#veo7

[mozano]

Rajoy no entiende ni su propia letra

[panandscan]

De "Aquí no hay quien viva" a "La que se avecina"

El co-presentador de El programa de Ana Rosa Màxim Huerta, piolava per twitter la nit electoral del 20N aquest símil televisiu que reflectia la seua opinió sobre el resultat que donaven les urnes. De l'Espanya de l'atur de Zapatero ("Aquí no hay quien viva") es passava a un futur incert en el que no sabem ni les mesures del nou govern de Rajoy que pendrà possessió en les properes setmanes ("La que se avecina"). El que sí està clar en aquest moment és que la sana alternància democràtica ens farà perdre en pluralitat ideològica a la televisió.

Qualsevol partit polític, i més si està en el govern, té tendència al control dels mitjans per tal de lloar allò possitiu -que creu que convé ressaltar- i amagar allò negatiu -que li pot perjudicar-. I la televisió, que entra a la pràctica totalitat de les cases, encara acusa més aquest fet. 

Cap govern s'ha vist lliure de la temptació de controlar quant més mitjans millor. Si en l'era de Jose Maria Aznar el repartiment de les llicències de la Televisió Digital Terrestre (TDT) s'escorava cap a la dreta i acabaria provocant l'aparició de canals com Veo7, Intereconomia o els menys radicals 13tv i La 10, també l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero va fer el possible per a que PRISA poguera emetre un canal en obert -Cuatro-, alhora que donava a Mediapro la llicència per tal d'engegar laSexta. En aquest repartiment ideològic dels canals televisius no cal oblidar a les cadenes públiques.

A pesar de que TVE està actualment més despolititzada que mai, les crítiques de manipulació per part del PP estan a l'ordre del dia. Els mateixos que van crear al monstre Urdaci, condemnat per manipular i obligar a rectificar al ritme de C-C-O-O, tindran de nou a les seues mans el control de les cadenes públiques estatals. I no cal oblidar que professionals com Ana Pastor han estat ja amenaçats indirectament per nombrosos dirigents i militants populars de treure-li Los Desayunos de TVE per l'únic delit de ser la parella del director de laSexta, Antonio Garcia Ferreras. Si bé la periodista de l'espai matinal és beligerant amb els convidats del Partit Popular, als que apreta -periodísticament parlant- fins al límit, no es pot deixar de dir que és igual de dura quan té davant a qualsevol membre del PSOE.

D'ací a unes setmanes, amb TVE controlada pel PP -cal donar un vot de confiança al nou equip per tal d'esbrinar si el control esdevindrà manipulació-, amb la majoria de les autonòmiques públiques en mans dels conservadors, amb tot l'anomenat TDT Party escorat cap a la dreta, i amb les generalistes privades en mans de Berlusconi (TeleCinco i ara també Cuatro) i el Grup Planeta (Antena 3), els espectadors que vulguen informar-se amb una visió progressista es tindran que conformar amb laSexta. Al menys de moment, ja que el canal no passa per un bon moment econòmic i en més d'una ocasió s'ha dit que la seua aliança -o absorció, parlant clar- pel grup Antena 3 és més que probable.

De produir-se la venta del canal presidit per Emilio Aragón el panorama televisiu també es tintaria de blau i la totalitat de les cadenes de televisió serien "de dretes" o "molt de dretes" com ja ironitzen a El Intermedio de Wyoming.