Tumblr te permite expresarte libremente, descubrir cosas que no sabías sobre ti y conocer a otras personas que comparten tus gustos. Aquí, tus intereses te acercan a gente con la que tienes mucho en común.
L'habitació, la casa, el carrer, cccb | Llistes de reproducció |
traficantes.net/librosBACHELARD/la-poética-del-espacio
‘La poética del espacio’ de Gastón Bachelard - Clave de Librosclavedelibros.com › la-poetica-del-espacio-gaston-bach…10 nov 2017 — 'La poética del espacio’ es un libro sobre filosofía de la poesía; pero también es, en sí mismo, una obra poética. Bachelard pretende observar…
La poética del espacio, de Gastón Bachelard - Monoskop
les rajoles, la calefacció i el calendari, el temps. i les cures, la taula ( els objectes sobre la taula amb les estovalles a quadres) i els objectes d´ara, la mascareta, els mocadors, els escuradents, les tisores, els caramels, el bolígraf…. el vernís tòxic , la transparència contraria a l´ocultació…
…una expo fantàstica de Manolo Laguillo, un excel.lent fotògraf del sistema de zones, sobre el pas del temps a la Virreina. i al costat una altra sobre, bé dues més,
un mapa, una cartografia del treball
Le Visible et l'Invisible / Notes de travail Editions Gallimard ISBN 9782072128523
Luis Camnitzer. “Hospicio de utopías fallidas”. MNCARS
«Hemos sustituido la “meritocracia” por la “payasocracia”»
…Muchas veces me preguntan qué objetivos me plateo como artista y siempre contesto lo mismo: En primer lugar, me interesa la ética. En segundo lugar, la política, entendida como estrategia para implementar la ética. Y en tercer lugar, por razones biográficas que a nadie le competen, hago arte porque es el ámbito en el que me mantengo cómodo cuando pienso o me manejo. Si fuera zapatero, la estructura mental sería la misma, solo que orientada a la elaboración de un zapato. Pero lo que esa estructura fomenta es que me interese la pedagogía más que el hacer obras. Creo que toda mi producción, desde los sesenta en adelante, se ha enfocado en esta actitud. No en la obra misma, sino en qué va a producir esa obra en el público y, más que eso, en cómo va a activarlo, en términos de independizar al público en el proceso de creación a tal punto que yo pueda dejar de ser artista y hacer otra cosa. En la medida en que no logro eso, sigo siendo artista…
https://sietedeungolpe.es/luis-camnitzer-hospicio-de-utopias-fallidas-mncars/
Una nueva generación de artistas merodea por un conceptualismo descreído, haciendo equilibrismo entre el humor y la crítica.
Desde la herencia revisada del dadaísmo, el punk, el arte conceptual, el frikismo pseudocientífico y las muy diversas manifestaciones del underground, el arte merodea por un conceptualismo descreído, haciendo equilibrismo entre el sentido del humor y la incidencia de raíz micropolítica. Muchos tildan a esta deriva de “conceptual lúdico” siguiendo la apertura que supone el trabajo de artistas como Robert Barry, Yoko Ono, Jiri Kovanda, Fischli & Weiss, Martin Creed, Tino Sehgal, Roman Ondák, Miranda July o Bobby Baker, que en unos días llega a La Casa Encendida. En los sesenta, Guy Debord también contribuyó lo suyo con el Manifiesto situacionista incitando a los artistas a salir a la calle y disparar al azar. O lo que es lo mismo: a reivindicar la radicalidad y la intensidad como fundamentos de la creación. Un propósito que sigue vigente en el arte contemporáneo: el uso de la autocrítica y el privilegio de la distracción como formas para pensar en los extremos y discutir sobre los matices. Hablamos de una actitud a medio camino entre la exaltación y la cabezonería que, desde cierta poética de lo insignificante y lo precario, experimenta con lo micro para intentar abarcar lo macro. Correr por un museo. Camuflar una oliva en una reja. Soltar un grito inesperado en mitad de una exposición. Suspender la orden de guardar silencio en una biblioteca. Atrapar el aire de una habitación…
https://elpais.com/cultura/2019/01/17/babelia/1547743377_701839.html
L'habitació, la casa, el carrer | Llistes de reproducció |
…Si hagués de definir la ciutat oberta en una sola paraula, Marta Segarra,
triaria el concepte de «vulnerabilitat»: “Perquè ve del llatí ferida, i la vulnerabilitat és aquesta capacitat de ser ferit”.
http://blogs.cccb.org/veus/sin-categoria/segarra-lhabitacio-propia-de-woolf-reivindica-un-espai-mental/
https://www.cccb.org/ca/multimedia/llistes-reproduccio/ciutat-oberta/rel-cicle/45240
abrigallar, embolcallar,”cobrir, acotxar, aixoplugar, resguardar,arropar”, fer costat, abrigar (a una mateixa, als altres), tapar, cobrir, enbolicar,.. a les persones, als cossos? …curar?
