Adobo/Adobar
El nou restaurant de l’Enrique Valentí a Barcelona està situat a l’antic Acontraluz, un espai ampli i amb molta llum natural, gràcies a la teulada de vidre, al barri de Les Tres Torres.
D’aquest prolífic cuiner sempre es diu que cal visitar els seus restaurants just quan acaben d’obrir, ja que és quan més es nota l’esforç de qualitat que s’ha fet en el projecte. Per desgràcia, en aquesta ocasió, no va ser el cas i només feia quatre o cinc mesos de l’obertura. No és per cap fet concret, sinó per la percepció global de ser un restaurant encara més impersonal del que ens pensàvem, sobretot pel que fa al servei i al tracte humà.
Respecte al menjar, els quatre primers plats encara els vam trobar prou correctes però els tres últims ens van deixar ben desencantats. Per a començar, el refrescant suc d’oliva “gazpacha” amb taronja i olives gordal macerades amb Jerez i les gustoses croquetes de puchero. A continuació, les mongetes d’estiu amb perdiu escabetxada, un pèl massa olioses i greixoses. El tàrtar de carn “aliño moruno”, fet amb una saborosa picanha madurada de molt bona qualitat i al que li has d’afegir les espècies morunes. Després, dos plats amb ou. El sofregit de gambes amb un ou ferrat, un sofregit que només tenia gust de concentrat de tomàquet i del que no en vam veure ni notar les gambes; a més, la ració era un pèl petita pel preu que té. I, l’altre plat amb ou, la truita guisada amb “txangurro”, que a priori ens va semblar una bona idea, va resultar que el que ens havíem imaginat tenia poc a veure amb el que ens van servir. Semblava ben bé que haguessin girat el plat anterior: truita a la base enlloc de l’ou ferrat al capdamunt, un sofregit on tornava a dominar el concentrat de tomàquet i un txangurro poc present. Per últim, la ratjada en “adobo gaditano”, una bastina excessivament arrebossada i amb un fregit bast que tenia gust de l’ou ferrat i el sofregit de tomàquet concentrat.
La percepció final va ser que no ens compensava la visita però que pot ser una opció adequada per a la gent del barri, ja que l’oferta gastronòmica de la zona és bastant limitada.
