Per acabar, he agafat un recull de fotografies fetes durant el semestre, i les he adjuntat i m’ha sortit aquest maravellos vídeo. Espero que us agradí!
Durant aquesta sessió se’ns va proposar, que per tal d’aprendre que era el mobile learning, féssim un vídeo sobre la part de la universitat que més ens agradava, per tal d’ensenyar-ho als futurs alumnes de blanquerna.
Nosaltres, i amb molt d’humor, vam realitzar un vídeo, que més tard el vam poder ensenyar a la resta de companys.
Per acabar, destacar que tot el procés el vam documentar a través de twitter. On podem buscar-me per @francescallurba i veure que bé ens ho passàvem!
Per acabar les expocicions, hem tractat el tema dels “youtubers”. Actualment, els nens i nenes, sobretot els de cicle superior, es passen hores davant la pantalla de l’ordinador, i molta d’aquesta estona la dediquen a visualitzar vídeos de la plataforma youtube. Així, que per estar ben preparats com a docents, és important conèixer i saber portar a l’aula aquelles activitats que els infants porten a terme durant el seu temps lliure i que els motiva i interessa.
És per això, que hem tractat diferents tipus de vídeo que podem veure a la plataforma, i també com els podríem tractar de manera educativa per els nostres alumnes. Ha sigut una classe molt satisfactòria, ja que hem pogut debatre i emportar-nos diferents formes de fer front a aquest fenòmen, que cada vegada té més importància.
Després ens han demanat que féssim un vídeo opinant sobre aquest fenomen en grups, i els hem compartit en una carpeta. Per acabar, els hem visualitzat. Mentre la gent realitzava els vídeos, a nosaltres ens ha donat temps de provar diferents filtres de fotografia. El resultat.... aquest. (S’ha de dir que estàvem a la nostra última classe del grau, i la tonteria ja no ens deixava viure).
Avui hem realitzat la classe de Geocalització i Wikiloc amb l’Alicia, la Clàudia, l’Adriana i la Núria. Dentrada ens van fer un vídeo, que trobaràs en el següent enllaç, en el qual ens explica en què consisteix aquest tema.
https://www.movenote.com/v/NJ9OskVonKGY0#
Durant la classe, hem fet un retorn del que hem vist a classe, i més tard ens han introduït i motivat per fer l’activitat amb el wikiloc. Gràcies a la seva feina, hem pogut fer una gimcana per grups, en la qual ha sigut molt enriquidora.
Ens vam dividir en tres grups petits. Cada grup tenia una activitat diferent: jo estava en el grup 1 que havia de buscar un tresor usant robots.
Vam fer servir el robot anomenat Bee-bot que és un petit robot en forma d'abella que ha de seguir les nostres instruccions mitjançant ordres (avançar, retrocedir, girar…) que hem de seqüenciar correctament, a través de la pulsació de botons per arribar a un destí que marquem com a objectiu.
També vam utilitzar un cotxe que era un model més sofisticat.
El meu grup, en Pau, l’Aleix i la Eleonora, hem presentat a la classe el tema Apps per la Inclusió.
Per tal de fer això, hem realitzat les classes a través de la metodologia de Flipped Classroom, la qual hem estat treballant durant aquest semestre.
Per tal de començar la nostra presentació, vam buscar informació sobre el tema, i vam veure que era important recordar de què tracta la inclusió, i com podem portar-la a terme a l’aula. Per això, vam realitzar un vídeo amb edpuzzle, per tal de saber el que sabien els nostres companys, i poder fer un retorn.
Prèviament del dia de classe, vam crear un power point a través del DRIVE, per tal de fer el retorn i després poguessim treballar tots en una mateixa eina.
Després de realitzar el retorn entre tots, ens vam posar a treballar, vam separar la classe en tres grups, i cadascú tenia tres cassos per resoldre. Després d’una estona, vam veure els resultats. Cada grup havia donat eines diferents per resoldre els mateixos cassos. D’aquesta manera, vam poder investigar una mica més sobre les eines 2.0 i les Apps per treballar la inclusió dins l’aula.
Ens van proposar utilitzar la Flipped Classroom per tal de poder realitzar una classe inversa en una escola real. Així que el meu grup, vam tractar el tema de Angles i Geometria.
Per començar, vam realitzar un site, on els infants podrien accedir i preparar-se per abans que nosaltres anéssim a l’escola i féssim la classe.
Per motius de treball, no vaig poder assistir a l’escola, però els meus companys hem van dir que va ser una experiència
Sempre hem pensat que la geografia pot ser avorrida, però a través de les noves tecnologies podem trobar la solució!
