Feb 20, 2018
Arribant a Carcassona / Arriving at Carcassonne by SBA73
seen from United States
seen from Canada
seen from Belgium
seen from United States
seen from United Kingdom
seen from United States
seen from United States
seen from T1
seen from Canada
seen from United States
seen from Malaysia
seen from Yemen
seen from Brazil
seen from United States
seen from United States
seen from United States
seen from China
seen from United States
seen from United States
seen from United Kingdom
Arribant a Carcassona / Arriving at Carcassonne by SBA73
La ciutat de Carcassona, entre cèl e vinhas.
La Ciutat de Carcassona
La Ciutadella de Carcassona (Ciutat de Carcassona, en occità) és una fortalesa medieval situada a la ciutat homònima, a Occitània. La fortalesa és un símbol de la regió i una de les atraccions turístiques més visitades de França.
La història de la Ciutadella de Carcassona es remunta al període galorromà, quan els romans van establir un campament militar al lloc per protegir la regió de les invasions. Posteriorment, el campament va ser abandonat i l'emplaçament va romandre inutilitzat durant diversos segles.
Al segle XII, van construir la fortalesa els vescomtes de Carcassona, poderosos senyors feudals de la regió després de l'extinció del comtat els titulars del qual eren els sobirans de Barcelona, els primers comtes dels quals eren originaris d'aquest feu. Aquesta va ser concebuda com un baluard contra les forces invasores franceses durant la Croada Albigesa, una campanya militar llançada per l'Església Catòlica contra l'heretgia càtara, que s'havia instal·lat a la regió.
La fortalesa es va construir en dues parts: el castell interior, conegut com a Château Comtal, i les muralles exteriors que envoltaven la ciutat. El castell es va construir en primer lloc i estava destinat a ser la residència dels vescomtes. Després s'hi van afegir les muralles exteriors per protegir la ciutat i el castell.
La fortalesa va patir diversos setges. Un dels més famosos va tenir lloc el 1209, durant la Croada Albigesa, quan va ser assetjada durant diversos mesos, després dels quals va acabar caient en mans dels francesos.
La fortalesa es va reforçar encara més al segle XIII, durant el regnat del rei sant Lluís IX de França. El rei va ordenar la construcció de diverses torres i fortificacions addicionals per protegir la ciutat de possibles atacs.
No obstant això, després de la incorporació dels feus occitans semi-independents al Regne de França, la fortalesa va perdre la importància militar i va ser abandonada gradualment. Al segle XIX, estava molt deteriorada i corria el risc de ser demolida.
A la dècada de 1850, l'arquitecte francès Eugène Viollet-le-Duc va rebre l'encàrrec de tornar a la fortalesa el seu antic esplendor. Viollet-le-Duc va supervisar la restauració i va afegir diversos elements nous, com la teulada punxeguda de les torres, que no formaven part del disseny original.
La restauració va concloure a principis del segle XX i es va obrir al públic. Avui dia, la Ciutadella de Carcassona és una de les atraccions turístiques més visitades de França, atraient milions de visitants cada any. També ha estat reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, per la seva importància històrica i cultural.
La Cité, the fortress
The Citadel of Carcassonne (Ciutat de Carcassona in Occitan) is a medieval fortress located in the town of the same name in Occitania. The fortress is a symbol of the region and one of the most visited tourist attractions in France.
The history of the Citadel of Carcassonne dates back to the Gallo-Roman period, when the Romans established a military camp on the site to protect the region from invasion. The camp was subsequently abandoned and the site remained unused for several centuries.
In the 12th century, the fortress was built by the Viscounts of Carcassonne, powerful feudal lords of the region after the extinction of the county whose holders were the sovereigns of Barcelona, whose first counts originated from this fief. It was conceived as a bulwark against the invading French forces during the Albigensian Crusade, a military campaign launched by the Catholic Church against the Cathar heresy, which had settled in the region.
The fortress was built in two parts: the inner castle, known as the Château Comtal, and the outer ramparts surrounding the town. The castle was built first and was intended to be the residence of the viscounts. Later the outer ramparts were added to protect the town and the castle.
The fortress suffered several sieges. One of the most famous of these took place in 1209 during the Albigensian Crusade, when it was besieged for several months, after which it fell to the French.
The fortress was further reinforced in the 13th century, during the reign of the saintly King Louis IX of France. The king ordered the construction of several additional towers and fortifications to protect the town from attack.
However, after the incorporation of the semi-independent Occitan fiefs into the Kingdom of France, the fortress lost its military importance and was gradually abandoned. By the 19th century, it had fallen into disrepair and was in danger of being demolished.
In the 1850s, the French architect Eugène Viollet-le-Duc was commissioned to restore the fortress to its former splendour. Viollet-le-Duc supervised the restoration and added several new elements, such as the pointed roof of the towers, which were not part of the original design.
The restoration was completed in the early 20th century and it was opened to the public. Today, the Citadel of Carcassonne is one of the most visited tourist attractions in France, attracting millions of visitors each year. It has also been recognised as a UNESCO World Heritage Site for its historical and cultural importance.