Wie man dem toten Hasen die Bilder erklärt 1965
proa.org/esp/exhibicion-proa-joseph-beuys–textos.php
———————————————————————————————-
« Bell com la trobada fortuïta, sobre una taula de dissecció, d'1 màquina de cosir i 1 paraigua » Comte de Lautréamont
… O no és factible un art de la inutilitat, l'art d'omplir un temps vital que d'una altra manera hauria quedat buit? … L'explosió Raymond Roussel
El Reina Sofia es rendeix a l'fascinant univers de l'autor de 'Locus Solus’, influència capital en els moviments artístics i literaris de les avantguardes europees
ideaimateria.tumblr.com/post/180876352119/ sempre-vaig tenir-el-propòsit-de-explicar-de-què-manera …
alianzaeditorial.es/libro/alianza-forma-af/apariencia-desnuda-octavio-paz-9788420670812/
…Fountain, su ready-made más famoso y controversial, es un urinario invertido que firmó con el pseudónimo R. Mutt para la exposición de la Sociedad de Artistas Independientes de Nueva York en 1917.
Duchamp defendió la pieza en un artículo sin firma para la revista The blind man, donde afirmó:
“Que el señor Mutt hiciera o no la fuente con sus propias manos carece de importancia. La ELIGIÓ”.
Seleccionar un elemento de uso cotidiano para despojarlo de su valor utilitario y presentarlo como arte es una provocación que hasta el día de hoy no se agota…
via : gatopardo.com/arte-y-cultura/marcel-duchamp-jeff-koons-museo-jumex/
Readymades : objectes no alterats
Readymades assistits : ajuntant diversos readymades eliminant el seu ús
Readymades rectificats : un readymade modificat o marcat
Readymades recíprocs : una obra d'art única presentada com un objecte utilitari produït en massa
Readymades assistits : ajuntant diversos readymades eliminant el seu ús
Natalie Bell, Daniel Birnbaum, Massimiliano Gioni, Thomas Girst, Dorothea von Hantelmann, Adina Kamien-Kazhdan, María Minera, Helen Molesworth, Francis Naumann, Laurent de Sutter, Calvin Tomkins, Chris Wiley
Apariencia Desnuda es el primer libro que explora la conexión entre la obra de Jeff Koons y la de Marcel Duchamp, dos de los artistas más influyentes del siglo XX. A pesar de las décadas que separan sus respectivos universos creativos, ambos artistas cuestionaron la función de los objetos y la fascinación por los bienes de consumo, desarrollaron filosofías individuales, pero complementarias, sobre el deseo y el gusto proponiendo nuevas formas de pensar el arte y el yo. fundacionjumex.org/es/exposiciones/181-apariencia-desnuda-el-deseo-y-el-objeto-en-la-obra-de-marcel-duchamp-y-jeff-koons-aun
http://www.turnerlibros.com/book/marcel-duchamp.html
el context socio-polític-econòmic,sanitari,cultural:- Kandinsky-“Tota obra d'art és filla del seu temps, moltes vegades és mare dels nostres sentiments.”
Dadà. El canvi radical de segle XX
Object- Meret-Oppenheim-swiss-19131985-1936
-Joan-brossa-pere-Gimferrer-chema-Madoz
christojeanneclaude.net/projects/wrapped-objects-statues-and-women
https://christojeanneclaude.net/artworks/realized-projects
Robert Filliou : TEACHING AND LEARNING AS PERFORMING ARTS
.erwinwurm.at/artworks.html
Chema Madoz 2020.01.16 - 2020.03.28
galeriajoanprats.chema-Madoz /
josejimenezcuerpoytiempo.chema-Madoz.