A través de la web MAPCHART pots fer amb ell tot el que t’imagines, adaptan-los a les teves necessitats de forma ràpida i sencilla.
Es tracta d0una pàgina amb la que podem crear els nostres propis mapes d’Europa, Àsia, Amèrica, Àfrica o de països concrets com Estats Units, Alemanya o Xina. Tanmateix també podem treballar amb mapamundis. Després la web ens donarà la possibilitat de posar color al nostre gust, i fins i tot afegir una llegenda per a que s’adapti a la informació que volem mostrar.
Aquests són alguns exemples que ens mostra la web: http://mapchart.net/showcase.html
Creem el nostre mapa en 3 senzills passos:
PRIMER: Elegir la zona del món que vols representar en el mapa. Després d’escollir, passaràs a la pàgina de creació, on el primer pas és anar escollint i posar color a cada país. Pots escollir tants colors com necessitis.
SEGON: Observaràs un llistat amb tots els colors que has anat utilitzant. Fent clic sobre el color, podràs canviar-lo, i em cada un tindràs un quadre de text per descriure el que representa. A sobre de tot tindràs el quadre Leyend Title en el qual podràs posar sobre què és el mapa.
TERCER: I per acabar, però no menys important, tindràs les opcions per a convertir el mapa en imatge, moment en el que se li afegirar la llegenda que tu hagis anat configurant i només hauràs de fer click per a guardar-lo. També hi hauràn les opcions d’editar-lo o guardar-lo. El mapa es guardarà en un fitxe .txt que podràs tornar a pujar a la web, sempre que vulguis, per a seguir treballant des d’on ho vas deixar.
Hi ha moltes “psicopaTIClogies” que han sorgit últimament a causa del mal ús dels smartphones i les xarxes socials. S’anomenen així per diferenciar-les dels trastorns de salut mental que ja estan establerts i diagnosticats per organismes oficials com l’Organització Muncial de la Salut (OMS).
Segons l’estudi: “Hom many times do you vheck yout mobile phone per day?”, eralbortat per Oracle Marketing Cloud, cada persona consulta el seu mòbil cent cinquanta vegades per dia.
Però com es manifesten aquestes psicopaTIClogies? El subdirector acadèmic dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, Manuel Armayones, ens ho explica al seu llibre: El efecto smartphone. Concetarse con sentido (Editorial UOC), on les explica i proposa estratègies per superar-les.
Aquestes són les característiques de les principals psicopaTIClogies:
FoMo: (Fear of missing out)
La persona té la necessitat, quasi compulsiva, d’entrar contínuament a pàgines com Facebook o Instagram per “por a perdre’s alguna cosa” (significat de les seves signles en anglès). Segons el psicòleg Andrew Przbylski i el seu equip, és més freqüent en adolescents i joves i, sobretot, entre els homes. Qui la pateix, a més, té un baix nivell de satisfacció amb la vida.
Nomofòbia
La nomofòbia es manifesta en dues variants: la fòbia a no tenir el mòbil a prop i la por a que s’acabi la bateria abans d’arribar a casa; en aquesta segona també s’inclouria no tenir cobertura.
La vibració fantasma
És la sensació que el mòbil vibra o sona quan en realitat no ho fa.
Ment erràTICa
Consisteix en saltar de web a web, passar d’un contingut a un altre amb els hipervincles, per trobar millor informació, la millor oferta, el millor producte.... Produeix una insatisfacció crònica perquè la persona es passa la vida buscant sempre alguna cosa millor.
L’efecte Google
És utilitzar el buscador com una extensió de la nostra memòria per a recordar per exemple, el telèfon d’algun familiar o una cita al metge. Alguns experts defensens que està afectant la memòria de les persones, perquè cada cop es necessita traspassar mens informació des de la memòria a curt termini a la de llarg termini. Però lluny de ser un problema, és un recurs de gran ajuda que ens permet dedicar els nostres esforços intel·lectuals a un altre tipus de reptes.
Tot i que ni l’OMS ni els ministeris dels diferents països no han renonegut, de moment, l’addició a Internet en els sistemes de classificació de malalties mentals, cada cop hi ha més persones que busquen tractament psicològic perquè tenen la percepció de perdre el control davant del seu telèfon i s’hi senten “enganxats”.
8 regles que haurien de seguir els professors a les xarxes socials.
“The American Board”, una organització americana sense ànim de lucre que atorga certificacions de qualificacions dels mestres per a donar classes, proposa en el seu blog algunes regles sobre l’ús i comportament dels professors en les xarxes socials.
