Les consteŀlacions d'Orió, Taure, i les Plèiades juxtaposades a una de les pintures rupestres de la Sala dels Toros de Las Caus, Llemosí, Occitània. Datat d'uns 17.000 anys enrere. [font 1] [font 2]
seen from Bahrain
seen from Brazil
seen from Mexico
seen from United States
seen from Brazil

seen from United States
seen from United States

seen from Canada
seen from Germany

seen from United States
seen from United States
seen from United States
seen from United States
seen from Türkiye
seen from Canada
seen from United States
seen from Russia
seen from Belarus
seen from South Korea
seen from United Kingdom
Les consteŀlacions d'Orió, Taure, i les Plèiades juxtaposades a una de les pintures rupestres de la Sala dels Toros de Las Caus, Llemosí, Occitània. Datat d'uns 17.000 anys enrere. [font 1] [font 2]
Coneix-te a tu mateix.
La Biblioteca Oblidada, per Aasim Baig. [font]
«Quan Perseu tallà el cap espantós de la terrible Medusa, una de les Gòrgones, de la seva sang nasqué un cavall alat, Pègas, que tot seguit alçà el vol.
A Perseu se’l pot considerar un cavaller Sant Jordi precristià, que aconsegueix vèncer el drac. La figura de la Medusa representa la força dels instints i els impulsos més baixos de l’ésser humà, que han de ser superats i transformats per tal de poder desenvolupar facultats més elevades. I arran d’aquesta transformació és gestat Pègas, és a dir, l’art, la capacitat de donar forma a les coses amb creativitat.
Així, trobem altre cop l’arquetip català: la purificació del cos emocional. Només així ens podem explicar el sorgiment de tantes creacions artístiques extraordinàries en l’arquitectura, l’escultura, la pintura mural i les miniatures, realitzades durant l’època romànica entre els segles XI i XIII. […] Són testimonis d’una vinculació aparentment irreconciliable, una coincidentia oppositorum, una unificació de contraris, [… que] plasma l’arquetip primigeni de Catalunya, la capacitat d’integració, de viure amb les contradiccions.»
~Diether Rudloff, 'Catalunya romànica', p. 84~
Els Tuatha Dé Danann són els representants més elevats d'un dels dos principis que regeixen el món. El més antic d'aquests és negatiu (mort, nit, ignorància, maldat); el segon, que deriva del primer, és positiu (vida, dia, coneixement, bondat). En els Tuatha Dé Danann veiem l'expressió més brillant del segon principi; i d'ells en sorgeix la saviesa dels druides i la ciència dels file, els poetes.
N'Odin, el déu de la saviesa i el coneixement, del guariment i la mort, de la guerra i la victòria, de la poesia i la fetilleria.
Alguns mots de Julius Evola sobre el Greal a El misteri del Greal.
El llop solitari no va pas mai sol.