RAMON GUILLEN-BALMES ex-professor de l'Escola Massana
.theuncomfortable. Katerina Kamprani com /
Artistes: Bas Jan Ader, In search of the miraculous, 1975. Martha Rosler, Semiotics of the Kitchen, 1975. Zoe Leonard, Strange fruit, 1992-97. Meret Oppenheim, Object (Le Déjeneu en fourrure, My nurse maid,1936). Jeff Wall, A view from an Apartment, 2004-5. Eric Wurm, Idiot III, 2008. Fischli and Weiss, Món visible, 2000 (exposició). Yoko Ono, Half a room, 1967. Claes Oldenburg, Slice of Birthday Cake, 1929.
Sofia Sandoval (Objectes amagats)
Objectes-de-desig-surrealisme-i-disseny
Objectes-de-desig-surrealisme-i-disseny
Fundació .march.es / surrealistes-abans-del-surrealisme / la-tradició.
Object- Meret-Oppenheim-swiss-19131985-1936
http://www.isabelbanalx.com/c_hos.html
laie.es/es/libro/hospital-106-4t-1a-el-lugar-y-el-tiempo/
“ Viure és passar d'un espai a un altre fent el possible per no colpejar-se”
“Ens servim dels ulls per veure. El nostre camp visual ens desvetlla un espai limitat: alguna cosa vagament rodó, que es per molt ràpid a esquerra ia dreta, i que no baixa ni puja massa alt. (…) La nostra mirada recorre l'espai i ens proporciona la il·lusió de l'relleu i de la distància. Així construïm l'espai: amb un dalt i un baix, una esquerra i una dreta, un davant i un al darrere, un prop i un lluny. Quan res s'interposa en la nostra mirada, la nostra mirada arriba molt lluny. Però si no topa amb llac no veu res; només veu allò amb el que topa: l'espai és el que frena la mirada, allò amb que xoca la vista: l'obstacle. (…) L'espai no té res de ectoplasmátic; té vores, no va en totes direccions, fa tot el que cal fer perquè els rails de ferrocarril es troben bastant abans de l'infinit. ”
pàgina, llit, habitació, apartament, immoble, carrer, barri, ciutat , camp, país, Europa, món i espai …
…“En resum, els espais s'han multiplicat, fragmentat i diversificat. N'hi ha de totes les mides i espècies, per a tots els usos i per a totes les funcions. Viure és passar d'un espai a un altre fent el possible per no colpejar-” …
Perec fa urbanisme emocional, arquitectura literària, geografia de memòria. Enginyeria vital imprescindible. Doncs, tal com acaba dient en el pròleg d'aquest bellíssim llibre: “Viure és passar d'un espai a un altre fent el possible per no colpejar.”
https://www.editorial-montesinos.com/contemporanea/2866-especies-de-espacios-9788495776723.html
https://es.wikipedia.org/wiki/Especies_de_espacios
macba.cat/ca/exposicions-activitats/exposicions/especies-despais
Tots coneixen la utilitat de l'útil, més ignoren la utilitat de la inutilitat.
El no-res és l'útil (Tao Et King 16)
CAPÍTOLS TAO TE KING 11-20
Trenta radis convergeixen en el centre
d'una roda, però és el seu buit el que fa útil a el carro.
Es modela l'argila per fer vas, però de la seva buit
S'obren portes i finestres en els murs d'una casa, i és el buit
el que permet habitar-la.
En l'ésser centrem el nostre interès, però de el no-ser depèn la utilitat.
usuaris.tinet.cat/elebro/tao/tao1120.html
https://ideaimateria.tumblr.com/post/635645085334339584/los-libros-del-tao-lao-tse
ideaimateria.tumblr.com/post/634168396451282944/underwood-bell-com-la-trobada-fortu%C3%AFta-sobre
http://www.vildamagazine.com/2016/05/vegan-beeswax-alternatives/
https://www.medialab-prado.es/proyectos/biomateriales-alimentarios
ideaimateria.tumblr.com/post/189070986069/medialab-prado-on-instagram-hoy-echamos-la-vista
Com podria ser la vida quotidiana en una societat sostenible? Com et cuides a tu mateix i als altres, treballar, estudiar, moure’t, cultivar una xarxa de relacions personals i socials, establir una relació sense distorsions amb l’entorn? Quins són els trets comuns a les diverses societats sostenibles que podem imaginar avui? I quin és l’abast de les decisions que es podrien fer sobre la base d’aquests elements comuns?
