Why Are You So Offended ?

[whyareyousooffended5]

Esclavitud en el segle XXI

Totes sóm conscients de que la prostitució existeix, i és cert que no deixa de ser un servei. I que moltes de les dones les quals exerceixen, ho fan lliurement i perquè elles ho volen. El problema, és que avui dia el tràfic de persones segueix vigent, i que la major part està destinat a la prostitució. Un tant per cent molt elevat de les dones les quals exerceixen la prostitució al nostre país, són esclaves sexuals. Estan obligades a fer-ho. Moltes d’aquestes dones, normalment provinents d’altres països i moltes vegades menors, venen a Espanya enganyades, pensant que arribaran i podran tenir un futur mes o menys digne, amb una feina mes o menys digne, però la realitat és una altre. S’acaben convertint en esclaves sexuals sense poder fer res per impedir-ho i passant a ser custodiades per màfies que es dediquen a explotar-les, perdent així tot tipus de llibertat com a persones que són.

Quan parlem d’esclavitud i comerç d’esclaus, el primer que ens ve a la ment son els africans provinents d’Europa que creuaven l’Atlàntic obligats a treballar a les plantacions d’Amèrica. Sembla que això és un fenomen que es va quedar en el passat. Tot i així, la realitat és una altre. Encara que la quantitat sigui molt menor que antigament, el número d’esclaus actualment és molt elevat.  La tracta i comerç de persones continua sent un negoci molt rentable per raons molt obvies: les víctimes treballen completament al marge de la llei, sense drets laborals ni sanitaris, sense horaris i sense rebre res a canvi.

L’objectiu d’aquest tipus d’organitzacions, com he mencionat anteriorment, és captar l’atenció de persones d’altres països a través de falses ofertes i mentint-les directament, perquè acabin estan sota la seva disposició. Un cop aconsegueixen això, el seu objectiu consta en minar la seva autoestima i augmentar el sentiment de culpa, vergonya i sobretot, por mitjançant amenaces a elles directament o a membres de la seva família. De manera que la possibilitat d’escapar o denunciar la situació en la que viuen sigui vista com utòpica o inclús es neguin a fer-ho quan alguna organització que vetlla per aquests tipus d’amenaces els ofereixen la seva ajuda. Tot aquest desgast físic i psíquic, al qual estan sotmeses aquestes dones acaba causant danys irreparables.

La OMS en diverses investigacions realitzades en varis països en desenvolupament, conclou que aproximadament el 70%, es a dir, dos de cada tres dones que es dediquen a la prostitució, tenen les mateixes ferides emocionals que els veterans de guerra o les víctimes d’una tortura. Pateixen l’anomenat síndrome d’estres posttraumàtic, amb símptomes de flashbacks (records repetitius i tortuants) sobre aspectes traumàtics de les seves experiències en la prostitució. A més a més, aquestes dones experimenten en proporcions molt més elevades: ansietat, angoixa, pors i diferents fòbies, així com embarassos no desitjats, lesions vaginals i anals i múltiples lesions en els ossos. Tenen un pobre autoconcepte i una autoestima encara més baixa que la que caracteritza a la resta de les dones.

Júlia Jiménez - Comunicació Audiovisual

[whyareyousooffended5]

LA IMPORTÀNCIA DE L'ATENCIÓ PSICOLÒGICA A VÍCTIMES DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE (Segona Part)

Continuem amb la segona part de la nostra entrada sobre la importància de l’atenció psicològica a víctimes de violència de gènere. Espero que us hagi agradat la primera part.

SEGONA PART: Les víctimes menors d’edat (fills, adolescents, nens)

IV. Atenció psicològica a filles i fills de dones víctimes de violència de gènere

Es tracta d'una atenció psicològica individualitzada per als fills i filles de les dones víctimes de violència de gènere. Són víctimes directes i indirectes de la situació de violència i dels efectes negatius que suposen haver estat exposats a aquest tipus de violència i que conformen un risc per al seu desenvolupament psicològic i emocional. Objectius:

Millorar el seu benestar psicològic i social

Atendre les seves necessitats socioeducatives, sobretot dels que es troben entre 0 i 17 anys.

Atendre les mares pel que fa a l'orientació i assessorament d'estratègies per a l'abordatge de problemes que presentin els / les menors.

La finalitat a aconseguir millorar el benestar psicològic dels nens i prevenir possibles comportaments violents en el futur.

V. Atenció psicològica a les dones menors d'edat víctimes de violència de gènere

Avui dia, augmenten cada vegada més els casos de violència de gènere soferts per dones joves per part de la seva parella o exparella, amb un alt nombre de casos entre les dones menors d'edat. Per donar resposta a aquest problema, hi ha un programa d'atenció psicològica, present en moltes comunitats autònomes, que es proposa ajudar aquestes dones. Aquest programa ofereix:

Atenció psicològica, individual i grupal a dones menors d'edat (entre 14 i 18 anys) que pateixen o han patit violència de gènere per part de les seves parelles o exparelles

Orientació i informació a les mares, pares o tutors de les menors ateses

Atenció especialitzada per atendre la violència sexual que hagin pogut patir per part de les seves parelles.

VI. Suport psicològic en crisi per filles i fills de dones víctimes mortals de la violència de gènere

Finalment, l'últim tipus d'atenció psicològica que tractarem serà el suport psicològic en crisi per filles i fills de dones víctimes mortals de la violència de gènere. Els objectius d'aquest programa són:

Afavorir la recuperació emocional de les filles i fills, constituint-se com un recurs d'intervenció primerenca i integral, amb perspectiva de gènere.

Oferir suport psicològic en crisi per intentar minimitzar els efectes que produeixin en el / la menor la mort de la seva mare per violència de gènere.

Potenciar la seva resiliència i minimitzar les vulnerabilitats en l'afrontament a aquest fet traumàtic amb la finalitat de prevenir a llarg termini l'aparició de trastorns psicològics i emocionals.

