Queden 365 dies pel 3, dolorós?, no crec, simplement curiós. De petit sempre ens imaginem què volem ser de grans, és una obsessió de la societat actual, voler ser algú. Seria més divertit pensar en tot allò que volem fer abans no ens fem grans. Suposo que en cada moment valorem certes coses que al cap d’un temps ja no tenen el mateix valor, la societat exprés, “me gusta, lo quiero, lo monto, ya no me gusta, adios” i fins que no arribes a certa edat no t’adones de tot allò que el temps t’ha fet deixar enrere.Doncs a partir d’avui i fins d’aqui un any, l'1 d'abril del 2014, amb l'ajuda de tots vosaltres, intentaré, vull dir, faré tot allò que durant temps he volgut fer i que per algun motiu he deixat enrere, els 20 objectius abans de fer-ne 30. TRIATLÓ·SANG·SOMNI·4MIL·VERTIGEN·CADENA·MICHELIN·MUSICA·MAREIG·SARDANES·WISQUERIA·ABRAÇADA·SANFERMIN· MATXU-PITXU·COL•LECTIU·CORRIDA·AUTOSTOP·POEMA·AMICS X30· SOTA LA MÀNIGA
xaviiiiiiiii!!!!!!!!!!!estic super pendent de tot el que estas fent! no cal que et digui que m'encanta i estic preparant els meus objectius pels 40!!!!!!!!!!!!!!yeaaaaaaaaaaaaaahhh
a veure quan compleixes somni eròtic i què expliques!!!!!!11
intrigadíssima del sota la màniga....muaaaaaaaaaaaa
molta sort!"!!!
meri
comentari
I el millor és seguir-te en aquest projecte i veure com ho vas aconseguint!! :)
Els 20 abans dels 30 és un projecte personal que vaig iniciar el dia 1 d’abril amb l'objectiu de complir 20 reptes.
Cada un d’ells amb una finalitat molt concreta, que vol ser compartida amb molta gent. Un no pot aconseguir-ho sense compartir el camí.
...les pors, els desitjos i plaers, la superació, l’amistat, etc.
És un petit reflex del que crec que ha de ser la vida, o almenys el que jo intento que sigui. No es tracta de grans objectius, moltes vegades difícils de complir, sinó quelcom més quotidià i més pròxim, que ajuda a créixer i a creure en un mateix.
Per molts és habitual, per d’altres un acte estrany, fins i tot prohibit, per mi curiós.
#6/20:OBJECTIU FER AUTOSTOP
baNYoles - CadaQUES: 2 hores i 5 històries, molt recomanable.
Graciès al meu escudero Mario Lopez, en Narvaez petit de camí a Crespià, al repartidor de Fruites Ferrer entre verduleries, a la familia Fer Catastrofer per creença, el noi que que porta a treballar sa mare i ens recull i a la parella ispano-italiana que arriba per primer cop a Cadaqués.
Tots tenim excentricitats que no formen part del nostre entorn.
#13/20: OBJECTIU ASSISTIR A UNA CORRIDA DE BRAUS
Tinc sensacions contradictòries. Una festa tradicional, molt arrelada a les espanyes casposes, on un personatge vestit amb un tratge curiós, de llums i brillants, desfila com un gall d’indi davant d’un colossal animal (en vaig ser testimoni a sant fermí). Reconec la valentia dels toreros. L’acte en si consisteix en la mort de l’animal, res més, tota celebració d’una bona corrida depèn de la mort d’aquest. Si mort ràpidament i d’una estocada perfecte; mocadors blancs, orelles i nap, pel contrari, agonia de l’animal, del personatge disfressat i del públic en general.
Des d’aquí, es proposa que en el cas que la corrida no sigui satisfactòria, orella i nap del torero, amnistia pel toro i per la porta gran aclamat pel públic.
La festa i el folklore el varem posar nosaltres, especialment la Maria i la Paula, que amb el seu vestit flamenc, no em pregunteu el perquè, varen endolcir el regust amarg de la matança, en Mario per llençar el barret al torero en plena faena i a l’hospitalitat andalusa a Valencia d‘en Carlos i la Rosa.
Sentir que formes part d’un grup, que comparteixes una aficció o simplement una manera de pensar.
OBJECTIU FORMAR PART D’UN COL·LECTIU
Possiblement si em queda alguna espina clavada dels 20 objectius, és aquest. Formar part d’un col·lectiu amb qui comparteixi afinitats, gustos, motivacions, objectius comuns, etc. Si alguna cosa em puc retreure, és la meva implicació amb la comunitat.
Sóc molt de Banyoles i m’agrada viure-hi. Sento que participo poc de la vida social, més enllà del meu entorn pròxim, i m’agradaria poder-ho fer. No parlo de política, ni res que impliqui una opinió que no sigui transversal.
Sinó quelcom més cultural i en l’àmbit que a mi m’agrada, l’arquitectura.
dono fe el minut 59:10. Samarreta groga, barretina vermella.
...a san Fermín pedimos por ser nuestro patrón, nos guíe en el encierro,... Gràcies a Alicia Lumbreras Raul Jorquera i Cristina Luis i el fugaç Ernest Bofill.
Desprès d’una dura setmana d’entrenament, 4 de 20.
gràcies a l’Anna, per la seva implicació, la Paula la meva parella de ball i la Irena pels detalls tècnics.
El meu taló d’Aquiles és navegar per alta mar, i ja que ho hem de fer,
#12/20: OBJECTIU ANAR A PESCAR A ALTA MAR
05:00 AM Banyoles- Port de la Selva
Els nervis se’m mengen per dins, em marejaré?
...quina meravella de sortida del sol, o en Llorenç com diu en Lluís. El silenci de l’onatge del mar. El mar, com diu la cançó. El noble art de la pesca, i la tranquil·litat amb que els pescadors viuen aquest ofici. Sentir-te res, perdut i acollit per l’aigua.
I si, a tot això hi afegeixes la companyia de dofins, les converses sobre l’ham, i un bon trofeu pel paladar, qui vols que es maregi.
Mil gracies a en Lluís per la seva paciència i en Font per la companyia.
N’era molt escèptic d’aquest tipus de gastronomia. Però desprès de 30 plats i un munt de sensacions, una experiència molt recomanable. Gràcies a la bona companyia de de l’Adri, Carles i Santi.