el País Basc, València i Catalunya. En el cas de Catalunya, aquest moviment migratori va ser especialment intens. El primer determinat del flux migratori va ser la demanda de treball catalana. En conseqüència, entre 1940 i 1975, 1,8 milions d’immigrants van establir-se a la Catalunya franquista, un dinamisme demogràfic desconegut en la història del país. Els immigrants procedien fonamentalment d’Andalusia, Extremadura, les dues Castelles i Aragó, tot i que també trobem immigració interior procedent de les zones de muntanya i de l’interior de Catalunya.

Finalment, en paral·lel al creixement de la població, els moviments migratoris van comportar una forta redistribució espacial dels seus efectius a Catalunya. Així, a més de l’impacte de la immigració procedent d’altres territoris de l’Estat, també va produir-se una important emigració des del camp català cap a les zones més industrialitzades que va traduir-se en el creixement de la conurbació barcelonina i l’eix Tarragona-Reus. 

En aquest vídeo es posa en context la informació.

[socials201718]

“Desarrollismo” a Espanya

Al final dels Cinquanta el fracàs de la política autàrquica a nova situació internacional. El reconeixement del descontentament popular van convèncer la política i econòmica per poder assegurar la supervivència. El 1957 van entrar al govern els tecnòcrates, vinculats a L'organització catòlica opus Dei, a els quals, sense desplaçar a els grups franquistes tradicionals (falangistes, militars, tradicionalista van aportar Criteris més tècnics i modernitzadors) per reformar l'economia espanyola i ficar al llit a Europa. A més a més, el franquisme, sense renunciar a cap dels Seus principis dictatorials, va impulsar diverses reformes per millorar la imatge a l'exterior. 

També és van Deixar de fermen servir a els Símbols exteriors més identificats amb el feixisme i el partit únic es va anomenar Moviment Nacional, que quedava del tot supeditat al govern a llei orgànica la Llei de Principis del Moviment Nacional 1958 de l'Estat (1966) van ser a els pilars fonamentals de este Procés, que el Regim va definir amb l 'Eufemisme de democràcia orgànica. Per assegurar la continuitat de l'Règim, les Corts van nomenar el príncep Joan Carles, net d'Alfons XIII, successor de Franco com a cap d'Estat amb el títol de re Estabilització i plans de desarrollo Els nous Ministres del Regim, van dissenyar un pla d'Estabilització (1959), que tenia com a objectiu substituir a una economia tancada i de fort control estatal per a una economia vinculada al capitalisme internacional amb més pes de la iniciativa privada. 

Per aconseguir-ho, es va mirar d'estabilitzar l'economia reduint la inflació, mantenint els precios, congelant a els Salaris restringint a els crèdits. Per estimular l'exportació, la pesseta es va devaluar és van prendre Mesures per atreure la Inversió estrangera. També van arrencar a els Plans de Desenvolupament (1964-1975), que pretenien fomentar el progrés industrial i disminuir a els desequilibris entre els regions Els anys de creixement economic Entre el 1960 i el 1973 l'economia va créixer a una gran vel citat: la renda nacional, el sous poder adquisitiu van licitar les diferencies de renda amb Europa és van escurçar. La producció industrial va Creix a un ritme alt (10% anual), és van re novar a els Béns d'equip i és van adoptar noves tecnologies. La Millora de a producció agropecuària va ser conseqüència d'incrementar la mecanització, reduir la ma d'obra i de diversificar l'oferta dels productes (carn, et, fruita, etc.) També va créixer el sector de serveis, sobretot el ques del turisme, que és va convertir en un puntal economic del país. El comerç exterior va augmentar notablement i els Exportacions és van reactiva

El creixement econòmic va impulsar la modernització del la societat i va fer créixer a els desitjos de llibertat. El franquisme, cada cop més dividit internament, va ser incapaç d'adaptar-se a les noves demandes socials i va entrar en una crisi irreversible. L'impacte de la crisi internacional del 1973 va frenar el Creixement economic i va desencadenar una FORTA inflació i atur en el món obrer, cosa que va incrementar la conflictivitat obrera i la protesta social També va augmentar la violència política, amb atemptats terroristes de Organització independentista basca ETA (Assassinat del president del govern Carrero Blanco el 1973) i de grups d'extrema esquerra (FRAP i GRAPO); pero la resposta va ser accentuar la Repressió. En aquella situació i enmig d'un Greu conflicte paper amb control de la colònia del Sàhara, el 20 de novembre del 1975 Franco va morir. 

Aquí es parla de l’economia durant aquesta època.

