1. Si t'apuntes a fer pancartes deixaràs veure el teu passat militant
Resulta que per tallar la rotonda volien fer pancartes i resulta que em vaig oferir a ajudar. Va resultar que em movia de forma còmoda en l'ambient i va ser evident que no era el primer cop. Sé fer tampons amb cotó fluix. Sé tots els trucs perquè no acabis plena de tinta.
Quan vivia a ciutat vaig militar en certs grups polítics i les accions que fèiem incloïnes encartellar, fer pintades, fer pancartes. Mobilitzar la gent, organitzar protestes, ...
Ara, vivint al poble i lluny del sarau, implicar-me en les mobilitzacions docents m'ha fer recordar una versió de mi que m'agrada molt. No vull oblidar que la política ha de ser des de les bases i que la militància s'ha de fer des del carrer.
Em sap greu haver estat tant de temps parada, suposo que he fet altres coses com cuidar un hort, tocar el violoncel, anar a pilates i tenir un fill. Totes aquestes altres coses també poden ser polítiques, i tant que ho són! Però ho són de portes endins. Penso que per estar més a gust amb mi mateixa hauria de portar un bon equilibri entre activitats polítiques cap endins i cap enfora.
La vida ens porta cap a llocs ben curiosos i inesperats, i crec que totes les nostres versions anteriors ens acompanyen al llarg de la vida. Si alguna vegada has estat una moderneta de bcn, un dia d'aquí molts anys et faràs un bubble tea espontani i recordaràs qui eres. És bonic deixar etapes enrera però també és bonic recordar-les. I està bé canviar, vol dir que evolucionem, avancem.
2. Exel·lir en la performació de l'adultesa et fa, en general, bona adulta
La majoria de vegades no tinc ni idea de què estic fent.
Porto el nen a la llar i la mestra em pregunta que què li dona de menjar i a quina hora dormir. Li penso: no és vostè la professional? Faci com li sembli. Ara ja m'he acostumat a fer veure que sé què necessita el meu fill. Dormir a tal hora i iogurt abans perquè vagi amb la panxa plena. Si surt al pati, li he posat les sabatetes i gorra a la motxilla. Aquí tens bolquers de recanvi i crema reparadora per la irritació.
No té cap mena de sentit tot el que faig fent veure que sé el que em faig. Tenir cura del meu fill és la primera però també hi ha coses com fer els lavabos, declarar la renda, cuinar. Faig totes aquestes coses d'adulta funcional sense estar gens segura d'estar-ho fent bé.
3. Sobre els mossos de paisà
Em sembla completament distòpic. Hi ha aquest tall de l'Ill4 dient que ell confia en els mossos i els considera una eina de mediació i cohesió de la societat. El felicito. El felicito per viure en un món paral·lel. Aquest senyor s'autoenganya molt perquè encara que no s'hagi confrontat mai amb un mosso directament (cosa que ens diu bastant sobre el seu estil de vida), és sabut pels mitjans que els mossos són amics l'atrocitat i la violència. Parlo d'antiavalots, desnonaments, redades amb perfil racial, abusos, maltractaments, fins i tot tortura. En fi.
Els centres que s'han addherit a la proposta, a més, són els centres de MC que són precisament els qui tenen alumnat amb més risc d'haver-se enfrontat mai als mossos. Vull dir, parlem dels centres amb més alumnes amb risc de desnonaments, redades amb perfil racial, etc. De fet, aquí ve un dels problemes més grans que veig a educació: la existència d'aquests centres. Un sistema educatiu amb segregació escolar és un dels majors desastres de l'educació incusiva. Tot i així, aquesta notícia em sembla que ha servit perquè es parli de la situació del sistema educatiu. I estar als mitjans de comunicació ara mateix és una cosa bona.
Pel que fa a les vagues, no sóc especialment partidària de fer vagues, tot i que les faré. En el context actual, tinc la sensació que fer vagues és una forma molt passiva de lluitar. Em quedo a casa, el major perjudicat és l'alumne i em sento bé amb mi mateixa perquè sento que estic lluitant per alguna cosa. Doncs ok, però no és suficient. Les vagues han d'anar acompanyades d'accions més combatives com tancades als centres, piquets, talls de carreteres, ... aquestes accions són les que trobo realment rellevants i que demostren el nivell de malestar que hi ha.
Finalment, és molt important emmarcar les protestes docents en el context polític i social general. No és només educació que està col·lapsat. També ho està la sanitat, la pagesia, l'habitatge, ... tot plegat símtomes que estem al límit del que la societat capitalista pot donar.