Donar una resposta especialitzada que abordi la problemàtica de cada cas des de la perspectiva de gènere.

Valentina Sánchez Toro

Periodisme

[whyareyousooffended5]

LA IMPORTÀNCIA DE L'ATENCIÓ PSICOLÒGICA A VÍCTIMES DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE (Primera part)

Sent conscients el dany psicològic que la violència de gènere provoca, sigui a les dones o als fills, cal que les víctimes tinguin accés a atenció psicològica, la qual pot arribar a marcar una gran diferència per al seu futur. És per això que em dedicaré, a continuació, a explicar quin tipus de teràpies existeixen, els seus objectius i el tipus de víctimes que reben aquesta atenció psicològica. Abans de començar, cal destacar que dividiré aquesta entrada en dos: la primera part es centrará en el tipus d’atenció psicològica que reben exclusivament les dones, i la segona part es centrará en els fills i en les víctimes menors d’edad. Ho he volgut fer d’aquesta manera degut a la quantitat d'informació que contenen i de la importància de la mateixa.

PRIMERA PART: Les dones.

Tipus d'atenció psicològica:

I. Atenció psicològica en grup per a dones víctimes de violència de gènere

L'atenció psicològica grupal a dones víctimes de violència de gènere, es constitueix com un dels models d'intervenció més eficaços per afrontar aquest problema, independentment de fase en què es trobi, per la qual cosa va dirigit especialment a dones:

Que volen sortir d'una relació violenta

Que tenint una relació de parella conflictiva, volen prevenir situacions que els pugui portar a una relació no desitjada i violenta

Que necessiten suport i atenció psicològica per aconseguir el seu restabliment emocional, després de sortir d'una relació violenta.

La intervenció psicològica grupal té un doble objectiu, d'una banda detectar i valorar el possible risc de violència en la qual la dona es trobi i de l'altra, facilitar-los una sèrie d'habilitats i d'eines per a:

Que conegui el procés de la violència i les seves conseqüències

Que sigui conscient de la seva situació actual de violència

Que pugui conèixer-se i millorar la imatge de si mateixa

Que recuperi la seva autonomia i independència emocional

Que tracti de modificar el tipus de relació que ha construït i que ha generat la violència, acompanyant-la en aquest recorregut.

II. Atenció psicològica grupal amb dones per a l'autonomia i l'empoderament

Aquesta atenció es realitza a través de tallers té com a finalitat afavorir l'apoderament de les víctimes perquè puguin recuperar el control de les seves vides, desmuntant aquells valors, creences i actituds de les integrants que les han dut a permetre i mantenir una situació de desequilibri. Descobrir què volen, què els agradaria, i prendre consciència de quins són els principals obstacles interns, són els punts claus d'aquest tipus de teràpia. Està dirigida a aquelles dones que pateixen o han patit altres tipus de violència de gènere diferent a l'exercida per les seves parelles o exparelles i la violència sexual. Els objectius d'aquests tallers són:

Eliminar aquelles idees que dificulten el seu apoderament i les relacions igualitàries

Fomentar la seva autoestima

Potenciar conductes d'independència i autonomia personal

Millorar les tècniques de comunicació i relació

Utilitzar tècniques d'habilitats socials i de resolució de conflictes

Orientar la recerca de suport

Ajudar-les a reconstruir les seves vides socials.

III. Atenció psicològica a dones en situacions de ruptura i dependència emocional

Aquest servei està adreçat a les dones que estan afrontant una situació de ruptura emocional de parella o bé per millorar la seva presa de consciència sobre el que significa la dependència emocional. Aquesta atenció es realitza a través de diversos tallers té com a finalitat donar a conèixer com la societat potència uns valors sobre el que significa "ser dona" que produeix insatisfacció i que afavoreix dependències a nivell psicològic.

Es tracta de descobrir com aquestes dones s'han adaptat a mantenir relacions de subordinació i a justificar la superioritat dels homes, i en general, del masculí, cosa que els ha conduït a viure situacions de violència de gènere. Els objectius d'aquests tallers són:

Donar atenció especialitzada per treballar la ruptura i les seves conseqüències emocionals

Afavorir les estratègies d'afrontament positives davant els canvis vitals generats per la ruptura de parella

Treballar la dependència emocional

Orientar la recerca de suport

Reconstruir la seva vida social i personal després de la ruptura.

Font: https://www.infolibre.es/noticias/politica/2020/03/27/mujeres_maltratadas_estado_alarma_confinamiento_estos_son_los_recursos_los_que_acudir_105375_1012.html

Valentina Sánchez Toro

Periodisme

[whyareyousooffended5]

EL CÀNCER DE MAMA

El càncer de mama consisteix en un creixement anormal i desordenat de les cèl·lules d’aquest teixit, de vegades formant masses, també anomenades tumors. Els tumors poden ser benignes o malignes; la diferència és que el primer està compost per cèl·lules d’aspecte normal i no té capacitat per envair els teixits circumdants i propagar-se a altres parts del cos. En canvi, els tumors malignes estan formats per cèl·lules d’aspecte anormal que poden envair els teixits propers i propagar-se a altres parts del cos.

Per a moltes dones, el càncer de mama significa una afecció que afecta la seva qualitat de vida tant física com psicològicament, moltes d’elles arriben a patir depressió, ansietat, etc.

A causa dels efectes secundaris i seqüeles del tractament, com la cirurgia, una de les etapes de major deteriorament emocional és durant el tractament. Aquesta revisió pretén descriure els aspectes psicològics del càncer de mama i la mastectomia. Es constata que aquest procés afectarà greument la percepció de la imatge corporal de les dones en les relacions socials i de parella.

