Llenguatge audiovisual i vídeo educatiu
Després de llegir el primer capítol del llibre “Vídeo y Educación”, i per tal de treballar-lo una mica, respondré a les següents preguntes plantejades a la classe de GTIC:
FERRÉS, J. (1992). Vídeo y educación. Ed. Paidós.
1. A quin hemisferi hem de donar prioritat en el món educatiu? El dret o l'esquerra?
Considero que no hem de donar prioritat a un o altre, com diu el llibre, hauríem d’educar en estèreo, això vol dir donant-li importància a tots dos hemisferis, perquè unes vegades requerirem el dret que és més emocional, intuïtiu, creatiu, el que controla les dimensions artístiques, simbòliques musicals, espacials... i unes altres de l'esquerre, que és més intel·lectual, analític, del llenguatge i l'abstracció, l' escriptura, el càlcul, la classificació...
Segons el llibre, des de l’imperi grecoromà se l’ha donat més importància a l’hemisferi esquerre, però 2400 anys després, i gràcies als mitjans de masses de l'era electrònica, l’hemisferi dret torna a adquirir predomini. (pàg, 25)
El que permet interrelacionar els dos hemisferis és la comunicació. Passem de l’home fragmentat a l’home integral. (pàg, 31)
2. A quin hemisferi dóna més prioritat la societat d'avui en dia? El dret o l'esquerra?
Segons el llibre, des de l’imperi grecoromà se l’ha donat més importància a l’hemisferi esquerre, que és el que controla les àrees específiques de la lectura, escriptura, càlcul, aritmètica, classificació i lògica, i més sensible pel que és visual. 2400 anys després, i gràcies als mitjans de masses de l'era electrònica, l’hemisferi dret que distingeix i recorda les formes, discrimina acords musicals, reconeix rostres, i és més sensible per l'acústica torna a adquirir predomini. (pàg, 25)
3. Reflexiona sobre la relació entre: Un nou llenguatge- Un nou home- Una nova manera d'aprendre. Continua essent igual de certa avui en dia que el dia en què es va escriure el llibre?
El sorgiment de les noves tecnologies ha permès canviar a poc a poc la forma que teníem d’aprendre, ara entren en joc nous llenguatges com l’audiovisual on la importància recau en allò que es veu i no en el text. En aquest sentit es parla al llibre de l’home integral, apareix la interrelació dels hemisferis a l’hora d’aprendre i ja no parlem de treballar només la part lògica i analítica com antigament, sinó que entenem que a la mateixa vegada podem utilitzar i desenvolupar altres aspectes de la persona.
Considero que tot el que diu el llibre continua essent igual de cert avui dia. Tot i que vivim en un món en constant canvi tecnològic J,Ferrés, anys enrere, ja va parlar de la por al canvi i l'adaptació de l'home a les noves tecnologies, va criticar a les escoles que continuaven amb metodologies d'aprenentatge desfasades que no adeqüen els continguts i la forma de fer a l'època tecnològica en la qual vivim, i del nou llenguatge.
4. Defineix llenguatge audiovisual.
El realitzador rus Sergei M. Einsenstein deia que el cinema opera de la imatge a l'emoció i de l'emoció a la idea, en canvi Claude Santelli definia el llenguatge audiovisual com aquell que comunica les idees a través de les emocions.
Així doncs, podem dir que el llenguatge audiovisual és aquell que comunica amb imatges i posa en joc les emocions. (pàg, 28)
5. Relació del llenguatge audiovisual amb la publicitat.
El llenguatge audiovisual, en publicitat, fa que el missatge arribi a la societat a través d’imatges, sons i paraules d’una manera més atractiva i entrant directament a través de les emocions. Els publicistes aconsegueixen que allò que es vol mostrar, oferir, vendre… capti l’atenció dels consumidors, de manera intencionada, amb mitjans audiovisuals.
6. Quins són els trets del llenguatge audiovisual?
Des del punt de vista de P. Babin i M.F. Kouloumdjian el llenguatge audiovisual es defineix mitjançant 7 trets principals, que són: (pàg, 28 i 29)
a) Barreja: soroll-paraula-imatge
b) Llenguatge popular: ni discurs, ni conferència, ni llenguatge literari.
c) Dramatització: acció, crear tensió.
d) Relació òptima fons-figura
f) Composició per “flashing”: presentació d’aspectes que destaquen, aparentment sense ordre, sobre un fons comú.
g) Encadenament de mosaic: no lineal, deductiu o causal. Es elements d’un mosaic semblen inconnexos si s’aïllen alguns fragments; només s’adverteix el sentit i es contempla el conjunt, la coherència interna global.
