[Actitud distreta. El Dret a Decidir pot fer perdre les batalles guanyades]
[Sobre l'Avortament i els Retrocessos Socials]
A Catalunya, ara mateix, les pàgines de diaris, ràdios, webs, sobretaules de: copa, cafè i puro, i d'altres mitjans/situacions que poden fer "canviar consciències i construir o manipular opinió popular" giren entorn a la Qüestió Dret a Decidir, i els seus milers de matisos subsegüents.
És tema central, i mereix ser-ho, doncs és el futur de tot un poble el que hi està en joc. I què hi ha que ens preocupi més que el futur de casa nostra, oi? És evident, i encertat, que la Qüestió Dret a Decidir hagi de ser la primera plana del nostre diari personal, però és equivocat -en alguns casos malintencionat i cortinafumejant- mantenir-la com a l'únic debat de tertúlia.
Mentre la consulta no arribi, -si és que mai es celebra- el món segueix girant al nostre voltant, la societat segueix patint canvis, evolucionant i retrocedint, en funció de la seva pròpia "consciència ciutadana" i del marc político-jurídic que el Gallardón de torn, reguli en aquell moment concret.
Emprendre una nova Gran Empresa, un nou projecte, no ha de fer que perdem de vista aquelles empreses que ja havíem aconseguit posar en funcionament -i que ens estaven donant uns resultats adequadament bons-. Una empresa mai es manté en funcionament sola, fins i tot la més subcontractada i externa d'elles, requereix d'almenys una visita anual de la delegació de direcció, que comprovi que tot rutlla adequadament, i que verifiqui si hi ha peces que han deixat de ser útils.
Un exemple d'empresa que ha contribuït en el creixement progressista de la "consciència popular", que tenim com a societat, és el Dret a l'Avortament. A Catalunya però, -segons opinió personal d'aquest redactor- no s'està duent a terme l'adequat manteniment d'aquesta, que sense dubte, ens va fer millorar tant com a societat en el Post-Franquisme. La lluita contra els Retrocessos Socials s'ha afeblit a Catalunya, amb la seva desaparició com a tema de conversa en: les sobretaules, els diaris i els blogs.
Obrir nous fronts, interessar-se per nous mercats, és sempre una bona decisió. A fi de comptes, en aquest món globalitzat, tant i tant competitiu, qui no es reinventa mor. Però, de la mateixa manera que s'inicien nous projectes, per mai deixar de progressar, cal mantenir aquells que van donar la solidesa a la piràmide, aquells que ens fan ser una societat progressista i millor.
No perdem de vista el món, ja que si L'ENDEMÀ arriba -que de fet, per no tenir, no tenim ni garantia que aquest arribarà- de fàcil no en tindrà ni mica, els problemes canviaran de màscara, però seguirà essent necessària una lluita acurada i conscienciosa. Caldrà estar a l'alçada de les circumstàncies, per fer d'aquest ENDEMÀ un lloc millor, i no esperar que aquest ENDEMÀ ens rebi pintat de colors malva i rosat.
-------------------------------------------------------------------------------------------
"Al progrés i al meu món ideal, ..."
P. Na. As.