Hi ha moltes “psicopaTIClogies” que han sorgit últimament a causa del mal ús dels smartphones i les xarxes socials. S’anomenen així per diferenciar-les dels trastorns de salut mental que ja estan establerts i diagnosticats per organismes oficials com l’Organització Muncial de la Salut (OMS).
Segons l’estudi: “Hom many times do you vheck yout mobile phone per day?”, eralbortat per Oracle Marketing Cloud, cada persona consulta el seu mòbil cent cinquanta vegades per dia.
Però com es manifesten aquestes psicopaTIClogies? El subdirector acadèmic dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, Manuel Armayones, ens ho explica al seu llibre: El efecto smartphone. Concetarse con sentido (Editorial UOC), on les explica i proposa estratègies per superar-les.
Aquestes són les característiques de les principals psicopaTIClogies:
FoMo: (Fear of missing out)
La persona té la necessitat, quasi compulsiva, d’entrar contínuament a pàgines com Facebook o Instagram per “por a perdre’s alguna cosa” (significat de les seves signles en anglès). Segons el psicòleg Andrew Przbylski i el seu equip, és més freqüent en adolescents i joves i, sobretot, entre els homes. Qui la pateix, a més, té un baix nivell de satisfacció amb la vida.
Nomofòbia
La nomofòbia es manifesta en dues variants: la fòbia a no tenir el mòbil a prop i la por a que s’acabi la bateria abans d’arribar a casa; en aquesta segona també s’inclouria no tenir cobertura.
La vibració fantasma
És la sensació que el mòbil vibra o sona quan en realitat no ho fa.
Ment erràTICa
Consisteix en saltar de web a web, passar d’un contingut a un altre amb els hipervincles, per trobar millor informació, la millor oferta, el millor producte.... Produeix una insatisfacció crònica perquè la persona es passa la vida buscant sempre alguna cosa millor.
L’efecte Google
És utilitzar el buscador com una extensió de la nostra memòria per a recordar per exemple, el telèfon d’algun familiar o una cita al metge. Alguns experts defensens que està afectant la memòria de les persones, perquè cada cop es necessita traspassar mens informació des de la memòria a curt termini a la de llarg termini. Però lluny de ser un problema, és un recurs de gran ajuda que ens permet dedicar els nostres esforços intel·lectuals a un altre tipus de reptes.
Tot i que ni l’OMS ni els ministeris dels diferents països no han renonegut, de moment, l’addició a Internet en els sistemes de classificació de malalties mentals, cada cop hi ha més persones que busquen tractament psicològic perquè tenen la percepció de perdre el control davant del seu telèfon i s’hi senten “enganxats”.
