#11s2012

[marcserarols]

[guillemics]

Trenquem el règim referèndum ja

Article escrit per al #diarienlluita

Des de sempre la dreta catalana ha utilitzat la qüestió nacional com a una cortina de fum per justificar les seves polítiques. El procés estatutari engegat pel govern tripartit es va saldar amb l’evidència que, tal com defensàvem des de l’esquerra rupturista, l’única possibilitat de resolució rau en l’exercici del dret a l’autodeterminació. Més enllà d’això, l’Estat espanyol no només s’ha mostrat incapaç d’encabir al seu si els anhels democràtics de Catalunya, sinó que a més, ens trobem davant d’una ofensiva recentralitzadora que es tradueix en atacs constants contra tot el que tingui a veure amb l’autogovern.

El context de crisi i la resposta dels governs de l’austeritat ha ajudat també a configurar una nova majoria social que per primer cop es declara obertament independentista. En poc temps, la històrica dada d’un 20% d’independentistes ha passat al 51%. Igual que vam veure amb el moviment 15M o les grans mobilitzacions del 25S a Madrid, la resposta social a les retallades no es limita al pla econòmic, sinó que el component polític i democràtic hi té un pes fonamental. Aquesta demanda d’una democràcia real es tradueix en un creixement de les postures rupturistes.

L’èxit de la manifestació, així com el de l’Assemblea Nacional Catalana, descansa en un procés de mobilitzacions que va molt més enllà de les aspiracions partidistes. Es tracta d’un moviment que aglutina a amplis sectors de la societat, i que beu de tot un procés que comença amb les grans mobilitzacions de 2006. El procés de consultes sobiranistes, a més de 500 municipis de Catalunya, impulsat inicialment per la CUP, va tenir un paper clau perquè va permetre vehicular i arrelar un moviment que ha aconseguit configurar un nou bloc majoritari progressista i independentista.

Eleccions anticipades

Convergència i Unió (CiU) està intentant monopolitzar el moviment per defensar els seus interessos, que són els de la classe dirigent catalana. Lluny de suposar un monòlit, la burgesia catalana està dividida, tot i que les principals organitzacions patronals ja han avisat que no veuen amb bons ulls la independència.

L’anunci de convocatòria d’eleccions anticipades a Catalunya pel proper 25 de novembre respon a dos elements. D’una banda, CiU plantejarà unes eleccions en clau de plebiscit nacional per tal de situar-se com a gran partit nacional defensor de l’autodeterminació. D’altra banda, el de CiU i el del PP són governs dèbils, atemorits per l’escalada de la resposta social a les polítiques d’austeritat. Aquesta es plasmarà, de ben segur, en un augment de la resistència que tard o d’hora posarà contra les cordes aquests governs.

És per això que des de l’esquerra anticapitalista no podem permetre que els arguments etapistes (“primer la independència i després ja parlarem del model de país que volem”) siguin hegemònics. De fet, CiU ja ha mostrat durant el temps que duu al govern quin és el seu model de país: una Catalunya ultraliberal basada en l’espoliació dels drets socials. Actualment, és urgent que el conjunt de l’esquerra social i política del país sàpiga posar-se al capdavant de les reivindicacions nacionals per impedir que el projecte nacional català sigui el de la dreta retalladora de CiU.

Part de l’esquerra, especialment la situada al voltant del PSC, segueix aferrada a una solució federalista. En el context actual, aquesta postura sembla cada cop més un suïcidi polític. Des de l’esquerra revolucionària hem de deixar clar quina és la nostra proposta: apostar per la realització d’un referèndum que permeti al poble català exercir el dret a l’autodeterminació, amb la perspectiva d’establir vincles federals sobre una base progressista amb la resta de territoris dels Països Catalans.

Hem de defensar que siguin realitzables totes les opcions basades en el dret a decidir del poble català (federació, confederació, independència, etc.). Però la relació futura del poble català amb la resta de pobles del món no pot partir d’un model tancat que condicioni l’exercici del dret a l’autodeterminació. L’única via per aconseguir una sobirania nacional plena, en el marc d’un Estat espanyol basat per principi en la negació dels drets nacionals dels pobles que el configuren, és a través d’un procés democràtic de trencament definitiu amb aquest estat.

[guismopini-blog]

Aquells que insulten #Catalunya i els catalans es deuen rentar les dents amb aquest respall #11s2012 #independencia (Taken with Instagram)

[xarop1960-blog-blog]

Estimar la terra

[alcarrer]

manifestació per la independència a Via Laietana · Barcelona, 11 de setembre de 2012

[griseldasola-blog]

Estaria molt content

Sempre havia parlat català i dominava el castellà i l’anglès, aquest aprés de forma autodidacta.

Llegia gaire bé tot el que es publicava en català, que malauradament no era gaire, escoltava música d’autors catalans, i els posava la lletra que li convenia, recordava o simplement rimava, també en català. Els setze jutges no només era una dita identificativa.

Gaudia comptant i ballant sardanes, la dansa més bella de les que es fan i es desfan, definició que sentia profundament.

De vegades tornava a casa després d’una corredissa davant d’una porra, no se’n havia escapat.

Celebrava i seguia el seu equip del cor, que lligava al sentiment català. Hi ha reportatges gràfics d’algun partit en el que està retratada aquesta passió, literal.

Sentia orgull pels seus i aquests seus era una paraula molt àmplia, casa seva era lloc de trobada, de tertúlia i també de revindicacions.

Van ser pocs anys els que varem conviure junts, només 9, però sé que avui celebraria viure amb normalitat aquesta identitat. Hi ha persones que els costa entendre què vol dir identitat i la lliguen a “ismes”, sufix utilitzat de diana per poder criticar.

Puc voler viure en un país independent que  per raons històriques no encaixa en el que ara pertanyo, sentir-me únicament catalana i conviure perfectament amb qui no se'n sent, expressar-me i gaudir de tots els que s’expressen en la mateixa llengua que jo, i enriquir-me de la resta, i perquè no, seguir a un club internacional que m’identifica jugant contra qualsevol país d'Europa.

Tenint un estat propi i respectant sempre tot el que m’envolta. Vol dir tot això que vaig en contra d'alguna persona?

L’11 de setembre de 2012 em vaig recordar molt de tu, pare.

I sembla que l’herència continua...

[viscacatalunya]

[viscacatalunya]