Aute, el privilegi i el bell sol interior
Diu sobre la cançó d’Aute De alguna manera tendré que olvidarte: “Quantes voltes hem passat i passarem per aquesta cançó abans d'arribar al final?”
I a mi se’m remouen com una mala cosa els budells:
Crec que és un privilegi, haver-te enamorat tantes vegades i haver dit, d'alguna manera t'hauré d'oblidar. Moltes persones passen per la vida amb una vegada només, en què han de dir eixa frase, altres la diuen, però feble, amb una veu lleugera i molt poc de temps, i moltes passen per la vida sense haver-hi passat per damunt de les lletres, ni per dins de les lletres, ni pel mig. És un privilegi, això. Hi ha insatisfacció més que desamor. Un amor romàntic, un amor pensat des del privilegi, de qui o de què? Una idea funesta i cruel la que ens assegura hi ha moltes històries d’amor i que només has d’estar oberta, open que deia Depardieu a la insatisfeta Binoche. Però que mentrestant, si us plau, amb la veu de Depardieu, acullga, trobe i alimente el seu bell sol interior.
