Casos pràctics i consells per a innovar
La fixació funcional i com superar-la a l’hora de fer innovació ha estat un dels temes més recurrents de la sessió plenària “Eines per a la innovació”, la primera de la segona jornada, que ha comptat amb les aportacions i experiències d'Amnon Levav, director executiu de Systematic Inventive Thinking (SIT), a Israel; Joan Cortés, director de LTC Project (Barcelona); Irene Lapuente, fundadora de la companyia de divulgació “La Mandarina de Newton” (Barcelona) i Pär Blanking, director d’Innovació de Borders Crossing (Regne Unit).
La tendència de l’ésser humà a pensar que un objecte, hàbit o actitud té una certa funció i la dificultat d'atorgar-li una funció diferent és el que es coneix com a fixació funcional.
Amnon Levav, director executiu de Systematic Inventive Thinking (SIT), a Israel, ha utilitzat aquesta expressió per parlar d'innovació. En una sessió molt interactiva i plena d'exemples pràctics, Levav, ha volgut aclarir que la fixació funcional, que tothom pateix, és la forma en què un ensenya que el món funciona.
“És molt útil perquè en un 99% dels casos estalvia el procediment de pensar i ajuda a confirmar la realitat, ja que és la manera correcta de fer les coses. L’educació - ha dit- en gran part és un procés en què es transmeten les fixacions funcionals a les persones”.
Segons Levav, un dels grans errors d'aquells que promouen la innovació i la creativitat és pensar que s’han de trencar les regles.
“Això no s’ha de fer –ha aclarit-, ja que les regles són la formalització de l’experiència, del que ha funcionat i del que no”.
Per a Levav, aquell qui vol innovar no ha de trencar les regles, sinó que s’ha de qüestionar, dins d'aquestes regles, el per què de les coses i ha de veure si existeixen alternatives que tinguin sentit”.
Adreçant-se a un públic que ha reconegut en una enquesta a mà alçada que cal innovar però que la realitat que viuen a les seves empreses és una altra, Levav ha advertit que “la funció segueix a la forma, que és el contrari del que sempre ens han ensenyat”, i ha aconsellat a l’audiència “Innovar dins de la caixa”, o el que és el mateix: innovar mirant i utilitzant el que ens pot aportar la pròpia realitat.
Joan Cortés, director d’LTC Project, Barcelona, ha parlat de la gestió de la innovació deixant una idea clara:
“No són tan important les idees com la seva execució i aconseguir que aquestes funcionin al mercat”.
Cortés ha enumerat una sèrie de problemes comuns a l’hora de fer innovació, com el de començar pels projectes. Segons l’expert, abans de fer un projecte ens hem de fer les preguntes i elaborar una estratègia d'innovació. Per tal d'aconseguir identificar les preguntes més importants cal practicar l’observació:
“posar antropòlegs en els hàbitats dels consumidors i observar com funcionen”. També ha aconsellat fer un exercici de reflexió: “Què està passant al nostre entorn que farà que es modifiquin les regles del joc a mig termini?”.
Un altre problema recurrent en innovació, segons Cortés, és posar els processos per davant de les persones.
“La innovació és un tema de persones, de lideratge a tots els nivells, i fa falta que la gent estigui orientada a l’acció”,
ha advertit. També es tendeixen a confondre les millores amb innovació: “es pensen moltes idees i al final el que tens són petites millores de processos, però no has innovat”, ha afegit.
Cortés ha incidit especialment en la necessitat de saber, abans de desenvolupar qualsevol producte o procés, quines són les necessitats del mercat o quins problemes es crearan.
“Actualment, molta gent fa primer el producte i després pretén que els responsables de vendes el venguin”. I també ha volgut remarcar la necessitat de “deixar respirar el projecte d'innovació, donar-li aire i no atossigar-lo”.
Irene Lapuente, fundadora de la companyia de divulgació “La Mandarina de Newton”, a Barcelona, ha centrat la seva intervenció en les eines d'innovació a partir de la hibridació, i ha posat com a exemple la seva empresa, que va néixer amb la voluntat d'innovar en el món de la comunicació científica i tecnològica utilitzant eines basades en l’art, el disseny, la ciència i les matemàtiques i la tecnologia.
“Tenir experiències híbrides pot ser una solució”,
ha afirmat Lapuente, qui ha explicat que la recerca i pràctica reflexiva a l’hora de portar l’empresa els ha portat a treballar en nous espais més enllà de la comunicació i a seguir aprenent i innovant.
A l’hora de crear un projecte, l’experta ha incidit en la necessitat de treballar molt la idea des de zero i fer “sessions de cocreació” amb els clients, i a partir d'aquí “iterar”, és a dir, tornar a redefinir el què s’ha fet per valorar què s’ha après o què es pot canviar. Un element clau de la innovació en base a la seva experiència és que “cada projecte és un full en blanc, ho redefinim tot i tot torna a ser possible”.
En la seva intervenció, Pär Blanking, director d'Innovació de Borders Crossing, al Regne Unit, ha parlat sobre innovació en el disseny, en base a la perspectiva de que
“val més centrar-se en les idees principals de què podem fer. Això ens pot ajudar a visualitzar oportunitats que no hem tingut en compte abans, accelerar idees i també ens proporciona un marc per debatre i integrar conceptes des d'un punt de vista humà i donar respostes, així com un marc per a analitzar conceptes”.
Com en altres moments de la sessió plenària, Blanking també ha incidit en què abans de començar a fer innovació –en aquest cas en el món del disseny-
“primer hauríem de pensar. Hem de fer que el disseny sigui comprensible als demés, ja que de vegades no transmet”,
blakekathryn
ellievsbear
andulkaphoto