[socials201718]

Les dones i el franquisme

Els progressos en matèria d'igualtat jurídica de la dona que s'havien assolit en la Segona República es van anul·lar pel règim de Franco, que la va relegar a l'àmbit domèstic i en va establir la desigualtat legal. L'argument que esgrimia el franquisme era la superioritat física i intel·lectual de l'home, lo qual s'havia d'encarregar en ex

clusiva dels Afers Públics i de proporcionar Ingressos a familia. La influència de la Falange i de l'Església a la regulació de les condiciones de vida de les dones va ser notable, fins al punt que es van introduir costums i models socials molt sexistes i conservadors.

La Falange Espanyola tenia una secció femenina liderada per Pilar Primo de Rivera, germana del fundador del partit. La Secció Femenina organitzava el Servei Social, obligatori per a totes les dones que s'encarregava d'educar-les a els valors franquistes. La seva funció era inculcar a les dones els ideals falangistes i nacionalcatòlics. Això significava reforçar l'ideal de dona submisa obedient, esposa i mare que s'havia ocupar exclusivament de les tasques domestiques. Era un model antònim al model idílic. La desigualtat davant la Llei va quedar consagrada l'Codi civil i al Codi penal, que castigava durament l'adulteri i concubinat de les dones, mentre que era tolerant amb el dels homes. També és van derogar el matrimoni civil i el divorci. A la vida quotidiana, la dona casada va perdre la capacitat tat legal i el dret de tenyir béns propis. Per tant, no podia disposar d'un compte al banc a nom seu ni comprar vendre béns sense l'autorització del marit. L'ideal domèstic implicava la conveniència que la no sortis la llar per treballar, tret dels casos de solteria, necessitat ineludible. La dona casada necessitava permís escrit del marit i no podia exercir determinades professions. Si de cas, es recomanava que treballes a l'ensenyament o en feines que podien fer des de casa. En conseqüència, pràcticament no disposava de cap dret laboral. Tenia un salari més baix que l'home, l'acomiadament no estava penalitzat i no podia Accedir subvencions familiars pel Fet d'Treballar. Amb tot, a Catalunya la pervivència del Dret civil catala, reformat el 1960, va significar una Millora per a les dones per que mantenia el Regim de separació de béns al matrimoni. El franquisme va eliminar la coeducació i va separar a els nens i els nenes a les aules. A causa de l'paper reservat a les dones, no necessitaven la mateixa preparació que a els homes i, per tant, havien de tenir una educació diferent. En conseqüència, les dones van rebre una educació amb menys continguts científics i humanístics. La formació es centrava a preparar-les per administrar la vida domèstica i per al comportament social en públic. En general, la major part de les dones només tenia accés als nivells educatius més baixos i poques acabaven el batxillerat o anaven a la universitat.

Malgrat la situació de desigualtat legal i de l'interès per mantenir-la a casa, moltes dones van treballar fora de l'àmbit domèstic. Una gran part ho va fer per imperatiu però també per la seva capacitat i el seu dret a una vida laboral independent. D'altra banda tot i el paper subsidiat que el franquisme els atorgava, algunes dones van militar a l'oposició antifranquista, en què van introduir els demandes d'igualtat entre homes i dones. A més, van començar a denunciar la seva situació d'opressió i van establir les bases d'un primer feminisme, que és va consolidar àmpliament als anys setanta. 

En aquest vídeo es resum el rol horrible reservat per a les dones al franquisme.

[socials201718]

Espanya i la post-guerra civil

Els efectes de la Guerra Civil van ser devastadors: Espanya gairebé mig milió de persones al conflicte i gairebé 400 000 van agafar el camí de l'exili. D'Altra banda l'economia del país va quedar desfeta com a conse de la destrucció de medios de transport, comunicacions, indústries, etc., i de l'enfonsament producció agrària indústria de resultes de tot això, a els productes de primera necessitat (a medicaments, etc.) sobretot a les are és urbanes , com también l'electricitat i a els combustibles a Per a la població (obrers, pagesos, classes Mitjanes), eren Molt és va convertir en una Realitat quotidiana, perque a els sous baixos a causa de l'escassetat, a els precios eren alts autarquia i intervenció de l'Estat Seguint el model que a els règims totalitaris havíen establert, l'Espanya fort franquista va basar la política econòmica a l'autarquia dirigisme economic i intervencionisme estatal. 

