Setmana de Pràctica i Reflexió Educatives
Durant aquesta setmana en comptes de fer classe, hem realitzat un seguit d’activitats entorn el fenomen dels refugiats de Síria, alhora relacionades amb el grau d’Educació Infantil que estem cursant.
A continuació us presento una feina de Seminari, que consistia en fer una presentació de Prezi sobre la setmana PRE, i un diari de reflexió sobre aquesta:
La setmana de pràctica i reflexió educativa m'ha servit per poder prendre més consciència del món en què vivim, tenint en compte les injustícies i desigualtats que el caracteritzen. Trobo que ha estat molt interessant i encertat realitzar activitats en relació a la temàtica actual dels refugiats. Seguidament, faré una breu descripció de les activitats de les que he pogut gaudir durant aquesta setmana especial, relatant-ne el dia a dia.
Per començar la setmana amb bon peu vàrem entrar a dos quarts de nou a l'Auditori. Allà vam assistir al col·loqui protagonitzat per dos periodistes que treballen en peu de guerra, en països amb conflictes bèl·lics. En Toni Muñoz i la Gemma Parellada ens han descrit les experiències viscudes en aquestes difícils situacions, per tant, ens han situat en un context de saber actuar superant les adversitats.
De tot allò que ens va explicar en Toni, crec que és rellevant la manera com va definir el concepte de refugiat, ja que gran part de la societat té una visió incorrecta sobre aquests. Amb això em refereixo a que va saber exposar una visió dels fets que estan succeint de manera molt encertada, des de la seva pròpia experiència, viscuda de primer mà.
Tant ell com la Gemma són periodistes que treballen en peu de guerra i que, per tant, poden narrar perfectament tots els esdeveniments en relació al tema dels refugiats.
Quant a l'explicació de la Gemma, destaco la duresa de les situacions en què s'ha arribat a trobar i el valor i la fortalesa que té com a persona, per a seguir endavant i seguir realitzant amb tantes ganes aquesta important tasca.
Finalment, m'agradaria considerar que va ésser un col·loqui molt interessant sobre un tema d'actualitat latent molt important.
Després de l'activitat del col·loqui ens van projectar la pel·lícula de La professora d'història. Aquest film em va semblar commovedor, i alhora vaig trobar que l'argument era molt encertat, així com la contextualització. La trama s'esdevé en un col·legi públic francès, on hi ha molta immigració i bastant conflictivitat. Però està ben trobada la manera en com gràcies a un tema proposat per la professora d'història, l'ambient comença a millorar, a partir de que es desperti l'interès dels alumnes cap al tema proposat. Aquest tema els fa reflexionar seriosament sobre com creien que era la vida d'un adolescent com ells en un camp de concentració, durant la Segona Guerra Mundial. Per tant, els desperta un sentiment empàtic, alhora que investiguen i treballen una etapa molt important de la història. El que em va emocionar molt de la pel·lícula és una escena on apareix un testimoni que va viure la Segona Guerra Mundial des d'un camp de concentració nazi i explica el que recorda d'aquella dura experiència.
El segon dia de la setmana PRE l'hauria d'haver passat fent pràctiques amb la meva padrina de 3r. de carrera. Justament dimarts 10 els nens de la classe dels Dracs de P-4 de l'Escola Mallorca van anar d'excursió a la muntanya, a conèixer a la castanyera. Jo hi hauria d'haver assistit, però per problemes de capacitat de l'autocar no va ser possible.
Dimecres al matí vaig agafar la línia blava de metro i vaig baixar a Hospital Clínic on havia quedat amb la Nathalie i la Laura, la nostra padrina de tercer. Vam passar un dia genial amb els nens de P-4, veient les activitats que feien, interaccionant amb ells, observant-los a l'hora del pati i ajudant-los en tot el que podíem. Em va agradar la importància que se li donava a cada nen dins el grup-classe, ja que cada cop que algú volia expressar alguna cosa, els altres l'escoltaven i el deixaven parlar.
Per a mi va ser una experiència molt gratificant i que em comença a endinsar en grau universitari que he escollit i estic cursant, tot mostrant-me una petita pinzellada de com serà el meu futur laboral. Dic una petita pinzellada perquè ha estat una vivència que només ha durat unes hores.
En resum, considero que ha estat l'activitat que més m'ha omplert de tota la setmana, tenint en compte que és al que em vull dedicar.
El penúltim dia d'aquesta setmana PRE va començat amb una activitat que a mi personalment ni em va agradar ni convençut. Aquesta es tractava d'assistir a una xerrada de Xavier Bosch, el Director General per a la Immigració. Vaig trobar que l'home en sabia molt però més aviat de xifres i estadístiques, més que del tema dels refugiats, o almenys això era el que demostrava. Considero que es va fer monòtona i avorrida, poc dinàmica.
Per contra, em va agradar molt la visita al CCCB anomenada World Press Photo 15. Aquesta exposició presentava unes de les millors fotografies capturades durant aquest any 2015. Vaig poder observar que les temàtiques de les fotografies eren molt diverses, però abundaven aquelles amb una crítica social i un rerefons humà darrera i són les que més em van marcar. Per tant, hi ha havia poques imatges que només s'haguessin exposat per la seva qualitat. La majoria de fotos reflectien injustícies socials, guerres, maltractaments, misèries, destrosses, etc. he de dir que vaig sortir del Centre de Cultura Contemporània amb l'estómac remogut i amb els sentiments a flor de pell.
El darrer dia d'aquesta setmana vàrem començant dividint-nos en grups, juntament amb els estudiants del grau d'educació primària. Cada grup va assistir a una xerrada sobre una escola diferent que hagués estat reconeguda per la seva implicació amb el tema de la immigració. Jo vaig assistir a la xerrada de l'Escola La Sínia de Vic, que em va semblar molt interessant i molt completa, però no em va agradar la mala dinamització del torn de preguntes realitzat per unes professores de Blanquerna, ja que se'l van fer seu i no ens van deixar preguntar res i jo em vaig quedar amb un dubte bastant important que és el següent: Com s'integren en societat els alumnes d'aquesta escola si gairebé tots són immigrants? és a dir que per molt que aprenguin la cultura, l'idioma i les tradicions d'aquí, no ho comparteixen amb nens de família catalana i per tant es segueixen trobant en una mena de bombolla.
Seguidament, vam fer grups, barrejant diversos seminaris i vam realitzar tres activitats seguint ordres diferents cada grup. El meu grup va començar per l'activitat de la biblioteca, que opino que va ser bastant pobra ja que només es tractava de fullejar llibres sobre multidiversitat que es trobaven damunt d'una taula. Després vam anar a l'aula d'expressió amb l'Oriol Ripoll, un jugador professional que ens va ensenyar l'origen d'alguns jocs i jocs d'arreu del món, activitat molt divertida i dinàmica. Tot seguit vam anar a l'Auditori amb l'Ester Bonal i ens va ensenyar cançons i danses d'altres països a través de les quals vam poder treballar la cooperació i la coordinació. En general, les activitats de divendres van ser molt artístiques i simpàtiques.