#sensacions

[nonenglishsongs]

[goldennaia]

El sentit del lloc, paisatge i efectes atmosfèrics

Sensacions que em provoquen:

…la mar: em fa sentir relaxada, em transmet molta tranquil·litat com si volgués estar tot el dia seguda davant seva llegint un llibre. També és la meva olor preferida, la seva brisa. La brillantor del seu color blau com un diamant. Em recorda molt a l'estiu, la platja.

…el bosc: em produeix calma però a la vegada una mica de por. M’agrada caminar pel bosc, respirar el seu aire pur, la naturalesa, arbres, plantes i fins i tot animals. Però no m’agrada anar-hi sola em transmet males vibres. 

…el foc: em provoca calidesa i llum. Quan tinc fred i m’apropo a alguna xemeneia em transmet ben estar encara que també perill ja que com el toquis et cremes. 

…el cel: em transmet pau, lluminositat i imaginació. El cel em fa pensar. M’agrada molt el seu color blavenc i els seus núvols amb diferents formes em causen creativitat i energia. 

…la pluja: em causa angoixa, no m'agrada la sensació que em provoca em fa sentir com bloquejada. Quan plou i t'has de quedar a casa, tota avorrida. El que si m'agrada d'ella és la seva olor, la terra mullada…

…la neu:  també em transmet molta pau i relaxació. Em provoca sensació de fred al cos.  M’encanta el seu color blanc i esquiar per sobre d’ella a l’hivern. 

[aridayluz]

Siento el aroma de pan recién horneado, y me entran unas ganas de darle un mordisco, de probarlo... 😋😋

[didacalvarez-blog]

Llista de les 50 millors bodegues de vi del món 2020. #wine #magradaelvi #vinegre #sensacions (en Salt) https://www.instagram.com/p/B-qy3OCqU0zjV_DkCcmmL436dKfDyOr0Jnt4ow0/?igshid=rzdzizfxowko

[glopspalau]

L’esperit del #whisky en els #cocktails de #glopspalau amb #johnniewalker #goldreserve #cocteleriacreativa #cocteleriadeautor #sensacions #aroma #laseudurgell #andorra (en Glops Palau)

[denisarges]

Água sabor pêssego 🍑 #Nara #japan #trip #sensacions (em Uji Station)

[letitflui]

Coincidències

“Quina sort que vam coincidir! T'imagines si no ens haguessim conegut?”

Recordo haver-la dit a diverses persones, aquesta frase.

Ai, la coincidència, aquella trapella que juga amb les cordes de variables insospitades creant conjurs atzarosos. T'imagines com hauria sigut tot, si no hagués sigut? O si hagués sigut diferent?

I per què ens va ajuntar, aquesta coincidència, a tu i a mi? Per què vam decidir acceptar el seu capritxós joc i conèixer-nos, establir conversa, vincle, relació?

I per què quan coincidim ens ajuntem i quan no coincidim ens separem? És això? Es basa tot en si coincidim? Si coincidim en què, de fet?

Circumstàncies, moments, activitats, actes, estats, necessitats, gustos, atraccions… Durant un temps coincidim. I llavors, sense avisar gaire, com si volgués passar desapercebut, arriba un moment i, vestit amb gavardina veix i barret de feltre negre, ens arrebata aquestes coincidències. I ja no coincidim, i com si fos una reacció orgànica, una conseqüència llògica però inoportuna, deixem de compartir, deixem de relacionar-nos, deixem de ser en comú.

- Puf -

I a vegades, enfadat amb la coincidència, ploro per les relacions que es van anar apagant per deixar de coincidir, tot i ser boniques, suaus, tot i omplir-me d'aprenentatges i sensacions especiades, i complicitats i connexions. I si no haguessim deixat de coincidir, allà, en aquell moment, en aquell lloc, en aquella circumstància cuidadosament planificada per l'atzar, o el destí, o qui sigui que prepara aquests menús de coincidències cruixents i cremoses? I si haguessim buscat la recepta per a continuar compartint bocins d'existència tot i no coincidir? Es pot fer, això?

I si, tot i no coincidir, virem lleugerament els nostres rumbs per a tornar a coincidir? O si simplement fem salts esporàdics de coincidència efímera? I si coincidim sense coincidir? Es pot fer això?

Ho provem?

[letitflui]

Hi ha moments

Hi ha moments en que saltaria, i cridaria molt, molt fort, per a que tot jo bibrés com una corda de guitarra quan es vol expressar. Que cridaria per a treure fora tota l'energia que se'm remou dins, en un remolí rebregat de retalls i rampells que es reprodueixen sense regles ni regularitats. Que cridaria per a crear una cascada sonora, una simfonia d'harmonies estridentment atractives, un torrent d'abstraccions lliures que s'expandeixen. I viatjaria, viatjaria molt lluny, fins al cel, fins l'infinit, i em fondria en un tot amb el tot. Que correria, correria molt ràpid, més ràpid que l'espai i el temps. Correria fins a trascendir la definició, la materialitat de la matèria, fins a deixar de sentir el món i els meus móns i només sentir la força del vent, que m'acompanya en un ball de confrontacions complementàries. Que saltaria, un altre cop, al buit, que m'atrau, em xucla. Que saltaria per explosionar en una traca final d'indefinicions vives i bibrants. Hi ha moments en que sento la vida.