#coneixement

[negreabsolut]

Les consteŀlacions d'Orió, Taure, i les Plèiades juxtaposades a una de les pintures rupestres de la Sala dels Toros de Las Caus, Llemosí, Occitània. Datat d'uns 17.000 anys enrere. [font 1] [font 2]

[negreabsolut]

Coneix-te a tu mateix.

[negreabsolut]

La Biblioteca Oblidada, per Aasim Baig. [font]

[negreabsolut]

«Quan Perseu tallà el cap espantós de la terrible Medusa, una de les Gòrgones, de la seva sang nasqué un cavall alat, Pègas, que tot seguit alçà el vol.

A Perseu se’l pot considerar un cavaller Sant Jordi precristià, que aconsegueix vèncer el drac. La figura de la Medusa representa la força dels instints i els impulsos més baixos de l’ésser humà, que han de ser superats i transformats per tal de poder desenvolupar facultats més elevades. I arran d’aquesta transformació és gestat Pègas, és a dir, l’art, la capacitat de donar forma a les coses amb creativitat.

Així, trobem altre cop l’arquetip català: la purificació del cos emocional. Només així ens podem explicar el sorgiment de tantes creacions artístiques extraordinàries en l’arquitectura, l’escultura, la pintura mural i les miniatures, realitzades durant l’època romànica entre els segles XI i XIII. […] Són testimonis d’una vinculació aparentment irreconciliable, una coincidentia oppositorum, una unificació de contraris, [… que] plasma l’arquetip primigeni de Catalunya, la capacitat d’integració, de viure amb les contradiccions.»

~Diether Rudloff, 'Catalunya romànica', p. 84~

[negreabsolut]

Els Tuatha Dé Danann són els representants més elevats d'un dels dos principis que regeixen el món. El més antic d'aquests és negatiu (mort, nit, ignorància, maldat); el segon, que deriva del primer, és positiu (vida, dia, coneixement, bondat). En els Tuatha Dé Danann veiem l'expressió més brillant del segon principi; i d'ells en sorgeix la saviesa dels druides i la ciència dels file, els poetes.

[negreabsolut]

N'Odin, el déu de la saviesa i el coneixement, del guariment i la mort, de la guerra i la victòria, de la poesia i la fetilleria.

[negreabsolut]

Alguns mots de Julius Evola sobre el Greal a El misteri del Greal.

[negreabsolut]

«perquè la poesia és arrelada en l’amor, i l’amor ho és en el desig, i el desig, al seu torn, en l’esperança d’una existència contínua. Malgrat això, per a pensar amb total claredat en un sentit poètic cal que, abans que res, un s’alliberi de bona part de la seva càrrega inteŀlectual, incloent-hi tots els prejudicis doctrinals i dogmàtics. […] El poeta ha d’assolir l’independència social i espiritual al preu que sigui, pensar de manera tant mítica com racional, i no sorprendre’s mai per les estranyes bèsties azoològiques que van cap al cercle, car són arribades per a ser qüestionades, no pas per a alarmar ningú.»

~Robert Graves, a La Dea blanca~