En un L'autarquia, reforçada per l'allament exterior i paper boicot internacional de les democracies a Espanya després de dir la Segona Guerra Mundial, consistia a fomentar l'autosuficiència del país: que Tots els Béns serveis necessaris és produissin a l'interior; els Importacions s'havien de tramitar Tant com fos possible. Ara Bé, Espanya no disposava ni de matèries rius primeres ni de fonts d'energia que permetessin autoabastir-se. La intervenció de l'Estat va buscar desenvolupà la indústria controlar el mercat fixant precios obligatòria i forcant a els Productors de lliurar a l'Estat part de la producció Per esperonar el desarrollo és va crear l'Institut Nacional d'Indústria (INI) i és fundar empreses públiques (Endesa, Empresa Nacional Bazán, Pegaso, lberia, etc.) que és van fer càrrec dels sectors economics no rendibles per a l'activitat privada, però necessaris. A més més, és va seguir una política proteccionista que graven amb aranzels els i limitava de capital estranger. 

L'enfonsament economic L'autarquia va ser un fracas i ensorrament economic espanyol va ser Molt Greu. Mentre que a els Occidentals és de la Segona Guerra Mundial amb relativa Velocitat, Espanya assolir a els nivells de producció i de renda d'abans de la Guerra Civil Fins el 1954, gairebé Dues decades després. La mancança de matèries primeres, el baix nivell de producció, el migrat comerc exterior la falta d'Inversions (capital in van portar l'economia espanyola de la fallida. En aquest context de mancanca i d'escassetat de productes, és crear un mercat alternatiu Impulsat per gim, a els quals és van enriquir rapidament. 

Tenint en compte l'escassetat generalitzada, l'Estat va imposar els cartilles de racionament, que per repartir uns quants productes de primera necessitat entre la població. De manera semblant, un sistema de quotes distribuia entre Indústries els Poques matèries primeres o fonts d'energia disponibles (ferro, cotó, carbó, Petroli, etc.). El racionament de productes va Fer apareixer el mercat negre (venda de productes a l'marge del mercat oficia controlat per extraperlistes (Venedors clandestins) que s'aprofitaven de les necessitats de la població per Vendre a els productes a precios abusius. Generalment, a els productes de l'estraperlo venien dels entorns rurals, on a els pagesos amagaven els collites per no haver de veuen mareles al preu que el govern marcava, Molt més baix que el que podien aconseguir al mercat negre. També hi havia estraperlo a articles importats de l'estranger. 

Aquí hi ha persones que parlen de primera mà sobre el tema.

[socials201718]

El franquisme i les seves bases

El 1939 Franco va imposar una dictadura militar que suprimia els llibertats democràtiques, La Constitució del 1931 és va anul·lar, a els Partits i a els Sindicats és van prohibir, els eleccions es van suprimir les Institucions republicanes és van desmantellar El franquisme no reconeixia l'existència de diferents nacionalitats a Espanya defensava una concepció centralista i unitària de l'Estat. Això, l'any 1938 va decretar l'abolició de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. El dictador, Francisco Franco, ostentava i ol de cabdill i amb. centrava Tots els poders: era cap de l'Estat i Generalisimo dels exèrcits, governava per decret, el su càrrec era Vitalici I, Fins i tot s'atorgava el dret de nomenar successor Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS (FET i de les JONS) és va convertir en el partit únic, que agrupava a els Guanya dors de la Guerra Civil. Del partit en depenia la Central Nacional Sindicalista (CNS), un sindicat vertical que agrupava de manera patrons i obrers Per provar de donar una aparença de Legalitat al règim és van crear unes Corts (1942), que no s'elegien an promulgar el Fur del Treball (1938) i el Fur dels espanyols (1945), sense cap at democràtica.

El règim franquista va tenyir el soporte dels Col.lectius que pretenien restaurar el vell ordre i eliminar Totes les reformes de l'etapa republicana: L'exèrcit, que, enfortit després de dir la victòria militar, va disposar d'nombrosos privilegis i de càrrecs rellevants a l'Administració La Falange, que va mantenir el control social; i a els Seus m van ocupar carrecs estratègics a els Governs franquistes. L'Església catòlica, que va recuperar la preeminència social i nodrir d'ideologia el nou Estat (nacionalcatolicisme). D'AQUESTA manera, és va instituir la confessionalitat de l'Estat, és va restablir el Pressupost de culte i de clergat, i 1 concordat (1953) va concedir dir a l'Església nombrosos privilegis. A més, és va prohibir l'vorci i és va reimplantar l'ensenyament religiós Els Grans Propietaris i a els 'empresaris, que van Tenir plena llibertat per garantir su primacia econòmica: és va anul·lar la reforma agrària, igual que Totes els reforma laborals republicanes

El franquisme és va caracteritzar per reprimir qualsevol OPOSICIÓ: tenia l'objectiu de castigar a els qui havíen Donat soporte a la causa republicana i d'evitar l'aparició ció de nous Moviments opositors Les Accions repressives incloien depuracions laborals rals, reclusió en presons o en camps de concentració Treballs forçosos en obres públiques, tortures, empresonaments i execucions per Motius polítics És calcula que durante la postguerra hi va haver 50000 execucions any 1940 hi havia 270.719 pre- sos, dels quals 23232 eren dons. A Catalunya van ser JUTJATS en consell de guerra uns 78000 catalans a van executar 4000. Entre els de la Repressió h va haver el president de la Generalitat Lluís Companys. L'any 1940 a els nazis van detenir-ho a Franca, on s'havia exiliat, i van lliurar-ho a les autoritats franquistes, que el van jutjar a consell de guerra i el van executar al castell de Montjuïc (15 d'octubre de l'any 1940) Cartell que Recorda l'afusella- ment de Lluís Companys.