1. Informa’t sobre les guies d’actuació o recomanacions dels mitjans socials de l’escola. “Sempre pesarà més la responsabilitat de qui publica el contingut que de qui el veu: són els professors els que han de vigilar, ja que la seva reputació personal està íntimament lligada al seu paper com a educadors”
2. No tinguis als teus alumnes com amics o seguidors als teus comptes socials. Hi ha xarxes socials on els professors poden evitar ser contactes dels alumnes (com a Facebook, on és recomanable) i d’altres on és més complicat, (com Twitter o Instagram), sobretot si els alumnes utilitzen un nom d’usuari que no sigui el seu nom real.
3. Sigues acurat a l’hora d’escollir la teva imatge de perfil. No és convenient, per exemple, mostrar fotografies en les quals estiguis consumint alcohol, ni tampoc realitzant gestos que puguin ser interpretats com a obscens o de mal gust.
4. No és necessari informar sobre el centre en el qual treballes. Només fa falta una fórmula neutra, del tipus “professor de primària a Barcelona”.
5. Tampoc geolocalitzar la teva activitat a les xarxes socials quan estiguis a l’escola. Això pot facilitar que els teus alumnes trobin els teus comptes.
6. Manté com a privada la teva compta d’Instagram i no et confiïs amb “Snapchat”. Recorda que, tot i que els posts d’Snapchat desapareguin poc temps després d’estar publicats, és possible realitzar una captura de pantalla.
7. No et queixis del teu treball als teus comptes socials, i molt menys critiquis als teus alumnes. Guarda’t els teus pensaments per a l’esfera privada, fora de l’entorn online.
8. MAI comparteixis fotografies dels teus alumnes a les xarxes socials. Els drets d’intimitat dels menors és un dels pocs àmbits que si estan regulats.
En definitiva, els professors han de ser conscients que la llibertat de publicar a les xarxes socials no deixar de ser també un exercici de responsabilitat: “Qualsevol persona que ha de fer visible al seu nom a la feina, com un professor, han de saber que els seus alumnes voldran saber qui és, i el “googlearan” segur, un dia o un altre”.
Per aquest motiu, Víctor Puig, especialista en gestió de la reputació online i soci director de l’agència Zinkdo, opina que els centres educatius haurien de desenvolupar guies d’actuació a les xarxes socials. Per a aquest expert, aquestes pautes serien una bona eina per dos motius: “ El primer, per a obrir una reflexió dins de l’organització sobre com el nostre comportament personal en les xarxes socials pot afectar-nos a nosaltres, com a professionals, i a la institució on treballem; i en segon lloc, per a què els professionals no puguin dir que no han vist cap normativa o consell sobre aquest tema, una mesura que hauria de protegir la reputació del centre educatiu”.
“ELS PROFESSORS HAN DE SER CONSCIENTS QUE DINS DE LA SEVA COMUNITAT SÓN PERSONATGES PÚBLICS” [Víctor Puig]
Únete a la red educativa escolar que te permite gestionar todo aquello relacionado con la educación. ¡Tus clases, tu escuela y todo el mundo en un único sitio!
Xarxa educativa on poder trobar recurssos per les nostres activitats a primària, i també on pots compartir les teves experiències.
“Gairebé sense adonar-nos-en, els mòbils, els smartphones, ens han canviat la vida, si més no, la manera de comunicar-nos, d’aprendre, d’informar-nos, de distreure’ns, i fins i tot de relacionar-nos. S’han convertit en una mena de prolongació de la nostra propia persona, de anera que cada cop ens és més difícil despendre’ns. El fem servir una mitjana de 2 hores i 32 minuts al dia, i els consultem unes 150 vegades. El cert és que ens han obert un univers de possibilitats apassionants sense límits i la seva utilitat sembla inqüestionable. Potser és per això que cada cop en som més dependents. Però com gestionem aquesta dependència? Hi som adictes? Com ens afecta en la concetració i en l’aprenentatge? I en les relacions personals? [...] En tot cas, som al bell mig d’una transformació social d’envergadura, per la qual tot just comencem a transitar.”
Així comença el reportatge de 30 minuts: NO PUC VIURE SENSE TU.
Davant d’aquest reportatge, i com a futura docent, tinc la sensació que no sabem com gestionar totes aquestes noves tecnologies, i que no tenim una bona resposta des de l’escola. No em puc parar de preguntar com es pot treballar des de l’aula, si no para d’haver-hi un canvi constant. Com podem educar als nostres alumnes una bona praxi de les noves tecnologies, com per exemple “whatsapp”, si els grups de pares i mares no fan res més que perjudicar les nostres pràctiques.