En els darrers dos anys, Oaxaca ha registrat la mort de 231 dones amb càncer de mama. La majoria són víctimes de violència. Sense autonomia reproductiva, prop del 60% de les dones són victimes per violència masclista, cosa que evita la detecció oportuna i dóna al càncer l’oportunitat d’envair òrgans vitals. 

El 2017, el Servei Estatal de Salut d'Oaxaca (SSO) va registrar la mort de 134 dones amb càncer de mama; entre elles, 23 de les 40 ciutats que van anunciar que van rebre alertes de gènere. El 31 d'agost de 2018 van tenir aquest fet.

(http://imparcialoaxaca.mx/oaxaca/232877/cuando-la-violencia-mata-mujeres-con-cancer-de-mama/)

Aida Valle i Herrán, Comunicació Audiovisual

[whyareyousooffended5]

La cultura de la violació

A Espanya és comptabilitzen més de mil violacions a l'any, aquestes els hem de sumar les violacions no denunciades, que desgraciadament suposen cinc de cada sis. I no obstant això, poca gent ho diu en veu alta, ens falten infinitat de relats sobre l'experiència viscuda i ens falten els rostres dels violadors que, també per pura estadística, són homes del nostre entorn. De les violacions coneixem la imatge mítica i els judicis on la víctima és investigada, qüestionada, acusada i posada en dubte. Què hi ha en l'abisme que separa l'alarma social que provoca la violació del càstig real de les violacions? La culpa d'aquest abisme la podem posar en la cultura de la violació. 

La cultura de la violació és un conjunt de pràctiques socials que normalitza conductes que tenen a veure amb la violació i que la justifica, sense que aquestes conductes siguin ni semblin violació. És la seva arquitectura, és el seu esquelet, és el que fa possible que les violacions succeeixin. La dificultat per a desmantellar aquesta estructura és que està arrelada en la nostra manera de viure en societat i de relacionar-nos. La cultura de la violació juga amb coses tan delicades i complexes com el desig, el sexe i l'amor per a dissimular pràctiques que són les responsables de les violacions i així aconsegueixen invisibilitzar-les. La cultura de la violació la podem observar en el cine, la publicitat, la indústria de la música... on s'ensenya a un home ideal caracteritzat per ser invencible, que sempre se'n surt amb la seva, que conquista i que sap el que vol. Per altra banda, aquesta cultura audiovisual segueix donant la idea que les dones, tot i que cada vegada més fortes i decidides, depenen de la mirada i l'aprovació de l'home. I alhora, sobre les dones encara tenim el mite d'Eva, la temptadora, la corruptora d'homes, la irresistible... la culpable, a la fi, que Adam caigui en la temptació i realitzi l'acte monstruós del qual ni tan sols serà responsabilitzat. Aquesta construcció de la masculinitat i de la feminitat a la qual estem exposats tots i amb la qual som bombardejades constantment, té unes conseqüències molt greus. I és la desaparició de l'imaginari col·lectiu del violador real, del concret, el que ens viola de veritat.

Alejandra Monedero, Comunicació audiovisual.

[whyareyousooffended5]

DONES OBJECTE

És un tema el qual cada cop s’està visibilitzant més, però tot i així avui en dia milers de dones són raptades, per ser vengudes com a objectes sexuals.

Quan parlem d’aquests temes, tendim a pensar en països subdesenvolupats, on gairebé cada dia hi ha casos d’aquests, però en realitat, al nostre voltant també trobem casos similars. Moltes dones, són obligades a prostituir-se. Són doncs, objectes sexuals per treure’n un negoci.  

Bé doncs, avui parlem sobre l’impacte psicològic que ha de tenir per una dona, tant d’aquí com de qualsevol part del món, el fet de ser obligada a fer servir el seu cos com a material sexual per fer diners.

Per aquestes dones, resulta un xoc psicològic el fet d’haver de fer aquestes pràctiques que no volen.

A Espanya aquesta situació és alarmant. Moltes de les dones que han estat raptades o vengudes, són d’altres països. La gran part d’aquestes són menors.

https://goo.gl/JS3FDW

Com bé diu al vídeo, molta part de la població no és conscient que, darrera de moltes d’aquelles llums de color, existeix un maltracta, un submissió.

Doncs com veiem al final del vídeo, existeixen organitzacions i associacions que tracten de tornar a reinserir a les dones que han sigut víctimes. Les dones que veiem al vídeo denuncien el maltracta que patien. Se les veu amb certa por al recordar l’experiència.

En conclusió, centenars de dones són per sort rescatades de les mans de ‘’negociants sexuals’’, però tot i així encara queden moltes atrapades dins d’aquestes barreres. Per elles, resulta un maltracta tant físic com psicològic, perquè tot i poder ser rescatades algun que altre dia, sempre els hi quedarà en la consciència.

Font del vídeo: La sexta - Atresmedia. Mujeres y niñas, obligadas a prostituirse en pleno 2017 en España: "Hay un delito detrás de las luces de colores". 

Duna Andreu, Comunicació Audiovisual. 

[whyareyousooffended5]

Les Princeses 👑

A principis de desembre, s'acosta  Nadal, i amb ell la saturació de publicitat dirigida a la infantesa. Els passadissos del supermercat, les botigues i les pantalles de qualsevol mitja de comunicació s'omplen d'anuncis i missatges que ens venen joguines per elles i per ells. Quan ens disposem a buscar regals per una filla, nebots, netes, ens trobem amb llargs passadissos roses que ens indiquen que aquí estan les joguines per les nenes. Estan plens de mini kits de bellesa, cosmètics, cuinetes, casetes, etc. Totes les joguines giren al voltant de la cura dels altres. Des de ben petites rebem aquesta informació i associem que aquest és el nostre paper a la vida. Cuinar, i cuidar bebès. Ens ensenyen que hem de ser mares i que hem d'estar sempre estupendes. Mentre que al passadís dels nois, tot són jocs d'aventura, de construcció, de ciència, etc. Jocs dinàmics que et fan pensar i agilitzar el cervell.