Durant la Segona Guerra Mundial el franquisme va mostrar su soporte a les potències de l'Eix (Mussolini Hitler), els quals havíen contribuit de manera decisiva victòria de Franco a la Guerra Civil. De FET, és va en viar va batallar de voluntaris, la Divisió Azu a AJU donar L'exèrcit nazi a Rússia L'any 1945, després de dir la derrota de les potències de l'Eix, a els organismes internacionals van reclamar el Retorn d'Espanya a la democràcia i el 1946 els Nacions Unides van condemnar el franquisme Per assegurar-se la supervivència, Franco va capgirar su política internacional i va intensificar els relacions amb el Vaticà i con los Estats Units. El 1953 va signar 1 concordat amb la Santa Seu que garantia la preeminència de l'Església catòlica i Acords con los Estats Units que convertien Espanya en aliada fidel contra la Unió Soviètica. 

Aquí es resum de manera interessant.

[socials201718]

L’Orient Pròxim a les èpoques de la Guerra Freda

En acabar la Segona Guerra Mundial, a la zona de l'Pròxim Orient la presència colonial presentava formes diverses. Hi havia paisos independents, com ara lran i l'Iraq, sota la influència britànica i uns quants protectorats francesos (Síria i el Líban) i britànics (Jordània i Palestina). La situació més complexa és produïa a Palestina, on l'element de població jueva aspirava a crear un Estat propi. Aquesta demanda es va fer molt més forta quan uns quants països van donar suport a la creació de l'Estat d'Israel com a compensació per l'Holocaust.

La creació d'Israel va tenir des del primer moment l'oposició dels països àrabs i la població musulmana de Palestina, que van enfrontar bèl·licament al nou Estat. Aquest fet va iniciar un conflicte, que ha passat per diverses fases i que és manté vigent fins avui.

A la creació de l'estat d'Israel el 1917, el govern anglès va manifestar el seu suport a les reivindicacions dijous sobre els territoris històrics d'Israel, que es trobaven sota mandat britànic (Declaració Balfour). Aquest suport va obrir pas a immigració massiva de jueus cap a aquesta terra. Es va incrementar en acabar la Segona Guerra Mundial. 

En un context internacional impactat per l'abast de l'Holocaust, els jueus europeus van plantejar la necessitat de reagrupar-se i el seu dret a desplaçar-se a de Palestina, on vivien ja uns 600000 jueus. El 1947, una resolució de l'ONU va proposar la partició de Palestina en dos Estats, un jueu, amb un 55% del territori, i un altre de palestí. El 1948 va acabar el Mandat britànic i Ben Gurion va proclamar l'estat d'Israel, que no va ser reconegut pèls Estats àrabs veins, els quals van defensar els drets dels palestins sobre la totalitat del territori.

Els palestins i a els Seus veins musulmans no van recondre la seva zona d'ocupació. El conflicte va comportar Néixer el nou Aquesta israelià i van formar la Lliga Arab ar l'expulsió de molts palestins dels Seus Territoris, com Egipte, Síria, Aràbia Saudita, Jordània i Iraq. A reclusió en camps de refugiats als estats veïns. El 1948 va declarar la guerra a lsrael. Malgrat que el 1993 és van signar uns Acords de Pau, La primera guerra va anar seguida de tres guerres a els Acords d'Oslo, actualment el conflicte continua sense més en els quals sempre es va imposar lsrael, que és una solució definitiva que satisfaci totes dues parts. 

Aquí s’explica el conflicte.

[socials201718]

La Descolonització

El 1945, gran part de la Terra estava en mans de les potències colonials europees, però gràcies a les condicions establertes per la Segona Guerra Mundial, l'inici de la descolonització va tenir lloc. 

Les metropolis (Gran Bretanya i Franca) van ser derrotades les seves colònies asiàtiques i africans paper Japó i Alemanya, que van ocupar bona part dels Territoris Colonials. La derrota va mostrar al món la debilitat de les potències europees per mantenir el seu domini. A més, va comportar la disminució del prestigi dels colonitzadors i va demostrar que la "raça ària" no tenia res de superior. 

