El Liceu ha estat històricament allunyat i gassiu amb Handel, tot i que darrerament s’han fet aproximacions reeixides que intenten restablir una normalitat encara allunyada d’altres cases operístiques. En aquesta temporada tenim dos títols del compositor, la Rodelinda escenificada que avui protagonitza l’apunt i el proper mes de juny una Agripina en versió concert que promet grans alegries.
Rodelinda és un dels títols cabdals del compositor si bé jo la trobo bastant per sota de Giulio Cesare, per a mi el seu cim operístic al costat d’Alcina, Ariodante i Rinaldo. Certament les àries són boniques però cap d’elles té aquella excepcionalitat que la distingeix de la resta. Música preciosa que necessita un equip en la direcció de prestigi, i no hi ha dubte que aquí la proposta és guanyadora perquè tant la part musical com l’escènica han vorejat la sorprenent i difícil excel·lència, i un equip vocal de primera i aquí he trobat mancances.
Comencem per la sorprenent i preciosa direcció musical del mestre Josep Pons, que pocs apostaven que ens oferís un Handel tan cuidat, bell, càlid i preciosista, amb un rigor sonor admirable, un equilibri orquestral de primera i una resposta de l’orquestra del teatre amb convidats, d’una qualitat, transparència i color poc habitual, amb dinàmiques i intensitats rigoroses. D’haver pogut comptar amb instruments originals, el resultat hagués estat extraordinari. Per a mi i sense cap mena de dubte, el mestre Josep Pons i l‘Orquestra del teatre van ser el millor de la nit.
Molt s’ha parlat del bon equip vocal d’aquesta Rodelinda i jo discrepo perquè l’equipo em va semblar desequilibrat, ja que al costat de dos cantants excel·lents com la guspirejant Lisette Oropesa i l’expert i virtuós Bejun Mehta, hi ha un equip més aviat mediocre o inadequat per aquest repertori que fan que molts moments de les llargues tongades d’àries i recitatius de la primera i segona part, fossin francament tediosos o millorables en l’aspecte vocal.
Oropesa és una delícia. La veu és pura, neta, àgil, guspirejant i jovial, enamora el so i el tractament que en fa, amb tècnica, un bon registre i domini del so i també amb una agraïda varietat expressiva. Alguna nota fixada que s’hagués pogut estalviar no embruta una interpretació magnífica. Sense dubte una de les veus que han esclatat darrerament i que està predestinada a enamorar al públic.
Mehta que tan va embogir als liceistes amb aquell recordat Tamerlano en versió de concert, ha tornat a triomfar, si bé jo diria que menys ja que l’instrument i la tècnica sent magnífics, no estan en la mateixa plenitud d’aleshores. El cantant és sensible i musical, domina l’estil a plaer i coneix prou bé els trucs per enlluernar i extasiar al públic. Ja des de la seva fantàstica entrada amb el catàrtic “Dove sei, amato bene?” fins l’explosiu i brillant final amb “Vivi, tiranno” Mehta es va guanyar al públic. No sent el protagonista i no cantant tant com altres, s’emporta el triomf perquè Handel va ser molt agraït amb el rol de Bertarido i perquè cal dir-ho ell és un virtuós.
Però s’han acabat les alegries i la resta em va semblar poc adequats, començant per el Grimoaldo de Joel Prieto, un cantant jove bàsicament centrat en Mozart tot i que ha fet incursions al Fenton verdià, però que amb les coloratures i l’arc del registre vocal que l’imposa Händel no va ser capaç de demostrar gaire cosa més enllà d’unes severes dificultats per superar el cant d’agilitat que se li resisteix amb tossuderia. Jo tenia al cap a Davislim.
Sasha Cook va cantar el rol d’Eduige, la germana de Bertarido. Hauria de ser una mezzo o millor encara una contralt, però res de res, limitada per baix i sense gaire que oferir en el registre que li és més còmode. Cap rellevància vocal.
També limitat el Unulfo de Gerald Thomson, i dic jo, no tenim contratenors del país per fer aquest rol? Jo en conec un que hauria d’haver debutat al Liceu ja. Aquesta era l’ocasió.
Finalment cal esmentar el nyap vocal de Gianluca Margheri (Garibaldo), un cantant que ja havia vist i patit a Pesaro, i que si no ensenya pectorals (allà lluïa molt en banyador), ja que els té espectaculars, ningú el recordarà cantant o potser si, però no com ell i nosaltres voldríem. També tenim cantants aquí que haguessin fet més justicia al rol
Guth s’inventa el rol del fill de Rodelinda i Bertarido, Flavio, interpretat per l’actor Fabián Augusto Gómez, que esdevé protagonista omnipresent sobre l’escenari, ja que tot gira al voltant del seu fantasiós cervellet. L’actor ho fa realment bé.
La producció de Claus Guth, segueix tot l’ADN del director alemany: cases giratòries, escalinates, cambres emblanquinades i personatges psicològicament rics atrapats en uns interiors no només físics, carn de psicoanalista tots ells, sense cap mena de dubte.
És una proposta estèticament bellíssima que explica bastant bé una part de la trama i que la que s’inventa funciona fins que em va deixar d’interessar, segurament perquè més de tres hores d’un argument teatral que no té en prou feines acció dramàtica original, és difícil de farcir, però no hi ha cap mena de dubte que Guth crea un món visual i dramàtic ben construït i que en cap moment s’acaba tenint la sensació de traïció i molt menys provocació. És una coproducció amb el Teatro Real on es va presentar la temporada passada, l’Opéra de Lyon i l’Opera de Frankfurt. Dóna prestigi al Liceu, és clar, però dubto que la tornem a veure programada, amb la qual cosa coproduir un títol per a una única vegada sembla que sigui un prestigi efímer.
Ala amants de la música de Handel no em cal animar-los, ara bé a la resta, si no sou especialment al·lèrgics al barroc és una bona proposta, però n’esperava més i ja he dit les raons.
Georg Friedrich Händel
RODELINDA
òpera en 3 actes llibret de Nicola Francesco Haym
Rodelinda Lisette Oropesa
Bertarido Bejun Mehta
Flavio Fabián Augusto Gómez
Grimoaldo Joel Prieto
Eduige Sasha Cooke
Unulfo Gerald Thompson
Garibaldo Gianluca Margheri
Orquestra del Gran Teatre del Liceu
Direcció musical: Josep Pons
Direcció d’escena: Claus Guth
Escenografia i vestuari: Christian Schmidt
Disseny de llums: Joachim Klein
Vídeo creació: Andi A. Müller
Coireografia: Ramses Sigl
Dramatúrgia: Konrad Kuhn
Gran Teatre del Liceu 8 de març de 2019
LICEU 2018/19: RODELINDA (OROPESA-MEHTA-PRIETO-COOKE-THOMSON-MARGHERI;GUTH-PONS) El Liceu ha estat històricament allunyat i gassiu amb Handel, tot i que darrerament s'han fet aproximacions reeixides que intenten restablir una normalitat encara allunyada d'altres cases operístiques. 1,028 more words