Involuntàriament sent un infant vas adoptant totes aquestes conductes, especialment en les hores lúdiques, que és quan més creativitat es desenvolupa i quan més et formes (èticament parlant) com a persona. Per tant, no és casualitat que avui dia un tant per cent molt reduït de la població femenina tingui càrrecs importants a diferència de la quantitat d'homes que hi ha. És evidentment que les joguines que utilitzis d'infant acaben repercutint al teu futur, la infantesa és un moment crucial en la vida d'una persona, ja que és on aprens la major part de les coses essencials per viure dins d'aquesta societat. Llavors, a través del joc s'acaben establint rols, gustos, preferències i identitats, el què implica marcar (a partir de suposicions i perjudicis) què és el que ens agrada a les dones i què els hi agrada als homes. Per tant, de nena, adoptes aquests rols, acceptes que això és el que has de fer, i involuntàriament crees rebuig cap a les joguines "destinades als nens". De la mateixa manera que els nens tenen rebuig a tot el que sigui de color rosa, entenen que això no és per a ells, els adults han establert, fidels als rols i estereotips tradicionals, que això és per a les nenes.

Per sort, al viure en societats tan canviants, considero que tot això està millorant dia a dia. Un clar exemple seria jo mateixa. De petita vaig demanar cotxets de joguina, Barbies i cuinetes. Mentre que el meu germà jugava amb cotxes teledirigits i al Mágia Borrás. Els meus pares, sense ser massa conscients, n'eren còmplices. I avui dia pensen diferent i entenen la importància que vertaderament té comprar-li a la teva filla un cotxet i al teu fill un Escalèxtric. Segurament quan a la meva generació ens toqui ser mares i pares, tindrem tot això molt més inculcat i no permetre'm que segueixi. Afortunadament la publicitat ha evolucionat molt en el segle XXI en comparació als inicis, als anys noranta. Les comunicacions amb un rerefons de gènere i masclista han anat canviant generació rere generació i cada vegada hi ha menys tolerància cap a aquest tipus de missatges.

Júlia Jiménez, Comunicació Audiovisual. 

[whyareyousooffended5]

VIOLÈNCIA DE GÈNERE EN LA INDÚSTRIA MUSICAL

Taral·legem les cançons que escoltem tot el dia. Però, ¿coneixem els missatges que contenen? Ens afectaran les cançons que escoltem?

La música mostra informació important i poder de formació. D'aquesta manera, utilitzar una cançó de material educatiu ofereix una excel·lent oportunitat per connectar-se amb la realitat social i reflexionar sobre els seus problemes. Quan l'oient coneix la cançó, o el seguidor de l'estil musical que conté el tema, el missatge a transmetre arribarà abans i el reconeixement serà més gran. Aquestes cançons interactuen directament amb els problemes socials: els descriuen i analitzen. Per tant, els que condemnen la distribució i ús adequat de la violència de gènere poden consolidar la seva informació en la generació que la rep i ho interpreta per primera vegada. La música s'ha convertit, per tant, en un poderós medi social.

Per aquest mateix motiu, tots els artistes d'avui en dia tenen un gran poder sociològic en tots els seus oients i, a conseqüència, han de ser conscients de cada missatge que llancen amb les seves cançons. Quan s'idolatra a una persona és molt fàcil arribar a creure les ideologies que te per sobre de les de l'oient mateix. Aquest fet s'anomena conformitat. Dins d'aquest terme i en acord amb la idolatració, la conversió és el cas que més s'ajustaria. La conversió és un tipus de conformitat que tracta d'un autèntic canvi d'opinió personal per coincidir amb la del grup (en aquest cas, amb l'artista en qüestió). Com més expert creiem que sigui l'altra persona en la matèria de la qual parla, més gran serà la influència sobre nosaltres.

En conclusió, aquest poder mediàtic que ha aconseguit la indústria musical en tot aquest temps hauria d'esdevenir un mètode per a transmetre missatges amb pes moral i deixar de divulgar certs continguts, entre d'altres, la sexualització de la dona i la violència de gènere.

Aida Valle i Herrán

Comunicació Audiovisual

[whyareyousooffended5]

Reflexió sobre la violència de génere y la immigració.

Què vol dir ser dona immigrant? Què significa la violència per a elles? Aquestes dues qüestions seran la base d’aquesta entrada i les quals intentaré respondre, alhora que analitzo les causes i les conseqüències de la seva situació. 

En primer lloc, la violència en les relacions de parella és un problema universal que atempta contra els drets humans i que està present en totes les cultures, classes socials, ètnies, religions i edats. Segons un estudi realitzat pel SNS, la violència de parella en població immigrant és un tema que ocupa l'agenda pública a Espanya: "Un terç de tots els casos denunciats corresponen a immigrants”. Però si és així, com és possible que el problema es segueixi ignorant? És pel fet de que les denunciants són dones, i a més immigrants? La resposta, tristament, és sí. Simplement pel fet de ser-ho són ignorades i silenciades. Això respondria la primera pregunta: què vol dir ser dona immigrant al nostre país? 

Per a una immigrant que pateix violència de gènere, sent conscient de la "humiliació" que això suposa, demanar ajuda a un govern que sap que no la va a ajudar realment i que no la veu com una veritable ciutadana, fa que decideixi no denunciar el final, sotmetent-se a la mateixa violència en el qual ja vivía. Aquestes dones, per tant, se senten desprotegides, vulnerables i sobretot, culpables. Això últim ens portaria a respondre la segona pregunta: ¿què significa la violència per a elles?