Aquest procés es va desenvolupar en el context de la Guerra Freda, així que les dues grans potències van rivalitzar per atreure cap a su causa a els nous paisos sorgits la descolonització. 

Tot això va tenir unes causes. Entre elles estava el desig d'independència de la població de les colònies, enfront d'una metròpoli que explotava els seus recursos economics, mantenia la majoria de la població en la pobresa, governava de manera despòtica, imposava la seva cultura... la puixanca dels Moviments nacionalistes, que, inspirats en Diferents ideologies (comunistes, amistes, nacionalitas és van ver amb forces per enfrontar-se con los cotes lonitzadors l'Expansió d'1 Opinió internacional contrària a Colonització, que és va manifestar a través la Carta de l'Atlantic 1941), la Declaració de l'ONU (1946) i la Declaració Universal dels Drets Humans (1948), que van proclamar l'dret dels pobles a disposar de si mateixos (dret d'autodeterminació).

El suport a la descolonització de les Dues Grans potències (els EUA i l'URSS), que no posseien imperis colonial i tenien interès a afeblir els velles potències Colonials i atreure a els nous Estats cap a su esfera d'influència el procés descolonitzador la descolonització és va dur a Terme entre el 1945 i el 1975 i comportar el sorgiment d'gairebé un centenar de nous Estats. No obstant aixo, per a molts d'aquests Estats, el pro ces emancipador va ser molt dificultós i només van assolir independència després de dir cruentes guerres d'alliberament (Vietnam, Algèria, el Congo). 

En aquest vídeo es tracta molt bé el tema.

[socials201718]

Els conflictes bèl·lics de la Guerra Freda

La Guerra Freda va ser una etapa en què Rússia i els Estats Units s'enfrontaren sense cap batalla directa. Era una guerra caracteritzada per la falta d'interacció directa entre els dos països, que es podia dividir en tres estapes.

La primera es troba entre els anys 1947-1953, on hi va haver una sèrie d'enfrontaments oberts entre les dues superpotències. Per exemple, tenim el primer bloqueig de Berlín pels soviètics en l'any 1947 per evitar que els aliats poguessin subministres productes tot i que els Estats Units van idear un pont aeri per poder transportar la mercaderia. A més, trobarem entre els anys 1950-1953 la Guerra de Corea en la qual les dues superpotències van estar molt presents, fins i tot enviant tropes.

La segona etapa va iniciar el 5 de març de l'any 1953 moria Stalin, moment crucial per a la URSS doncs obria un període temporal en el qual els mateix soviètics van ser desprestigiant la figura del dictador. Als Estats Units, Dwight Eisenhower va sortir com a president. Un element molt distintiu d'aquest període històric serà la gran cursa armamentística que es produiran en els dos països, en el qual les armes nuclears van prendre molta importància. Sí haurem de tenir en compte que, encara que hi va haver una gran tensió i una por a l'esclat d'una Tercera Guerra Mundial, les superpotències havien d'anar en compte. Igualment, en alguns moments van tensar massa les cordes, com pot ser l'exemple de la crisi dels míssils de Cuba l'any 1962, o la Guerra del Vietnam, esdevinguda entre els anys 1959-1975. Aquests dos moments van ser els de més tensió dins d'aquest període, en els quals van estar a punt d'esclatar una guerra, la qual hauria estat nefasta per al món.

La tercera etapa començava amb una gran tensió social provocada per l'arribada dels comunistes al poder a l'Afganistan l'any 1978, alhora que els grups dissidents eren recolzats pels Estats Units, a causa que el president Carter , havia plantejat una política fortament anticomunista. Una altra període important a reflectir dins d'aquesta etapa, el trobarem durant el mandat de Ronald Reagan, el qual podem dividir en dos períodes: Entre els anys 1980-1984 trobarem un increment important en les despeses militars davant l'amenaça del "Imperi del mal", com va ser anomenada l'URSS pel mateix president dels Estats Units.

Aquí s’explica el tema.

[socials201718]

Alemanya i la Guerra Freda

Una vegada que Alemanya capitula després de finalitzar la Segona Guerra Mundial (en 1945), el país germànic és ocupat per les tropes aliades i es converteix en el principal escenari de la Guerra Freda, o almenys on més patent es fa aquest conflicte. L'anomenada Guerra Freda va ser un període de tensió entre el Bloc Comunista i els Aliats, i que va tenir lloc entre el final de la guerra i els últims anys de la dècada dels 80. 