Carcassonne
Carcassona 〰〰〰〰 vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània. La vila és la capital de l'Aude i és coneguda per la ciutat fortificada de Carcassona, d'arquitectura medieval i restaurada per Viollet-le-Duc al segle XIX i Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO . #carcassona #medieval #carcassonne #france #occitània #aude #occitanie #castle #europe #medievalcastle #languedocroussillon #iphonephotography #iphonephoto #ShotOniPhone #TW (at Carcassonne, France) https://www.instagram.com/p/B2n0zg3iqxV/?igshid=1qpmwbb6dp675
Domaine de La Matte Francia
Domaine de La Matte Francia
Domaine La Matte – Francia
Situado a 290 km de Barcelona se encuentra el municipio de Conques – Sur-Orbiel. Un sitio que esta rodeado de viñedos y a escasos 15 minutos de la Cite de Carcassonne.
Entre estos mismos viñedos podemos encontrar un lugar maravilloso, tranquilo y relajante con 100 Hectáreas de terreno, su nombre es Domaine de La Matte.
Son 2 casas ruralesque cuentan con comodidades y…
View On WordPress
tolosa, carcassona, castras, albi, tolosa
bien ceo empobinamos viaxe destín carcassona, la ciutat de carcassona d'esta tierra en continua tensión énte tres reinos, ducaos y condaos soberanos, na que la ilesia católica de roma teoloxizó que'l fueu decidiría énte la xente bono y la xente malo. carcassona representa munches cuestiones, la so relevancia hestórica sobrepasa les dos muralles de la ciutat, y énte elles dalgunes que nesti llau de los pirineos s'oculta como ye la relevancia y influencia de la corona d'aragón en tou'l territoriu de llingua ocitana, el país d'oc.
en carcasona decidióse'l futuru del oeste mediterraneu, en carcasona se frenó la espansión continental de la corona d'aragón y con ello frustóse la creación d'una realidá estatal que sirviría de contrapesu a les corones francesa y castellana. la hestoria nel estáu español escaez estes, y munches otres cuestiones, faise centrípeta alredor de la corona castiella y lo mesmo que los 700 años d'al-andalus la corona d'aragón, como l'asturiana o la de nafarroa, pasa a ser un simple apéndiz tendente a la unidá de la península ibérica. la realidá ye otra y lo mesmo que francia se consolidó mediante conquistes el reinu d'españa fizo esáctamente lo mesmo, anque depués se niegue baxo un discursu imperialista de corte constitucional.
retornando a la ciutat de carcassona, anguaño'l castiellu-ciudá ye una especie de parque temáticu, mercáu medieval, tiendas de souvenirs, camisetes, chapes, imanes, pines, espades, pistoles, escopetes, restauranes, museos de la tortura... lo que pel norte peninsular conocemos como una santillana del mar. sicasí la visita a esti sitiu históricu ye inescusable y a pesar del ruidu entovía resuenen los ecos de les batalles medievales.
saldríemos yá tarde de carcassona poniendo camín de castras ciudá de nacencia de joan jaurés, sindicalista y políticu socialista asesináu al enfrentase a la primer guerra mundial, el partíu socialista francés taba a favor y mesmo jaurés como otros militantes entamaben la construcción d'otru proyectu acorde col marxismu revolucionariu. jaurés ye tamién el fundador de l'humanité nos sos entamos venceyáu al psf y anguaño al pcf. la plaza mayor de castras lleva'l nome precisamente de joan jaurés. castras amás ye una ciudá perguapa, armoniosa y na que los horarios de la comida franceses se cumplen dafechu, atravesada pol rio agoût llamen l'atención los portones embarcaderos de les cases de la ribera. tamién el muséu de la ciudá denomáu goya que cuenta con obres del propiu goya o picasso asina como unos imponentes xardinos recreación de los del palaciu real de versalles. xusto al llau ta'l tetaru de la comedia, edificiu austeru pero de gran porte.
y de castras a albí, otra ciudá famosa y d'importancia histórica que daría nome a unes cruzaes que baxo un mantu relixosu tapecíen el políticu d'evitar la espansión de la corona d'aragón pel territoriu de langue d'oc o ocitania. asina la ilesia católica romana afitaba'l so poder y política d'atemorización sobre la población y sobre la nobleza mediante la pena d'excomunión que significaba dafechu la desposesión de cualesquier territoriu y la espulsión del xardín de la vida eterna y demás cuestiones vinculaes a los asuntos mundanos y espirituales.
albí tien una imponente catedral, productu non de la casualidá si non de la conquista, representativa del poder de la ilesia, de la dominación eclesiástica, enllena de frescos representando visiones del cielu católicu, del infiernu o gárgoles fantástiques feches cola sola intención d'atemorizar. sicasí el conxuntu, amás de lo didáutico, ye más qu'aprovechable. una pena nun poder ver bona parte de los frescos por mor de la cellebración de la misa (datu: los franceses católicos al rezar el pa nuesu llevanten los brazos n'aspa como esperando la llegada del espíritu santu)
vuelta pela ciudá d'albí onde naciera toulouse lautrec, edificios de lladrieyu colos pontones a la vista y la clásica estructura de ciudá medieval que contrasta col bulevar que da la bienllegada a la ciudá que parez valga como frontera ente dos mundos, posiblemente diferenciaos físicamente cola llegada de la industrialización.
yá tarde na nueche pondríemos camín de tolosa, una nueche mala como poques, lluna nueva, tormentes, cayendo agua ensin parar.