Està comprovat que la població immigrant tendeix a culpabilitzar més a la víctima i a denunciar menys els casos de violència de gènere en la parella en comparació amb la població espanyola. El fet de desplaçar la culpa i responsabilitzar les dones minimitza les accions del agressor i nega l'existència de la violència. En culpar la víctima, es tolera la violència i es redueix la probabilitat que ella busqui ajuda. Això, com hem esmentat, fa que no denunciïn i que segueixin vivint amb el seu maltractador. Les conseqüències poden ser tant físiques (cops, pallisses, ús de força, etc.) com psicològiques. Aquestes últimes són les més preocupants i les que tenen un major impacte en les víctimes, ja que, en el cas de les dones immigrants, no només són provocades per l’agressor, sinó també pel govern o la societat de país en el que es troben.

Les conseqüències més comunes que les víctimes (siguin immigrants o no) presenten, són les següents:

Baixa autoestima

Depressió

Estrès, frustració, ansietat

Estat de por, preocupació i pànic constant.

Trastorn del somni

Fòbies

Estrès posttraumàtic

Trastorns alimentaris

Problemes de conducta

Les conseqüències psicològiques que presenten exclusivament les víctimes immigrants són:

Por a l'autoritat local

Desconfiança

Dol migratori

Dificultat d'adaptació al país de destinació

Dificultat d'accés al mercat laboral

Comportament hostil cap altres ciutadans

Aïllament social (si no és amb gent provinent del seu mateix país).

Baixa autoestima que relacionen amb la seva nacionalitat

Rebuig i odi a les seves arrels

I en els pitjors casos, suïcidi.

Podem observar que la major part del temps les nostres víctimes immigrants tendeixen a relacionar la situació en la què es troben amb el fet de procedir d'un país diferent. Dins del seu cap, la seva nacionalitat és el problema i acaben per rebutjar-la i a sentir-se culpables per això. Si ho pensem bé, la nostra nacionalitat forma part de nosaltres com a individus socials: és el lloc on vam néixer, la nostra història. 

En conclusió, el fet de ser dona i immigrant no hauria de condicionar-les a l’hora de demanar ajuda. Nosaltres, com a persones, em d'aprendre a identificar el problema i ajudar a les víctimes sense importar els seus orígens, i donant-lis, alhora, la protecció i seguretat que necessiten. Només així aconseguirem acabar amb la violència de gènere.

Valentina Sánchez Toro

Periodisme

[whyareyousooffended5]

La cosificació de la dona

La cosificació de la dona consisteix a reduir a la dona a objecte sexual, suprimint la resta de la seva personalitat, aquesta es queda limitada als seus atributs sexuals i la seva bellesa física amb l’objectiu de satisfer el desig del plaer masculí.

Es podria dir que aquest concepte és un dels trets de la cultura de la violació més arrelats a la nostra societat. Ho veiem als mitjans de comunicació, al carrer, als anuncis…

Com podem observar en aquest anunci de Mèdia Markt, s'utilitza el cos sexualitzat de la dona per a guanyar diners, i com aquest exemple tenim mil més. Però quina és la base científica d'això?

Al nostre cervell hi ha una part anomenada còrtex prefrontal medial, que s'encarrega a reconèixer la diferència entre un objecte i una persona. Per exemple, si vas caminant pel carrer i veus a una persona l'activació d'aquesta part del cervell s'incrementaria, perquè la pots reconèixer com un ser viu amb emocions. En canvi, si mires a una taula l'activació d'aquesta part del cervell disminueix. S'ha descobert que en homes amb ideologies sexistes, en ensenyar-li's una imatge d'una dona vestida "normal" l'activació d'aquesta part del cervell s'incrementa, com ho hauria de fer. En canvi, si la dona en la imatge estava vestida una mica provocativa o inclús posant d'una manera considerada provocativa, l'activació d'aquesta part del cervell en els homes sexistes es disminueix. La qual cosa vol dir que no la consideraven un ésser viu amb emocions i pensaments. És a dir, aquests homes perceben literalment a les dones com a un objecte. Aquesta objectivació fomenta o permet la violència de gènere, a més a més, en les dones té conseqüències com problemes d'imatge personal, baixa autoestima i la falta de consciència de la autonomia.

Alejandra Monedero, CA

[whyareyousooffended5]

#24thApril2021

Si parlem d’actualitat, dins del sac hi trobem les xarxes socials. Les xarxes socials són l’instrument més utilitzat avui en dia per fer-se escoltar o veure arreu del món. En un principi s’utilitzaven per comunicar en grups reduïts, però fins a quin punt arriben avui en dia?

La qüestió és, per què parlem de xarxes socials en un blog de violència de gènere? Doncs bé, com diem les xarxes socials, actualment van més enllà de comunicar-nos entre nosaltres. Per fora pot semblar que aquestes només n’aporten que beneficis, però no és del tot així.

A les xarxes socials, cada cop es percep més tant la violència de gènere com la desigualtat de gènere. Trobem pràctiques com el ‘’sexting’’ o bé el ‘’cibercotrol’’ totes dues considerades, accions de violència de gènere.

Anant més enllà encara, fa uns dies es publicava una notícia amb el ‘’hasthtag’’ #24thApril2021, dit ‘’hasthtag’’ fa referència a un nou repte que ha sorgit a la xarxa social anomenada ‘’TikTok’’. Aquesta, es va començar a popularitzar a principis de la quarantena per la COVID-19.

Actualment milions de persones disposen d’aquesta aplicació. Doncs bé, el ‘’hashtag’’ que s’ha popularitzat, respecte a la data del dissabte 24 d’Abril, fa referència a l’anomenació d’aquest dia com: dia de la violació a la dona. Es tracta d’un dia dedicat a l’acte de violar a una persona, en aquest cas a les dones.

Doncs aquest ‘’hashtag’’ ha donat lloc a moltes dones a pronunciar-se, afirmant que aquest dia, per moltes dones serà un perill. Per una banda s’està prenent com una broma, però per l’altre hi ha alguns homes, ni que tant sols siguin alguns, no s’ho prendran de broma.