Això va succeir a causa de que la Segona Guerra Mundial no va acabar amb la signatura d'un tractat de pau (com va passar en la Primera Guerra Mundial), i els interessos de vencedors i vençuts es van anar allunyant entre si cada vegada més. Una de les seves manifestacions més grans va ser la divisió de Berlín, una representació a escala de la situació internacional.

Entre els dies 4 i 11 de febrer de l'any 1945 es reuneixen a la ciutat de Ialta (a Crimea) Roosevelt, Churchill i Stalin, tenint com a resultat la divisió territorial alemanya en quatre zones diferents. Mentre que l'Alemanya Oriental quedava en mans de la Unió Soviètica, i l'Occidental es repartia entre la Gran Bretanya, Estats Units i França. Diversos mesos més tard se celebra la Conferència de Postdam en la qual es troben Truman, Churchill i Stalin, donant com a resultat la creació de la Bizona, la seu es trobava a Frankfurt, a la qual més tard s'uniria França tot i que amb reserves davant d'una futura reunificació d'Alemanya.

Durant l'any 1948 els aliats prenen unilateralment la decisió de crear una nova moneda, un tipus de marc revaluat independent de l'utilitzat en la part soviètica d'Alemanya. Poc després, la zona soviètica es tanca en banda, clausurant els accessos de transport i els principals subministraments elèctrics i de gas, quedant Berlín pràcticament aïllada de la regió Occidental. Aquest bloqueig va ser pal·liat per l'obertura d'un pont aeri per part dels aliats per proveir als habitants de Berlín Occidental, fins a l'aixecament del bloqueig el 12 de maig de de 1949.

El 8 de Maig de 1949 es va instaura la nova República Federal Alemanya mitjançant una nova Constitució, i s'estableix la seva capital a la ciutat de Bonn, sent els principals partits del seu govern el Partit Socialdemòcrata i el Partit Demòcrata-Cristià en un marc de democràcia parlamentària. A més es redactava l'ano

menada "Llei Fonamental", que tenia com a objectiu evitar l'anterior Totalitarisme, mitjançant la impossibilitat d'abolir la democràcia per la via de l'alteració constitucional.

A la zona oriental, ocupada pels soviètics, es crea la República Democràtica Alemanya amb capital a Pankow (i posteriorment a Berlín), i al capdavant del govern de estava el partit únic Marxista-Leninista.

Aquí s’explica en anglès el motiu pel qual Alemanya era tan important a la Guerra Freda.

[socials201718]

El Teló d’Acer - Què era?

"Teló d'Acer" va ser un terme que es va començar a utilitzar després de la fi de la II Guerra Mundial i el començament de la "Guerra Freda" per denominar la frontera de caràcter ideològic, econòmic, polític i de vegades fins i tot físic que separava Europa en funció de la influència a la qual fossin sotmesos els diferents països.

Aquesta influència podia ser del bloc capitalista i pro nord-americà, o en cas contrari pro socialista soviètica.

Les diferències eren abismals entre una i altra banda, si bé en el costat soviètic un parell de nacions aconseguirien tenir certa "independència" o neutralitat, van ser Finlàndia i Iugoslàvia. La diferència en els aspectes econòmics, polítics, socials i militars que representen cada un dels costats del teló d'acer es veuran reflectits en una sèrie de tractats, acords i aliances que signen els països de cada bloc, el que feia d'Europa un lloc més bipolar si cap.

Hi ha certa polèmica per l'origen del terme, doncs va ser encunyat en 1916 pel poeta rus Vasili Rozanov, encara que en un context i amb un significat diferent al que ens ocupa; posteriorment Goebbels (ministre nazi) va fer referència també a l'esmentat "teló d'acer", però el que realment li dóna el significat que estem tractant és Winston Churchill en un discurs pronunciat el 1946 a Estats Units en què afirma:

"Des Stettin, al Bàltic, a Trieste, a l'Adriàtic, ha caigut sobre el continent un teló d'acer".Aquest teló romandrà vigent fins a la caiguda del famós Mur de Berlín a finals de 1989, que portarà l'enfonsament progressiu del sistema soviètic.

Aquí es parla sobre ell i el que va significar.

[socials201718]

Comentari sobre la Llista de Schindler

Ja que tractàvem el tema de la Segona Guerra Mundial a classe, vam decidir fer el visionat d'un film popular ambientat en l'època: la Llista de Schindler. És una pel·lícula molt aclamada de Steven Spielberg, que tracta sobre Oskar Schindler i les accions que va prendre durant l'època. 

Se m'ha demanat que doni la meva opinió sobre la pel·lícula, així que això faré.

Jo, si hi ha una cosa que tinc clara, és que tinc uns valors marcats. M'agrada pensar que sóc una persona justa i igualitària, intentant dur l'ètica més convincent al món que tinc al meu voltant. Contribuint amb allò que puc. Motiu pel qual, no puc dir que la pel·lícula m'hagi agradat massa.

