El Hormiguero es queda a les portes de l'Emmy
Ja fa dècades que les entrevistes a la televisió deixaren de ser dues persones assegudes cara a cara on l'únic que fluien eren les paraules. Eixe format d'entrevista, que encara perdura a la ràdio amb èxit, no va suportar gaire temps el seu pas a la televisió. L'espectador demanava alguna cosa més i, molt aviat, als entrevistats se'ls fa començar a fer parlar, per exemple, mentre preparaven algún plat de cuina en la secció gastronòmica d'un maganize matinal o mentre se'ls feia passar vergonya fent les més variades proves, on planxar una camisa és tot un clàssic. El Hormiguero, però, dóna un pas més.
El programa de Pablo Motos, professional que amb aquest programa saltava de la ràdio matinal a la televisió d'acces prime-time, dona un pas més en la tendència d'interactuar amb el convidat. Si bé ja entrevistes com les de Buenafuente es basaven en l'humor que creava un ambient distés on tothom es trobava a gust, Motos no només utilitza l'humor sinó que també fa servir als entrevistats per a les més variades proves.
D'aquesta manera, unint aquestes xerrades amb trucs de màgia, proves científiques, curiositats, retalls de premsa i demés elements, es crea un programa original, de coses que s'havien vist per televisió, però no totes barrejades d'aquesta manera. Una innovació que l'ha portat fins a les portes d'aconseguir un prestigiòs Emmy -els Òscars de la televisió com se'ls sol qualificar- en la categoria de "millor format d'entreteniment sense guió".
El Hormiguero, que aquest curs televisiu ha saltat de Cuatro a Antena 3, és un programa blanc, titllat sovint d'infantil, però que no fa mal a ningú. Els convidats, que són sotmesos a mil i una proves, sempre declaren que s'ho passen genial i pràcticament tots repeteixen a la mínima oportunitat. Fins i tot estrelles internacional com Will Smith, David Guetta ó el polèmic Justinn Bieber han repetit. I, el que és essencial en la televisió, l'audiència també s'entreté quan engega la tele pel que el share és més que acceptable (10.8% de quota de pantalla i 2.243.000 espectadors aquest dilluns 21 de novembre de 2011).
Fins i tot amb trampes, com la decapitació en directe del cantant Dani Martin (de El Canto del Loco) on van fer passar per autèntic un truc de màgia, recuperaven l'esperit televisiu de creadors de la talla de Chicho Ibáñez Serrador, mestre entre els mestres. Un dia en el que només va faltar que, després d'una pausa de publicitat on més de la meitat de l'audiència es va quedar amb la sensació de que alguna cosa greu havia passat, Motos resolgués amb enginy davant l'audiència més jove i crèdula que això era part de la màgia del truc.
El reconeixement, que ja té per part de l'audiència espanyola, ha estat a punt d'arribar a ser internacional amb l'Emmy, que finalment ha anat a parar a The world's strictest parents de la BBC. Tampoc Operación Jaque ha estat la millor tv movie, premi al que optava aquesta minisèrie espanyola, pel que Antonio Mercero continua ostentant l'honor de ser el primer i únic espanyol que ha estat reconegut amb aquests oscars televisius. Aquella metàfora del franquisme encarnada per un José Luis López Vázquez, que es quedava tancat sense possibilitat alguna d'escapar d'una cabina de telèfons va estar guardonada l'any 1973 i la gesta encara no l'ha poguda repetir cap espanyol. El Hormiguero, però, ha estat a punt.
izzy806
baratheonpilled
discoholicmusic
snowghoul