Veiem doncs, com a partir d’un simple ‘’hashtag’’ pot acabar sorgint un moviment, una intenció. En aquest cas el de la violació. És a dir, veiem com a les xarxes socials, es viralitzen fets com els de la violació, el maltractament, i parlant en general, la violència de gènere.

Podem entendre la creació d’aquest ‘’hashtag’’ com a reacció de por per part dels homes, a perdre el suposat poder que s’han autodonat sobre les dones. És a dir, el sorgiment d’aquest moviment, pot haver sigut el resultat de no voler-se sentir inferiors.

Com veiem en el següent vídeo, publicat a la xarxa social del TikTok, veiem com aquesta dona, manifesta que hi ha dones que viuran en por aquest dia.

#april24 #notallmenbutenough

Duna Andreu, Comunicació Audiovisual.

[whyareyousooffended5]

INJECCIÓ DE FACCIONS INSANES

Els mitjans de comuiació creen i potencien uns canons estètics que es desmarquen de les necessitats particulars de cada un dels receptors que reben tals informacions, brindant així concells estètics erroniament fal·laços els quals generen conductes insanes cegades per el propis cannons “culturalment acceptats”.

L’infància i la joventut son dos moments d’especial desenvolupament intel·lectual, cultural i humà de la persona, està especialment exposada a la recepció acrítica d’influències externes. Partint d’aquesta major vulnerabilitat, desenes de milers d’estudis empírics han analitzat si l’exposició a aquests cànons estètics no vertaders en els mitjans de comunicació, augmenten el risc de pensaments, emocions, valoracions i comportaments erronis en les menors.

Malgrat tota l’evolució que, per sort hem anat vivint en termes de violència de genere, la única cosa la qual considero que ha evolucionat cap a malament, seria la imatge de la dona en el món mediàtic. Tots sabem que la major part del temps les dones hem estat sempre en segon plat, i que avui dia això encara no ha acabat de canviar. Potser sí hi ha hagut una millora, i que les dones s’han anat revelant és un fet, però des del meu punt de vista seguim encara en un segon plat. No s’ha d’anar molt lluny per poder-ho palpar. Parlant del món dels videoclips, encara s’utilitza la imatge de la dona com un símbol sexual o de bellesa, com si fos un decorat. Antigament també es feia però considero, que potser d’una manera no tan descarada. No crec que aquestes dones que venen el seu cos, perquè és el que fan, siguin en aquests videoclips obligades, però potser és aquí on està el problema. Sí que hi ha un seguit de cantants dones en l’actualitat que en els seus videoclips es mostren més provocatives i que són elles mateixes les qui decideixen mostrar-se així al món, però senzillament perquè ven més. I és evident que ven, perquè als homes no els hi cal despullar-se en els seus propis videoclips però si utilitzen a altres dones amb la mateixa fi. Seguidament he fet un recull d’imatges de diferents anys per tal de poder plasmar aquest canvi en la dona dins l’àmbit musical. Finalment tot això acaba repercutint en moltes nenes i adolescents d’una mala manera, ja que aspiren a poder tenir la bellesa irreal que es plasma en aplicacions d’aquest estil mitjançant filtres/maquillatge o altres mètodes. També a nivell d’estilisme, tendeixen a voler vestir d’una manera més provocativa i sexy, poc apropiada per la seva edat.

Francament no se quina podria ser la solució, ja que ha de ser molt difícil per als pares/mares poder filtrar tot el contingut que els seus fills consumeixen i privar-los de tota mena de contingut audiovisual a les xarxes, seria impossible i cruel avui dia.

Amb tot això no pretenc jutjar a totes aquestes artistes les quals se’n enrogulleixen del seu cos i el mostren tal qual és, això també és una part de tot l’alliberament i empoderament de la dona. Simplement m’agradaria fer una crida a tot consumidor per poder arribar a regularitzar els continguts i donar veu a tot tipo de cossos, faccions i caràcters.

Júlia Jiménez, Comunicació Audiovisual.

[whyareyousooffended5]

LA VIOLÈNCIA OBSTÈTRICA

La violència obstètrica consisteix en diversos abusos que arriba a patir una dona embarassada durant tot aquest procés. Alguns exemples d'aquest maltractament el trobem en la presa de decisions sobre el seu cos sense el seu consentiment, que se subestimin els seus símptomes i dolors, faltar-li el respecte i humiliar-la i, evidentment, abusar d'ella tant físicament com psicològicament violant la seva privacitat.

Aquest tracte inhuma que reben moltes dones el trobem en l'episiotomia (una incisió quirúrgica en la vulva per facilitar el naixement del fetus). També existeix el cas de la maniobra de Hamilton (tacte vaginal amb moviment circular del dit que produeix un gran dolor i provocar grans sagrats). O per exemple, la maniobra de Kristeller (es pressionava amb els punys sobre el fons uterí perquè el cap del nadó baixi).

A les dones ens han educat així, ens han dit que l'embaràs és suportar totes aquestes tècniques inhumanes, el nostre cos és secundari, normalment es considera que si patim seqüeles tant psicològiques com físiques no és tan important, ja que no hem de gaudir del sexe com ho fa l'home.

Durant aquestes maniobres que es duen a terme durant l'embaràs, Elena Gil (portaveu de l'associació El Parto es Nuestro: https://www.elpartoesnuestro.es) diu que una dona quan queda embarassada és més vulnerable, és fàcil que pugui arribar a ser més submisa, davant un probable risc per al seu fill, la seva voluntat és salvar-lo per sobre de qualsevol cosa, per això és fàcil provocar-li més por.

La violència obstètrica també és el part induït, és a dir, quan es dóna a lloc el part molt abans que de forma natural comencin les contraccions uterines. Aquestes contraccions es provoquen amb l'aplicació d'oxitocina que provoca una dilatació cervical.