Com a pel·lícula, no ho negaré, té un valor molt alt. La manera en què està filmada i les escenes, la disposició de tot, fa que sigui molt bona en l'àmbit cinematogràfic. Però no puc evitar trobar-hi pegues que em facin veure-la d'una altra manera. En concret, dues pegues.

La primera, és que gran part de la comunitat jueva s'hi oposa, pel fet de que retrata la Segona Guerra Mundial com una realitat on hi pot haver esperança i bones accions. La veritat, però, és que durant la Segona Guerra Mundial van morir moltes, moltes més persones jueves perseguides de les que van quedar vives per actes benèvols com els d'Oskar Schindler. Dóna una visió massa positiva sobre aquesta guerra quan la veritat és que no hi havia, pràcticament, esperança alguna. I no només això, sinó que el fet d'atribuir l'heroisme a un home no només no jueu, sinó que també part del partit nacionalsocialista és implicar que el poble jueu no es podia salvar de cap manera sol sense haver de recórrer a la "raça ària", el qual és un mal missatge. Es té a aquesta com a la salvadora, mentre que realment va ser la que va ocasionar la desesperació i horror.

La segona, és que en realitat, a la vida real, va ser la seva dona, Emilie Schindler, qui va idear les accions que a la película només es mostren ideades per Oskar. És només, suposo, un cas més on el paper de les dones es veu reduït a esposes que no fan res més que estar per casa. És trist, perquè s'ofusca i es tergiversa una realitat que en veritat havia estat, en gran part, iniciativa d'una dona, i s'atribueix a un home. Jo a això li dic masclisme. "Però a aquelles èpoques no hi havia la consciència sobre aquestes coses que hi ha ara!" ah, vols dir al 1993, l'any en què va sortir el film? Era una època extra masclista on les dones estaven en segon pla? Doncs en part sí, però això no ho justifica.

Trobo que, per qualitat que tingui, la Llista de Schindler no representa bé la realitat, mostrant només el que es vol mostrar i, per tant, no l'acabo de trobar tan excelsa com molts altres ho fan.

[socials201718]

Comentari d’un pòster de l’Espanya de la Guerra Civil

A classe se'ns va donar un cartell típic de l'època de la Guerra Civil i vam comentar-lo. Al meu grup ens va tocar aquest:

Com es pot veure, és un cartell de la FAI. La FAI, també coneguda com la Federació Anarquista Ibèrica, era un organisme similar a la CNT de l'època de la Guerra Civil Espanyola. Eren radicals d'esquerra, anarquistes i en busca del progrés i la revolució contra el sistema retrògrada d'Espanya.

Al pòster es veu un home amb expressió intensa aguantant una falç cap adalt. Tal com ja se sap, la falç, junt amb el martell, és el símbol del comunisme i del poble obrer. Així doncs, aquest home exalta aquests valors: els del poder del poble i la repartició equitativa de béns. Té, també, un mocador vermell al coll, del color del comunisme. De fons s'aprecia la bandera anarquista, i a dalt del pòster hi ha escrit "Llibertat!", una paraula que anima al poble obrer a revoltar-se contra l'opressió espanyola. 

En general, és un pòster patrocinant la FAI i els seus valors. L'estil artístic també és adequat per l'època i els moviments artístics de llavors.

[socials201718]

L’aparició de l’Organització de les Nacions Unides

La SDN, després de la guerra, va quedar anul·lada. Es necessitava un altre organisme que fes el seu paper però que no permetés que passessin coses com la guerra lol, així que van crear l'ONU, és a dir, l'Organització de les Nacions Unides. Al principi, hi havia adherits 46 estats.

La intenció de la creació d'aquesta era mantenir la pau i la seguretat entre nacions, i la cooperació socioeconòmica. Es decretava que s'havia d'emprar la igualtat sobirana dels seus membres per resoldre els conflictes. Rebutjava la força i no volia intervenir als afers interns de les nacions. Amb això, es va aprovar el 1948 la Declaració Universal dels Drets Humans.

Els estats de l'ONU estan representats i tenen dret a vot a l'Assemblea General de l'ONU. És un lloc on es debaten temes diversos entre nacions per poder arribar a trobar-hi una solució. A part de l'Assemblea General, hi ha el Consell de Seguretat, que és l'òrgan executiu bàsic. Al principi només hi havia 11 membres, i ara n'hi ha 15. N'hi ha de permanents; els Estats Units, Rússia, el Regne Unit, França i Xina, és a dir, els Aliats, i n'hi ha que canvien. Els permanents tenen quelcom anomenat dret a vet, amb què simplement dient que no a alguna idea, aquesta és cancel·lada. 

