Les presumptes estafes amb criptomonedes inunden els tribunals
Algunes empreses com Algorithms Group, Nimbus i Arbistar 2.0 podrien haver defraudat prop de mig milió d'euros
Les presumptes estafes amb criptomonedes com Bitcoin o Ethereum, han irromput amb força als tribunals espanyols, on s'acumulen denúncies i querelles de milers d'afectats que han vist evaporar-se centenars de milions d'euros mitjançant esquemes piramidals.
Les criptomonedes o criptodivisae són monedes virtuals que es basen en codis encriptats de seguretat per a certificar transaccions electròniques de compra i venda de béns i serveis, i d'elles existeixen ja prop de 5.000, tot i que, almenys de moment, només 40 d'elles presenten liquiditat dins del mercat. Al setembre de 2020, la capitalització total d'aquest mercat era de 336.000 milions de dòlars.
De moment, a l'estat espanyol el major presumpte frau per volum defraudat és el d'Algorithms Group, una empresa d'inversió en bitcoin radicada a Londres que podria haver defraudat més de 280 milions d'euros a prop de 3.000 inversors i que ja investiga l'Audiència Nacional. La querella va ser presentada per Zaballos Abogados i enumera una sèrie de presumptes delictes com a estafa, intrusisme, blanqueig de capitals, delictes societaris, apropiació indeguda i associació il·lícita. La querella és contra Javier Biosca -que es troba en cerca i captura des del passat 10 de maig-, la seva dona Paloma Gallardo, i el seu fill Javier.
Per la seva banda, l'advocada Emilia Zaballos, presidenta de l'Associació d'Afectats per Inversions en Bitcoins, advoca per la creació de tribunals especialitzats en aquestes operatives, i lamenta la desídia que, a parer seu, han mostrat tant la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) com el Banc d'Espanya, que únicament adverteixen sobre aquestes petites estructures financeres però tampoc els impedeixen operar.
Estafa piramidal
Per sota del volum presumptament defraudat per Algorithms figura Nimbus, que segons un informe forense de la Guàrdia Civil hauria estafat prop de 136 milions d'euros. La denúncia fou presentada a un jutjat de Huelva per part del despatx Aranguez Advocats i ara l'Audiència Nacional haurà de pronunciar-se sobre la seva competència, després que el jutjat s'inhibís.
El cervell de la presumpta trama és A.Z, que entre 2009 i 2016 va ser responsable de l'àrea de riscos d'Orient Mitjà del Banc Mundial; el 2020 va crear Nimbus a Malta, i l'octubre d'aquest any la societat va deixar de fer front als compromisos amb els seus inversors, al voltant de 4.000.
Segons consta en la denúncia, Nimbus seguia un esquema d'estafa piramidal o de Ponzi, mitjançant el qual en comptes de comprar i vendre criptoactius, en realitat no va desenvolupar cap mena d'activitat financera sinó que es va limitar a abonar els interessos dels primers inversors amb el capital ofert pels següents. Aquesta operativa, que garantia retorns d'entre el 7% i el 15% mensuals, podria ser constitutiva dels delictes d'estafa, blanqueig de capitals i organització criminal.
Blanqueig i organització criminal
Un altre dels casos que ja investiga l'Audiència Nacional és el de Arbistar 2.0, el perjudici econòmic del qual supera actualment els 41 milions d'euros però aquesta quantitat podria ascendir fins als 100 milions.
El titular del Jutjat Central d'Instrucció número 4, José Luis Calama, va acceptar la inhibició d'un jutjat de Tenerife en entendre que els investigats, dirigits per Santiago Fuentes Jover, podrien haver incorregut en presumpta estafa agreujada, organització criminal i un delicte continuat de falsificació en document mercantil.
Arbistar hauria ordit presumptament una trama defraudatòria prometent als inversors rendibilitats d'entre el 8% i el 15% mensual, pagant-los setmanalment -sempre els dissabtes- i donant-los l'opció de sumar-ho a les quantitats inicials invertides o bé optar pel reemborsament. D'igual manera que en el cas de Nimbus, presumptament van utilitzar una part dels diners obtinguts dels inversors per lliurar-los a altres d'anteriors en paga dels alts interessos convinguts, assenyala el jutge.
També en l'Audiència Nacional, el jutge de suport del jutjat central d'instrucció núm. 6, Elías Gadea, va obrir diligències a finals d'abril després d'una querella presentada contra la plataforma de criptomonedes Kuailian, fundada al setembre de 2018 per Cristian Carmona, David Ruiz de Lleó, Javier Hermosilla i Miguel Tello. Segons l'acte del jutge, els inversors canviaven euros per Ethereum a través d'un moneder virtual amb un contracte de 1.000 dies de durada.
El jutge té indicis que, a més de l'operativa piramidal amb les criptomonedes, Kuailian podria haver comès frau fiscal, pel fet d'estar domiciliada a Estònia encara que opera a Espanya, així com blanqueig de capitals, si bé encara no ha quantificat el volum de la presumpta estafa.