«Quan Perseu tallà el cap espantós de la terrible Medusa, una de les Gòrgones, de la seva sang nasqué un cavall alat, Pègas, que tot seguit alçà el vol.
A Perseu se’l pot considerar un cavaller Sant Jordi precristià, que aconsegueix vèncer el drac. La figura de la Medusa representa la força dels instints i els impulsos més baixos de l’ésser humà, que han de ser superats i transformats per tal de poder desenvolupar facultats més elevades. I arran d’aquesta transformació és gestat Pègas, és a dir, l’art, la capacitat de donar forma a les coses amb creativitat.
Així, trobem altre cop l’arquetip català: la purificació del cos emocional. Només així ens podem explicar el sorgiment de tantes creacions artístiques extraordinàries en l’arquitectura, l’escultura, la pintura mural i les miniatures, realitzades durant l’època romànica entre els segles XI i XIII. […] Són testimonis d’una vinculació aparentment irreconciliable, una coincidentia oppositorum, una unificació de contraris, [… que] plasma l’arquetip primigeni de Catalunya, la capacitat d’integració, de viure amb les contradiccions.»
~Diether Rudloff, 'Catalunya romànica', p. 84~