Hi ha una Secretaria General situada a Nova York, encarregada de l'administració permanent de l'ONU. Duu a terme funcions com coordinar la institució.

La ONU és més gran que això. Té altres organismes, com el Tribunal Internacional de l'Haia. També hi és el Consell Econòmic i Social, que és el primer organisme per promoure el desenvolupament dels països. És una institució molt important.

L'ONU té un paper polític limitat ja que no es pot imposar a les grans potències, però les seves tasques són vitals per la defensa dels drets humans. L'ACNUR es dedica a la protecció dels refugiats, UNICEF als programes d'infància desfavorida, la UNESCO a la cultura...

El logo de la ONU.

[socials201718]

Conseqüències de la Segona Guerra Mundial

Tal com és lògic després de tals horribles events, la Segona Guerra Mundial va deixar la terra devastada i sota un gran horror. Van morir més de 50000000 persones, la meitat de les quals de la URSS. Això va ser degut a les innovadores armes, bombes i avions utilitzats en aquesta guerra. Les víctimes civils van ser més de les víctimes militars. En contrast amb les víctimes civils de la Primera Guerra Mundial (un 5%), és una xifra horroritzant. 

També va haver-hi fortes destruccions materials. Van afectar les ciutats, els mitjans de comunicacions i les instal·lacions industrials. Hi havia un pillatge constant, junt amb crema de boscos i conreus i destrucció d'indústries. Tot això va fer que la producció dels països disminuís. Els països que no havien participat fortament a la guerra, però, com Suècia, Canadà, Austràlia, etc., van esdevenir subministrador i van créixer econòmicament. 

Europa va quedar destrossada de totes les maneres possibles. Va haver-hi, així, dues potències que van sorgir: els Estats Units i la URSS. Europa va quedar més de fons. 

Va haver un gran efecte en les morals de les persones. Les accions preses durant la guerra havien fet que els valors morals i polítics de les persones es veiessin empitjorats i perdent molta ètica. La cultura de la violència havia estat imposada, així que la crueltat havia crescut. Aquesta crueltat es veia en coses com els camps de concentració alemanys, que reflectien realment la bogeria del nazisme.

El Regne Unit, els EUA i l'URSS van reunir-se per primer cop a la Conferència de Teheran, amb Churchill, Roosevelt i Stalin com a representants. Van intentar accelerar el final de la guerra. Més tard, hi va haver una altra reunió a Jalta. Van decidir que Alemanya es desnazificaria i se la van repartir. Europa, així, va quedar dividida en la part americana i la soviètica. Va haver-hi també una reunió a Potsdam on van decidir que retornarien els territoris europeus annexionats a Alemanya, entre altres coses.

A la Conferència de París es van elaborar per fi els tractats de pau amb els aliats que quedaven d'Alemanya. Amb Àustria, però, no es va signar fins al 1955, i abans d'això va d'haver d'estar intervingut pels Aliats.

Aquí les conseqüències són explicades.

[socials201718]

Ocupació i violència durant la Segona Guerra Mundial

El règim nazi era un no només absolutista, sinó també un que buscava dominar el món a tot nivell: sociològic, econòmic, polític... Així que van intentar imposar la seva ideologia a Europa. Els territoris que van conquerir els van dividir en tres blocs: les regions incorporades al Reich, que consideraven Alemanya com a tal, els estats satèl·lit, a qui col·locaven governs partidaris del nazisme i els territoris ocupats, a qui no consideraven bé i a qui maltractaven.

El que buscaven d'aquests territoris no era només la submissió total, sinó també l'explotació d'ells en el seu benefici. Els obligaven a contribuir a l'esforç de guerra d'Alemanya, i a donar-los béns físics i capital humà. Va començar a haver-hi desplaçaments massius i altres repercussions.

L'ocupació alemana va fer que la violència contra la població civil fos extrema, ja que s'havia implantat un règim de violència i terror. La Gestapo i les SS, les policies alemanes, constantment torturaven i executaven. Hi havia gent que hi col·laborava, també, amb els governs col·laboracionistes presents a aquella època. Molts industrials també col·laboraven perquè eren conscients de la remuneració que podien arribar a tenir. No els importava endur-se vides si guanyaven diners, i avui dia probablement estan cremant a l'infern en cas quu aquest existeixi.

Alhora, lògicament, hi havia una resistència. Feia front a l'enemic o s'incorporava en grups armats clandestins, fent guerrilla. O, en el cas, per exemple, dels danesos, si havien de treballar per als alemanys ho feien lentament i malament, a propòsit.

En aquest vídeo es veuen reflectits aquests fets.