Com fa referència el vídeo, les noves tecnologies poden arribar a ser molt útils. Però realment no les fem servir per això. És aquí on m’agradaria destacar la nostra feina, ja que intentem que aquesta nova època no ens “atordeixi”, ans el contrari, que ens faci més lliures.
D’altra banda, també hem de combatre amb les noves formes de produir assetjament escolar. Les noves tecnologies, i la immediatesa formen part d’una nova forma de burla. Així doncs, és feina dels docents detectar-ho a temps i saber-ho parar. Sentir-se insultat, allunyat o marginat d’un grup, gràcies a les noves tecnologies és més “fàcil” que abans.
La plataforma "Create No Hate" ha penjat un vídeo a Youtube que ja porta més de 200.000 visites en pocs dies. Es tracta d'un clip contra el cyberbullyng,
El vídeo pretén conscienciar els joves sobre aquesta problemàtica que afecta moltes escoles.
L'objectiu del mètode d'entrenament és millorar l'habilitat lectora dels infants amb dificultats per a llegir de forma correcta i fluïda, amb l'objectiu d'augmentar el seu rendiment i permetre'ls que puguin aprofitar tota la seva capacitat intel·lectual.
El mètode Glifing ens permet:
Prevenir els efectes negatius de les dificultats lectores.
Detectar precoçment les dificultats de la lectura.
Intervenir eficaçment per ajudar als nens i nenes amb dificultats de lectura.
Separem les paraules Gimcana i Codi Qr per saber millor el significat. Una gimcana és un joc de proves, i un codi Qr és un codi de resposta ràpida i que enllaça el codi amb un lloc web.
Doncs això és el que hem realitzat avui a classe de DMED. I hem compartit les nostres experiències via twitter. Ha sigut una experiència molt gratificadora i molt divertida.
És una forma diferent i motivadora de treballar amb els infants. Tot i això crec que s’haurien de portar a terme amb infants de Cicle Superior. Si es fes amb infants més petits, faria servir un referent adult.
Fa un temps, a l’escola BetàniaPatmos de Barcelona, va rebre un encàrrec per part del Consell Escolar de Catalunya: el de reflexionar sobre la funció docent en l’era de la globalització. El centre va convertir aquest encàrrec en una activitat per als seus alumnes de Batxillerat, en la qual se’ls demanava donar resposta a una situació real.
La pregunta que se’ls va plantejar va ser la següent: “Si tu fessis un procés de selecció de mestres i professors, quin perfil cercaries?”
Després d’una setmana de reflexió i treball, van plasmar en un document les 11 característiques que, segons ells, hauria de reunir un candidat a la docència en l’era de la globalització.
Elements amb un grau de consens total:
Docents disposats a ajudar als alumnes, que es preocupen per ells, propers, motors de confiança des del respecte i la generositat.
Docents amb molt bons coneixements sobre allò en el que són experts i han d’ensenyar, a part d’una imprescindible cultura general i actual.
Docents que expliquin de forma comprensible i clara, amb mètode, bons comunicadors i mentalment estructurats.
Docents que transmetin emoció pel que expliquen, entusiasmats, apassionats per la seva matèria i respectuosos amb altres disciplines.
Elements amb un grau de consens molt alt:
Docents que dominin les diferents morfologies de l’aprenentatge, des del paper fins a les tecnologies d’última generació.
Docents que dominen diferents idiomes; de l’estranger imprescindiblement l’anglès.
Docents que ensenyen a pensar de forma crítica i promouen formes alternatives de fer les coses.
Docents amb paciència, modèstia, energia i coherència.
Docents que promouen la participació, la interactivitat i la pràctica.
Docents divertits, amb sentit de l’humor i que facin gaudir durant el procés d’ensenyament i aprenentatge.
Punt final sobre el perfil del docent actual sine qua non:
Docents puntuals i que no faltin a classe.
Documents com aquests et fan reflexionar, ja que reflexen que en un món caòtic com el que vivim, els nostres joves busquen a una figura de referència flexible, però estable, algú que els aporti seguretat dins d’una realitat convulsa.
En altres escoles ho definirien com “perfil d’arbre” o en forma de T, és a dir, amb un tronc estable i segur, i una copa flexible, variable i adaptable.
Tan senzill i tan complexe. Així és la nostra labor.
romaincrisis
ellievsbear
gamechangershow
gracieabrams