«E de les vanitats d’aquest món usa així com de la barca qui està per passage d’algun riu: que passa hom, despuis (pagat lo barquer) té cascú son camí e no torna a la barca sinó per necessitat de passar venint lo cas, e tantost lleixar l’ha. Usa, doncs, d’aquest món a ús necessari, e les superfluïtats rau de ton pensament, e no desigs les grans coses, les quals, encara que les haguesses, perdent-les, despuis, entristeixen lo cor.»
~Curial e Güelfa, llibre 3r, cap. 13~








