Donc, monsieur petitlamaduperou, vous affirmez que plus de onze millions d'hommes français sont des dangers publics ambulants ? Et que, tel un objet, un privilège qui leur est dû, le corps féminin doit être à leur disposition afin d'assouvir certains besoins pulsionnels qu'ils sont incapables de gérer par eux-mêmes ? 🎤
En revanche, je ne serais pas étonnée si j'apprenais qu'un homme sur trois pense comme lui 😑
[L'home, la dona i el sexisme en la parla]
El títol ja comença malament. És una frase d'escassa fortuna, l'ús d' "esclaus" la fa desventurada, almenys si tenim intenció de lligar aquest títol a la temàtica sobre la qual us vull parlar en aquesta tarda de diumenge.
Llengües romàniques.
Les llengües romàniques són llengües amb flexió de gènere, és a dir, idiomes amb tot un seguit de paraules que variaran segons la seva categoria gramatical.
Per desgràcia però, la gran majoria de les romàniques, amb el pas dels segles, han perdut el gènere neutre. És el cas del català o el castellà, per exemple, on només hem mantingut del llatí els gèneres masculí i femení, perdent així, la possibilitat de referir-nos imparcialment a algú o alguna cosa.
Què és el Sexisme Verbal?
Entenem per usos sexistes els que menystenen o desvaloren un dels dos sexes. Convé destriar sexisme d'androcentrisme del llenguatge, és a dir, aquells usos que invisibilitzen o fan difícil imaginar en un àmbit determinat la presència o l’actuació de les dones. Així doncs, sexisme és menystenir un gènere, sigui el femení, o bé, el masculí.
Com se'n surten les altres llengües?
Hi ha moltes llengües allà fora de les que podem aprendre moltes coses. Hi ha formes senzilles, i d'altres més complexes, com a solucions per abordar el problema del sexisme verbal.
En el cas del popular i universal anglès ho solucionen mitjançant l'eliminació dels gèneres, és a dir, no existeixen afixos flexius que facin variar la paraula segons si és: un gat, o bé, una gata.
- molt pràctics, no trobeu? -.
Admetem a tràmit però, aquells que clamaran al cel per haver posat a l'anglès com a exemple lingüístic. L'anglès que és tan pobre i mancat si el comparem amb els idiomes més elaborats del vell continent.
-oi?-.
Bé doncs, busquem-ne una de molt elaborada, fixem-nos en la parla alemanya, temuda popularment per la seva dificultat i profunditat.
L'alemany proposa una doble solució.
-treballant com sempre en moltes solucions aquest poble-
D'una banda, han mantingut el gènere neutre directament del llatí, fet que ajuda a evitar, a l'hora de parlar, caure en masculinitats o feminitats. De l'altra, i és el tret que fa a l'alemany tan especial, tenen col·lectivitats absolutament per tot. I en cito un exemple. El pare és
Vater
, la mare és
Mutter
i tots dos junts són
Eltern.
Aquesta col·lectivitat no ens permet destriar si aquesta unió de pares està formada per: pare-mare, pare-pare o mare-mare.
-brillant aquest anonimat!-
Experiment. Què el femení sigui la categoria no marcada!
Va haver-hi un temps en que vaig creure haver trobat la solució, tot sentint-me part de la corrent que advoca per usar el femení com a categoria marcada, és a dir, allà on hi hagi una paraula masculina per referir-se a una col·lectivitat, posar-hi una de femenina. Durant molts anys el gènere femení ha estat menystingut.
-posem-lo ara al capdamunt, no?-
Així doncs, el "som-hi TOTS cap al lavabo" amb que em dirigeixo a la quitxalla diàriament, va haver-hi un temps que es va convertir en un "som-hi TOTES cap al lavabo". Aquest experiment no em va aportar el resultats que jo esperava. Superat l'estupor i confusió inicial d'un grup d'infants de 5 anys als que mai s'han referit, com a col·lectiu, en termes femenins, vaig observar com, ara, només es referien entre ells en termes femenins.
-Això no ho volia jo! Jo només pretenia convertir-los en individus verbalment neutres!-
Per fomentar que els nostres petits projectes de societat creixin amb la igualtat interioritzada, també en el seu llenguatge quotidià, només ens queda intentar fomentar en el seus caparrons: noms col·lectius allà on els adults hi posem categories marcades, expressions despersonalitzades allà on per tradició o habitud hi assignem un gènere, o bé, usos neutres allà on ens entestem a separar per sexe.
Així doncs, les meves disculpes per haver-nos tatxat d'