Un informe publicat a The Lancet diu que en el nostre país es dóna lloc un part induït a 1 de cada 4 dones, en concret, en el 26,6%.

Les seqüeles d'un epistoma poden ser físiques, però sobretot psicològiques. Les dones en general tenen problemes majoritàriament en el postpart, ja que, arriben a patir dolors intensos en el coit i incontinència urinària.

Un 42% de les dones a escala mundial ha declarat haver patit aquest tipus de violència. L'OMS el 2014 va declarar que les dones més exposades a aquests abusos són les adolescents i les mares solteres, les que travessen dificultats econòmiques, els membres de minories ètniques i les dones VIH positives o migrants.

Tant de bo el creixement, difusió i visibilització d'aquesta violència i el compromís institucional faci camí a la defensa de les dones en aquests moments tan importants en les nostres vides i que per fi l'empatia guanyi per sobre a qualsevol altres interessos.

Aida Valle i Herrán.

Comunicació Audiovisual

[whyareyousooffended5]

El perfil psicològic de les víctimes de violència de gènere

Com hem vist en un dels posts anterior, entre els maltractadors hi ha una sèrie de característiques i factors que tenen abans d'exercir la violència. A diferència de les dones maltractades, aquestes no tenen factors comuns previs a la violència, no importa d'on són, l'ambient en el qual han crescut... Però a conseqüència de la violència que han patit o pateixen desenvolupen una sèrie de característiques: Pel que fa a la salut mental, l'autoestima, és a dir, la valoració que les persones fem de nosaltres mateixes, es veu molt perjudicada. Sobretot en la violència psicològica, la qual va destruint a poc a poc la valoració que la dona té de si mateixa fina a transformar la manera en què es veu. Amb el maltractament també es poden desenvolupar: Depressions: La depressió clínica és un trastorn de l'estat anímic en el qual els sentiments de tristesa, pèrdua, ira o frustració interfereixen amb la vida diària durant un període d'algunes setmanes o més. Estrès: L'estrès produeix canvis químics que eleven la pressió arterial, la freqüència cardíaca i les concentracions de sucre en la sang. També sol produir sentiments de frustració, ansietat, enuig o depressió. Ansietat: Les persones amb trastorns d'ansietat enfronten sentiments intensos i incontrolables d'ansietat, temor, preocupació o pànic. Trastorn del somni: Els trastorns del son són un ampli grup de malalties que afecten el desenvolupament habitual del cicle son-vigília. Alguns trastorns del son poden ser molt greus i interferir en el funcionament físic, mental i emocional de l'individu. Fòbies i pànic: Una fòbia és una por intensa i específica a situacions concretes i objectes Síndrome d'estrès posttraumàtic: El síndrome d'estres posttraumàtic és una condició clínica que es pot desenvolupar després de patir una experiència traumàtica. Trastorns alimentaris I d'altres problemes de conducta com la vergonya, l'aïllament, la incapacitat de prendre decisions... La violència de gènere també es pot veure reflectida en la salut reproductiva, generant problemes com la falta d'apetit sexual, infeccions de transmissió sexual i la desinformació de la possibilitat de tenir aquestes malalties i sagnats vaginals... Per últim, la salut fisca de les dones maltractades també es veu afectada, les conseqüències més visibles són l'obesitat, dificultats en la respiració, ferides, blaus, ruptures...

Alejandra Monedero, Comunicació audiovisual

[whyareyousooffended5]

SALUT MENTAL I VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

La salut mental, avui en dia, és una de les qüestions de les quals més se’n parla. Fins ara aquesta, no s’havia tractat tant d’aprop, però poc a poc els diversos casos relacionats amb la salut mental, com serien dels més coneguts: la depressió, la fatiga crònica i d’entre moltíssimes altres, han anat augmentant, se li ha donat més visibilitat.

La salut mental en sí, es un món molt gran amb molts aspectes els qual estudiar i descobrir amb més profunditat. Se sap que el gènere més afectat per aquesta, són les dones. Hi ha estudis que demostren que la discriminació social, legal i econòmica, és la causant de sentiments d’indefensió, dependència i baixa autoestima.

Però el que ens preguntem nosaltres és: la violència de gènere influeix també en la salut mental. Doncs efectivament, sí. És més, la violència de gènere, és una de les principals causes del malestar mental, provocant així com desordre mental.

Avui en dia trobem que hi ha programes de reinserció o de millora de conducta, per tots aquells mal tractadors. Tot i l’aplicació de diverses propostes pedagògiques o de modificació de conducta, no acaben de donar resultats bons.

La violència, en general, dins de la conducta humana, es troba dins l’inconscient i que per tal d’arribar només es pot fer, amb tractament psicodinàmic.

Duna Andreu, Comunicació Audiovisual.

[whyareyousooffended5]

LES VÍCTIMES INVISIBLES DE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE: ELS FILLS.

Avui dia, desgraciadament, veiem diàriament notícies i informatius sobre la violència de gènere i les dones que són o han estat víctimes. Per molt que això sigui una tasca important de realitzar (la de destacar i conscienciar a tothom), hi ha l'altra cara del problema, la qual tendim moltes vegades a no prestar suficient atenció. Aquesta part està composta per les víctimes invisibles d'aquest tipus de violència: els nens. Els fills i filles de la violència domèstica.

En aquesta entrada em centraré en ells i en les conseqüències psicològiques que aquesta violència desenvolupa.

Per tenir una mica de context, definim la violència familiar com un comportament conscient i intencional que, per acció o inhibició, causa a un altre membre de la família un dany físic, psíquic, econòmic, social, moral, sexual o personal en general. La violència de gènere, d'altra banda, es refereix al maltractament físic, psíquic o sexual que reben les dones, pel simple fet de ser-ho, per part dels homes amb els que han tingut o continuen tenint una relació íntima.

