A primer cop d'ull: Cotxes
Cotxes és una revista mensual de cotxes en català, que podeu trobar a molts quioscos del país i a altres punts de venda. Concretament el núm. 19 de la revista, de setembre de 2011, que tinc entre les mans, el vaig comprar a una benzinera de Terrassa. L'amable caixera va haver de demanar-me la revista per saber-ne el preu (2 euros). Un indici de poca demanda? Potser no, la vaig triar entre 6 o 7 revistes del mateix gènere, i entre una quarantena de revistes de diversos sectors. Després d'una ràpida ullada, només l'acompanyaven en català a l'expositor Sàpiens, Descobrir Catalunya i Cuina.
Cotxes va néixer al març de 2010 i a la portada ja llueix el Premi APPEC a la Millor nova revista en català. A primer cop d'ull sembla una revista de cotxes com qualsevulla altra. No sé si n'heu comprada o fullejada mai cap. Molt color, reportatges de proves de cotxes a punt d'aparèixer al mercat i comparativa dels existents, esport del motor i la imprescindible taula de preus de cotxes nous, marca per marca i model per model.
Pertany al grup Alesport, un grup liderat per Jaume Alguersuari (pare del pilot de F-1), que porta anys i panys emprenent des de Catalunya activitats relacionades amb l'afició al motor (publicacions, esdeveniments, fires,...) Per fer-vos una idea, la revista Cotxes, és una de les 15 revistes que edita aquest grup, gairebé totes del gènere del motor. Ho sé a partir de la pàgina 4 (taula de redacció), on comprovo qui n'és el Director (Joan Dalmau), la resta de l'staff de la revista, i l'staff del grup empresarial a qual pertany. Hi consta un petitet logo del Departament de Cultura com a col·laborador. No he trobat al DOGC el quantum d'aquesta col·laboració.
Després de fer-ne una ràpida lectura sembla una publicació normal del sector. Amb un punt de normalitat que la fa, de fet, especial pels temps que corren: en diverses seccions te n'adones que està enfocada al lector català: a l'editorial, al reportatge sobre els ràdars de les nostres carreteres, sobre els paisatges per visitar, sobre les presentacions a les nostres ciutats,.. Pel que fa a la llengua, sense que hagi llegit fil per randa el 100% de text que omple les seves 132 pàgines (!!), haig de dir que l' emprada en els reportatges no és un calc del castellà, i diria que no m'erraria molt si crec que s'hi té una especial cura del llenguatge (el director Joan Dalmau signa bona part dels reportatges).
Hi ha una pàgina de proposta de subscripcions on ofereixen un atractiu 20% de descompte sobre el preu de quiosc, però el que més m'ha xocat és que prioritàriament hi apareix l'oferta de subscripció més regal, però a l'inrevés. Consisteix en la venda de gadgets de preu força superior a la subscripció (una càmera d'acció o unes ulleres especials) i s'hi afegeix de regal la revista. Potser seguiria la idea d'ofertes d'Ipad més subscripció digital que han fet alguns diaris.
I parlant de digital: el web de la revista Cotxes (que afegeix un .cat al logo que no hi és al paper) ofereix un tast de la revista. Podeu llegir-hi editorials, proves de cotxes i novetats, i la possibilitat d'aconseguir revistes passades. Hi ha un cercador, però un accés al sumari de cada revista potser milloraria l'oferta de cerca.
A banda de les seccions imprescindibles, recomanaria especialment una secció anomenada Batalletes (entrevista a pioners del motor a Catalunya), i el tractament de la informació sobre vehicles ecològics. Visualment podreu reconèixer molt bé les diverses seccions pel diferent color dels titulars, ja des del sumari, la qual cosa agilita la cerca d'una lectura directa.
La publicitat (sé que alguns estaran esperant especialment aquesta info...) és força abundant, diversa i el que és més valorable, gens institucional: marques de cotxes, models, concessionaris de venda, accessoris, assegurances, esdeveniments i fires. Se suposa que el fet de pertànyer a un grup fort sobre el gènere ha d'afavorir-ne la captació. Cal destacar també alguna publicitat de caràcter molt local en petit format. No s'audita a l'OJD, mentre que al Baròmetre de la Fundacc a la 3a. Onada del 2011 publicada al juliol, apareix amb un modest 0,2 % dels lectors entrevistats (el mateix resultat que el Playboy, per fer-vos una idea).
Conclusió: sense dubte, si m'apassionessin els cotxes la compraria periòdicament, o si n'hagués de comprar un, la compraria ocasionalment. Em subscriuria si tingués un local o consulta obert a un públic amant del motor.
Els components dels Amics dels Mèdia no ens fem conèixer als quioscos on comprem el material ni als llocs on el consumim.