Diari sostenible presenta un estat de l’art sobre les respostes que es poden donar avui a aquestes preguntes. I, a partir d’aquí, esbossen possibles escenaris i alternatives factibles, referint-se al camp d’aplicació ampli però no global de la dimensió quotidiana de l’existència (el món vist pels que hi viuen), amb especial referència al medi urbà ( tant ciutats històriques com noves conurbacions en curs). Per tant, tracta del futur de la vida, però ho fa indicant una perspectiva molt diferent de la que molts exemples de “cases del futur” ens han acostumat a imaginar. De fet, el focus no es centra en tecnologies que haurien de redefinir les funcions tradicionals, sinó més aviat en diferents “estratègies de vida” que estan sorgint avui en dia, fent-se possible i, almenys per a alguns, desitjable…
https://shop.edizioniambiente.it/catalogo/quotidiano-sostenibile
Manzini, E., Jégou, F .: Quotidiano sostenibile. Scenario di vita urbana , Milà, Edizioni Ambient, 2003.
Papanek, V .: Design for the Real World. Human Ecology and Social Change , Nova York, Pantheon Books, 1971.
https://ggili.com/la-belleza-del-objeto-cotidiano-soetsu-yanagi-libro.html
https://ideaimateria.tumblr.com/post/634168396451282944 / underwood-bell-com-la-trobada-Fortu% C3% afta-sobre
————————————————– ————————————————-
Per Què ens fascinin Tots els móns en miniatura? Com és que alló colossal te tanta Força que de vegades ENS Deixa sense alè?
Diversos móns de figuretes menudes ENS Venen Acompanyant des de la infància; Tant els tradicionals figures de pessebre, com a els soldadets de plom, a els trens i a els cotxes de joguina, els cases de nines, els “clics” …
Per Altra banda, el repte per aconseguir l'edifici més alt de l'món contínua Vigent, des de les piràmides d'Egipte Fins ara, arrossegant importants Implicacions polítiques, Tècniques i de poder …
Aquestes són d'algunes de les preguntes i reflexions que és presentin i s'investiguen a La mesura de les coses, el nou llibre Editat per l'Escola Massana dins de la col·lecció Impressions paral·leles.
La su autor, Sílvia Puig, ENS fa questionar quin és el paper que la Grandària dels Objectes juga en la relació qualit que establim amb ELLS.
En una època on els Experiències virtuals guanyen cada cop més Terreny, questionar-nos la importància de l'experiència corporal directa és Fonamental. Les propies mesures de El Nostre cos dictaminin grups de Mesures amb comportaments i Caràcters diversos.
“Grandària de dit”, “de mà,” “de cos”, “colossal”, etc … són uns quants de este grups de Mesures que és presentin en AQUESTA investigació i que impliquin relacions de poder i emotives Molt Diferents entre L'ésser humà i a els Objectes.
AQUEST llibre ENS convida, aixi, a entrar a l'món de les Mesures dels Objectes per tal d'impregnar-nos de les caràcterístiques, personalitat i caràcter de cada grup establert.
La su tesi doctoral relacio corporal a l'obra escultòrica: Grandària i proporció com element Implicat en la Percepció tridimensional és la investigació que serveix de base a AQUEST llibre.
LA MESURA DE LES COSES
Autora: Sílvia Puig Pagès
Edicions Escola Massana, Col·lecció Impressions paral·leles
Disseny gràfic i il·lustracions: Daniel Sesé
Distribució: Bitàcora
http://www.historiadeldisseny.org/wp-content/uploads/Silvia-Puig-Objetos-y-tama-os.pdf
“Però miniaturitzar és també amagar. Duchamp, per exemple, es va sentir també atret sempre pel extremadament petit, és a dir, per tot el que exigís ser desxifrat: emblemes, manuscrits, anagrames. Per a ell, miniaturitzar significava també fer inservible: «El que està reduït es troba en certa manera alliberat del seu significat. La seva petitesa és, al mateix temps, un tot i un fragment […] »”
- Enrique Vila-Matas. (1985). Història abreujada de la literatura portàtil
història-abreujada-de-la-literatura-portàtil
Miniaturitzar és Fer inservible, simplement 01:00 emoció infantil.Walter Benjamin
Miniaturitzar és Fer portàtil els passions d'un col.leccionista, exiliat o sense sostre. Walter Benjamin
https://ideaimateria./miniaturitzar-
https://ideaimateria.tumblr.com/search/Miniaturitzar+
https://ideaimateria.tumblr.com/search/ benjamin
Proveïdors. (Compra cooperativa?)
