Els records recuperats amb els ulls tancats són només com dibuixos a llapis de traçada lenta. El contrari són visions ràpides com a simples cops de llum sense consistència, enlluernen però no perduren. Així ho reconstruïm. Podem pensar que vàrem viure un fet, una abraçada, una doblement freda albada devora un ésser estimat, un sentiment confús, la vida de la mare, els ulls d’un fill, però tot això ho esbossem damunt un paper imaginari. Els records gairebé mai els representem exactament com varen succeir, ni que sigui perquè quan els rememorem no som exactament les mateixes persones que visqueren aquells fets. El pas dels dies transmuta la nostra percepció del voltant. El traçat dels anys ens modela com figures de fang, com els personatges d’una novel·la transitant l’arc dramàtic. Vivim i deixem de ser una mica cada dia. Morim i, potser també, comencem a ser mentre ens acostem al final. Els comiats perden els colors: encara que acabin bé, no deixen de ser el desenllaç d’un trajecte. Els records són dibuixos imperfectes, no importa que siguin grisos o plens de llum. #llegiresunsentiment #escriure #narrativa #relats #dolldetinta #temos #records #vida #escenes #escriptor #escritoresdeinstagram #writersofinstagram #writing #ecrivains #llibres #lliures (at Sarrià-Sant Gervasi) https://www.instagram.com/p/By8Mlz5IX89/?igshid=whp0aye9xqy0