En el nostre cas, els nens i nenes que en la seva llar viuen situacions de violència de gènere, també són víctimes d'aquesta violència, i poden patir-la de dues formes diferents: manera directa o indirecta.

Directa: Els nens reben, al igual que la mare, cops, agressions, escarments i qualsevol altre tipus de maltractament físic.

Indirecta. Els fills són receptors directes de la violència contra les seves mares, encara que ells no rebin directament ni un sol cop. És per això que es qualifica com a "manera indirecta". Presenciar l'angoixa de la mare maltractada, la seva por, inseguretat i tristesa, els produeix una elevada inseguretat i confusió. Aquesta angoixa es tradueix en nombrosos trastorns, tant físics (terrors nocturns, enuresi, alteracions de la son, cansament i problemes alimentaris) com psicològics.

Aquests últims són els que comporten més riscos, sobretot per a la seva vida adulta. És per això que, encara que no se'ls posi la mà a sobre, presenciar o escoltar situacions violentes té efectes psicològics negatius en ells. Aquest fenómen es coneix com a "violència mental”.

Aquesta "violència mental", es produeix la majoria de les vegades, en l'etapa on els nens estan en fase de creixement i desenvolupament psicològic. Per aquesta raó, comencen a conformar la seva personalitat en funció d'aquesta violència i acaben prenent-la com a model, interioritzant els rols de maltractador o maltractada. Assimilen patrons de comportament violents i no són capaços de distingir entre el que és correcte, del que és injustificable (factors de personalitat).

Les conseqüències per a aquests nens són molt greus, tant a curt com a llarg termini, i arriben a afectar diferents àrees: la física, l'emocional, la cognitiva, la conductual i la social. 

Les conseqüències més comuns que solen presentar les nostres víctimes s'observen en la següent infografia:

Font: Elaboració própia.

En conclusió, quan els fills d'un maltractador creixen immersos en un ambient tòxic i amb por, es converteixen en clars candidats al diagnòstic de tota la varietat de trastorns físic i, sobretot, psicològics, que ja hem esmentat abans. Cal posar més atenció al problema i ajudar a aquests nens i nenes a sortir del forat en el que es troben i a rebre l'ajuda psicològica que necessiten, ja que només pel fet de presenciar o viure una situació de violència en l'àmbit familiar, els efectes sobre ells són terribles i gairebé sempre acaben per destruir-los.

Valentina Sánchez Toro

Periodisme

[whyareyousooffended5]

LA PANDÈMIA A L’OMBRA

Que la violència domèstica existeix no és una novetat. És una notícia la qual estem acostumades a sentir diàriament per la televisió, ràdio, diaris i xarxes socials. Malauradament és una notícia tan comuna que ja ni ens esgarrifa sentir que hi ha hagut un nou cas. Però la realitat és que segons estudis de l'ONU, una de cada tres dones pateixen aquest tipus de violència, la pateixen dia a dia, sense poder fer res al respecte per por del seu agressor. Són dones que resen perquè acabi la nit i arribi el matí per tal que l'agressor marxi de casa, o per poder escapar-se algun moment i anar a fer qualsevol encàrrec o a treballar, la qüestió és escapar d'aquelles quatre parets on se l'està agredint.

Imagina't que el fet de tornar a casa t'esgarrifi, que sigui el què més tems a la vida, i que de sobte, comenci una pandèmia mundial, declarin un estat d'alarma i en conseqüència un confinament domiciliari. Aquesta, va ser una notícia que va horroritzar a milers de dones de tot el món. Estar tancada dins del teu domicili juntament amb el teu agressor, sense poder sortir a respirar. Les circumstàncies del confinament potencien els factors de risc de violència de gènere en l'àmbit individual i social, amb l'augment de l'aïllament i les barreres que dificulten encara més la sol·licitud d'ajuda i la denuncia.

La violència de gènere (VG) és presentada com a violència interpersonal, té tres elements bàsics que la diferencien d'altres violències i que condicionen la seva manera de presentar-se. Aquests elements són el seu component estructural, l'objectiu de control i l'aïllament. El terme violència estructural és aplicable en aquelles situacions en les quals es produeix un dany en la satisfacció de les necessitats humanes bàsiques, sense necessitat de violència directa, és a dir, remet a l'existència d'un conflicte entre dos o més grups d'una societat (normalment en termes de gènere, ètnia, classe...) en el que el repartiment, accés o possibilitat d'ús dels recursos és resolt sistemàticament afavorint alguna de les parts i perjudicant les altres. L'objectiu principal de la violència de gènere no sol ser la violència com a tal sinó el control, per això es tracta d'una violència continuada en el temps, dins la qual es produeixen agressions psíquiques, físiques i sexuals. I finalment i més important dins el context el qual estem treballant, seria la part de l'aïllament. Dins de l'estratègia de control, l'agressor juga amb els elements estructurals en l'àmbit social i amb el control individual per aïllar la dona de les seves fonts de suport extern, família, amistats... amb el doble objectiu d'augmentar el control i aconseguir impunitat per la violència que exerceix.

Tots aquests punts anteriors aplanen el camí a l'agressor en un context de pandèmia com el que estem vivint actualment. Impossibilitant així a la víctima a poder demanar ajuda o senzillament allunyar-se algun moment del seu agressor. Augmentant així la seva pròpia inseguretat i la por dia rere dia. Cal tenir molt en ment que això és un problema recurrent i que tenim més a prop del que sembla. Per això s'ha d'alçar la veu i “des-tamisar” aquest tema, especialment en els joves, que moltes vegades no surten a la llum molts casos per vergonya o per pròpia autoconfusió i autoconvenciment que, n'ets la culpable o que potser no és tant greu. Hem d'intentar aportar el nostre granet de sorra procurant que gent que en pugui ser víctima, se senti segura i forta per poder fer el pas.

Júlia Jiménez, Comunicació Audiovisual