1.- figures per maquetes d'arquitectura barcelona
2.- figures per maquetes d'arquitectura barcelona
3.-figures per maquetes d'arquitectura
4.- figures per maquetes d'arquitectura
5.- figures per maquetes d'arquitectura barcelona
la-mesura-de-les-coses-nou-llibre-dedicions
Miniaturitzar és Fer portàtil els passions d'un col.leccionista, exiliat o sense sostre. Walter Benjamin
Miniaturitzar és Fer inservible, simplement 01:00 emoció infantil.Walter Benjamin
“El col·leccionista desposseeix els objectes del seu valor d'ús i somia amb un món on serien eximits de« la càrrega de ser útils »”
a BENJAMIN, Walter. 1971. «Paris, capitale du XIXe siècle», en Poésie et révolution. Paris: Gonthier, pàg. 132
https://ideaimateria.tumblr.com/archive/filter-by/quote
https://ideaimateria.tumblr.com/post/635532271737274368 / judithmasats-marius-sperlich-referent
LEFEBVRE Henri, Critique de la vie quotidienne, t. I : Introduction Paris, L’Arche, 1977, 267 p. Parution originale : LEFEBVRE Henri, Critique de la vie quotidienne, t. I : Introduction, Paris, Grasset, 1947, 248 p.
Henri Lefebvre: La vida cotidiana en el mundo moderno. Alianza, 1984
Henri Lefebvre, Roland Barthes Pierre Bourdieu,
Anthony Gidden, Erving Goffman,Harold Garfinkel, Alfred Schütz, Eviatar Zerubavel, Michel de Certeau
La invenció de la quotidianitat
Su obra La invenció de la quotidianitat és fruit d'01:00 investigació sobre a els problemes de la cultura i la societat francesa. AQUESTA obra és va realitzar en dos toms: el primer, anomenat Arts de l’ 'Fer , va ser Escrit completament per De Certeau, Mentre que el Segon tom, titulat Habitar; Cuinar , va ser realitzat per Luce Giard i Pierre Mayol amb la col • laboració de Casa Ferrer. AQUEST Segon volum va ser publicat per la Universitat Iberoamericana, l'ITESO i al Centre Francès d'Estudis mexicans i centreamericans, l'any 2000. 2 1 3
Segons De Certeau, la vida quotidiana és diferent d'Altres Pràctiques de l'existència diària perque és repetitiva i inconscient . L'estudi de De Certeau de la vida quotidiana no és l'estudi de la “ cultura popular ”, ni és necessariament l'estudi de les Resistències quotidianes ALS règims de poder . En cambio, intenta delinear la manera com les persones naveguin inconscientment tot, des dels Carrers de la Ciutat Fins ALS textos literaris . 4
La pràctica de la vida quotidiana distingeix entre a els Conceptes de estratègia i tàctica . De Certeau 1925 vincula “Estratègies” amb Institucions i estructures de poder que són els “Productors”, Mentre que a els individus són “Consumidors” o “caçadors furtius”, actuant d'acordar amb, o en contra, a els entorns definits per els Estratègies utilitzant “tàctiques” … via wikipèdia
Certeau, Michel de. La invenció de la quotidianitat vol. 1. Arts de fer. Mèxic: Universitat Iberoamericana i Institut Tecnològic i d'Estudis Superiors d'Occident, 1996.
