Jul 24, 2017
Bodega 1900
Barcelona
seen from Canada
seen from Netherlands
seen from Malaysia
seen from Russia
seen from United States
seen from Japan
seen from Malaysia
seen from Canada
seen from Netherlands
seen from China
seen from China
seen from China
seen from United States
seen from Malaysia
seen from Malaysia
seen from Netherlands
seen from Mexico
seen from Indonesia
seen from United States
seen from Japan
Bodega 1900
Barcelona
Bodega 1900
Feia temps que no anavèm a la Bodega 1900 i ens hem tornat a trobar aquesta proposta informal de reinvenció d’un celler popular enfocat a un públic que no freqüenta ni cellers típics ni tavernes.
L’oferta de menjar, bastant més àmplia i més cuinada que al principi, és a base d’un repertori de platets per a picar i compartir. Ens va agradar especialment la petita “ensaladilla de bou de mar amb salsa romesco i alvocat”, els pebrots del piquillo que acompanyaven el “bocado de la reina” i les “zamburiñas amb tartín de pernil”, sobretot per la textura de les zamburiñas marinades, llàstima que el greix del pernil n’emmascarés el gust amb el seu toc ranci. Les altres propostes no van desentonar però tampoc van despuntar ni tampoc es va notar la mà d’un gran cuiner.
El tema de les begudes segueix sent el petit drama del grup, lligat sempre a Estrella Damm i sense donar visibilitat a vins millors.
La percepció general és que es tracta d’una proposta postissa que no ha sabut transmetre el punt d’autenticitat i d’improvisació que tenen aquest tipus de locals. Tot està ideat i manca l’esperit que aporta la clientela habitual.
A més, la posada en escena, que en un principi brillava, cada vegada s’assembla més a aquestes propostes impersonals de tapes que omplen el centre de Barcelona.
Tornar a veure les fotos de la Bodega 1900
Bodega 1900
Feia temps que no anavèm a la Bodega 1900 i ens hem tornat a trobar aquesta proposta informal de reinvenció d’un celler popular enfocat a un públic que no freqüenta ni cellers típics ni tavernes.
L’oferta de menjar, bastant més àmplia i més cuinada que al principi, és a base d’un repertori de platets per a picar i compartir. Ens va agradar especialment la petita “ensaladilla de bou de mar amb salsa romesco i alvocat”, els pebrots del piquillo que acompanyaven el “bocado de la reina” i les “zamburiñas amb tartín de pernil”, sobretot per la textura de les zamburiñas marinades, llàstima que el greix del pernil n’emmascarés el gust amb el seu toc ranci. Les altres propostes no van desentonar però tampoc van despuntar ni tampoc es va notar la mà d’un gran cuiner.
El tema de les begudes segueix sent el petit drama del grup, lligat sempre a Estrella Damm i sense donar visibilitat a vins millors.
La percepció general és que es tracta d’una proposta postissa que no ha sabut transmetre el punt d’autenticitat i d’improvisació que tenen aquest tipus de locals. Tot està ideat i manca l’esperit que aporta la clientela habitual.
A més, la posada en escena, que en un principi brillava, cada vegada s’assembla més a aquestes propostes impersonals de tapes que omplen el centre de Barcelona.
Veure més fotos de la Bodega 1900
Bodega 1900
Barcelona
Gordal and piparra oliva-S
Clams “de Carril”
Homemade meatballs with cuttlefish
Summer lemon pie with pineapple
Bodega 1900
Barcelona
Snow crab salad with dill
Bodega 1900
La necessitat de fer del vermut un acte social el més hedonista possible i convertir-lo en un moment més glamurós sembla ser la motivació d’aquest local. L’Albert Adrià no l’ha recuperat però segurament l’ha volgut posar en valor. Això sí, sembla que estiguis enmig d’un anunci publicitari!
BODEGA 1900
Barcelona, Spain