https://ideaimateria.tumblr.com/post/631978025527967744/1-object-meret-oppenheim-swiss-19131985-1936
https://ideaimateria.tumblr.com/post/631977546121117696/1-un-full-solt-en-angl%C3%A8s-vers-1962-fotografia
https://grademagrana.tumblr.com/archive
Sara de Ubieta , www.instagram.com/sara_deubieta/
https://ideaimateria.tumblr.com/post/631409058682929152/actividad-los-poderes-de-la-memoria-en-las
————————————————– ————————————————– —–
/twitter.com/llbonetmojica
Max Linder: la connexió francesa
Mack Sennett i els homes de goma
Un Turpin guenyo i un Semon ficat en farina
Fatty , el cas que Hammet mai va comptar
Harry Langdon, el Pierrot lunar
Harold Lloyd, l'home mosca
Buster, sense falòrnies
El flac a què li va tocar la grossa
Charlot, icona de cinema
lacentral.com/book/?id=9788495602541 ttps: //www.lacentral.com/book/? id = 9788495602541
Waiting for Godot Samuel Beckett
Samuel Beckett , Jean Genet , Eugène Ionesco , Tom Stoppard , Arthur Adamov , Harold Pinter , Stanislav Stratiev i Alfred Jarry
Ramón María de la Vall-Inclán
Robert Filliou : TEACHING AND LEARNING AS PERFORMING ARTS
fes-ho tu mateixa - do it your self - enzo+mari
A Secret History of the Twentieth Century, Twentieth Anniversary Edition
https://www.hup.harvard.edu/catalog.php?isbn=9780674034808
https://www.anagrama-ed.es/libro/argumentos/rastros-de-carmin/9788433964311/A_135
punk-els-seus-rastres-lart-contemporani
...Algunes de les temàtiques són el soroll, la negació, la violència, el nihilisme o la sexualitat. La insatisfacció, l’inconformisme, la pèrdua de fe en el progrés o la crítica ferotge a les icones del sistema econòmic i social apareixen en l’obra d’aquests creadors.El punk va sorgir a Londres i Nova York entre 1976 i 1978 com una explosió de malestar i descontentament envers una situació sense futur que de seguida va quallar i es va estendre geogràficament. Una ràbia que encara ressona avui. El periodista i crític musical Greil Marcus va esbossar per primer cop el 1989, a Lipstick Traces. A Secret History of the Twentieth Century (traduït al castellà: Rastros de carmín. Una historia secreta del siglo XX), un recorregut pels antecedents del moviment, remuntant-se al dadaisme i el situacionisme. L’exposició pren com a referència aquest llibre i fa el mateix exercici a la inversa: és un exercici prospectiu que busca els rastres del punk en els artistes actuals.
https://www.macba.cat/ca/exposicions-activitats/exposicions/punk-els-seus-rastres-lart-contemporani
Ma (間) és un terme japonès que podria traduir-se com pausa, espai, obertura o interval . No és simplement un buit o l'absència de contingut sinó que es tracta d'un espai conscient, una respiració que permet posar en valor les altres parts de l'obra o fins i tot crear nous significats. Segons la filosofia japonesa, aquest espai estaria ple d'energia, i podria induir un estat contemplatiu en el qual és possible apreciar l'expansió de l'espai i de el temps. Michiko Okano
Ma o El sentit japonès de el lloc
https://www.revistas.usp.br/revusp/article/view/76178/79922
Arata Isozaki (arquitecte) Exposition MA Espace-Temps au Japó
Tadao Camino (arquitecte)
ma-o-el-sentit-japonès-del-lloc
es.wikipedia.org/wiki/Ma_ (espacio_negativo) fr.wikipedia.org/wiki/Ma_ (Esth% C3% A9tique) en.wikipedia.org/wiki/Ma_ (negative_space)
https://ja.wikipedia.org/wiki/
Yasujiro Ozu Director de cinema
japon-japonismes-objets-inspiris-1867-2018 /
h / japon-japonismes-objets-inspirar
https://ideaimateria.tumblr.com/search/ marinaventuraim
https://ideaimateria.tumblr.com/post/631314875043512320 / ALBA
of-other-spaces-1967-heterotopies
el-idioma-analític-de-john-Wilkins
/ Les + paraules + i + les + coses
/ michel_foucault_heterotopias_y_cuerpo_utopico.pdf
.atributosurbanos.es / termes / heterotopia /
traficantes.net/libros BACHELARD / la-poètica-del-espai
ideaimateriaBetweenMuntadas
… L'espai intermedi seria aquell en el qual es desenvolupen els processos, on es realitzen les construccions i es creuen les disciplines artístiques …
mac.gasnaturalfenosa.com/servlet/ficheros/1297132749863/Texto_de_David_Barro_y_Monica_Maneiro_para_el_catalogo_El_espacio_intermedio.pdf
www.dardo.gal/dardo/es/proyectos/espacio_intermedio
Podries explicar per què heu escollit el terme “Espai Intermedi” ? Tots dos comissaris partim de la idea el filòsof francès Jacques Rancière, que aplica aquesta noció d'espai intermedi a el camp de l'estètica per concloure que és precisament en l'espai intermedi entre disciplines on habita l'art contemporani. El entenem com a espai de la diferència, com a trànsit, com a lloc on ocorren les coses. El nostre present és un espai intermedi i en aquest lloc d'indeterminació es construeix l'art dels nostres dies.
vanidad.es/mixed-up/12116/ espai-intermedi .html
Cuenta Simon Leys que cuando era un joven estudiante tuvo la suerte de acudir a una peculiar escuela en Hong Kong. Uno de sus condiscípulos, calígrafo y grabador, la bautizó como «Escuela de la inutilidad», y en ella pasó Leys unos «años intensos y gozosos, en los que aprender y vivir eran lo mismo». Sólo más tarde descubriría el escritor belga que, puesto que el saber más ocioso constituye el fundamento de los valores esenciales de nuestra humanidad, a esos años debía lo más decisivo de su formación. Esta antología de ensayos reúne toda la sabiduría «inútil» que acumuló a lo largo de su vida: en ella se dan cita personajes, imaginarios o reales, tan diversos como don Quijote y el inspector Maigret, Confucio y Mao Zedong, o Magallanes y los náufragos de las remotas islas Auckland. Todos ellos atestiguan en este Breviario de saberes inútiles, la espléndida travesía intelectual del lector voraz que fue Leys, conocedor privilegiado de la literatura occidental y la cultura china. …
http://www.acantilado.es/catalogo/breviario-de-saberes-inutiles/
http://www.acantilado.es/wp-content/uploads/Breviario_de_saberes_extracto.pdf
Del 17 al 20 diciembre 2019
Dar la vuelta a lo grande para detenerse en lo pequeño.
Lo inútil, lo improductivo y la pérdida de tiempo se convertirán en los ejes vertebradores de esta propuesta que guarda en ellos un sentimiento de alegría y satisfacción.
Enmarcado en la exposición El hecho alegre. Una mecánica popular de los sentidos (11.10.19-05.01.20), se presenta este taller que incide en la idea de la inutilidad como forma de resistencia y de la atemporalidad como lugar de aprendizaje. En la era del conocimiento útil (másteres habilitantes, estudios profesionales, etc.), el estudio de asuntos inservibles tiene algo de liberador.
Este taller es absolutamente improductivo y en él trataremos temas fascinantes: enciclopedias imaginarias, las últimas palabras que alguien realmente no dijo, las normas del buen comer, la Divina Comedia, el cultivo de plantas aromáticas, historias que, pudiendo ser verdaderas, son falsas, las tentaciones diabólicas o el correcto uso de la cubertería y la cristalería en la mesa….
https://www.lacasaencendida.es/cursos/artes-plasticas/conocimientos-inutiles-10349
https://www.lacasaencendida.es/exposiciones/hecho-alegre-mecanica-popular-sentidos-9549
https://ideaimateria.tumblr.com/post/187782331669/la-utilidad-de-lo-in%C3%BAtil-editorial-acantilado
David Bestué y Marc Vives: “Accions a Casa” (2006)
performancelogia.blogspot.com/
Fischli i Weiss eliminen aquestes coses que ens envolten dels seus contextos de la nostra vida quotidiana i després reestructuren les seves relacions entre elles. Els artistes no pretenen ni glorificar ni alienar aquests objectes comuns, sinó simplement crear noves referències en què es puguin considerar. THE WAY THINGS GO (sense narració ni entrevistes) simplement registra l’actuació autodestructiva de la construcció més ambiciosa de Fischli i Weiss: 100 peus d’interaccions físiques, reaccions químiques i un caos elaborat amb precisió, digne de Rube Goldberg o Alfred Hitchcock.
rubegoldberg.com/rube-goldberg-hackathon/
Fischli & Weiss: la bellesa de les coses petites
Aprenent a establir una nova relació amb el temps quotidià
https://www.macba.cat/ca/diari/fischli-weiss
museoreinasofia.es/exposiciones/peter-fischlidavid-weiss-son-animales-personas
sempre ens quedaran en Brossa i l´Amades:
http://www.ara.cat/premium/Joan-Amades-home-avancat-temps http://lameva.barcelona.cat/culturapopular/sites/default/files/amades_2015.pdf
